Martín Blanco: «És probable que un Govern del PP reactivi l’independentisme, espero que el PSOE no l’afavoreixi»

Si va confiar en Cs per trencar el bipartidisme, ¿per què ara lidera aquesta candidatura?

La meva confiança en Cs mai va tenir a veure amb el bipartidisme. No crec que sigui per si mateix negatiu. Va ser la seva solidesa en la defensa de la unitat d’Espanya, en un moment concret. Això ho encarna i ho representa avui perfectament el PP.

Es presenta com a exemple de moderació, tot i que va protagonitzar dures topades al Parlament que van elevar la crispació. ¿Se’n penedeix d’alguna?

De segur que moments en què no hem estat encertats. Tots n’hauríem de fer una reflexió. Però no en comparteixo la idea. Els partits nacionalistes van generar una tensió i una divisió insostenible, i calia donar una resposta ferma. No crec que sigui equiparable.

La Catalunya del 2023 no és la del 2017. Si considera que el diàleg i els indults no han apaivagat el conflicte, ¿què ho ha fet?

Que les societats necessiten girar full dels seus traumes. El PSC es vanta i trasllada el missatge que mentre governin ells no hi haurà cap problema. Però, compte, que no governi el PP, que tornaran a cremar els carrers. Em sembla molt perillós.

¿No creu que un govern del PP pugui reactivar l’independentisme?

És possible. Fins i tot probable. Però aquí el PSOE té una responsabilitat enorme. Vull pensar que, en aquesta ocasió, no afavorirà un discurs de la crispació contra el Govern que porti a un nou cop com el del 2017.

¿En responsabilitza el PSOE?

No del 2017, és un dels moments en què va estar al seu lloc. El responsabilitzo de l’auge del nacionalisme. Moltes vegades ha jugat la carta d’assenyalar el PP com a enemic de Catalunya per guanyar vots. És responsable d’haver creat el caldo de cultiu que va donar origen al procés. La cosa està més tranquil·la. La qüestió és: ¿a quin preu? Els indults o la derogació de la sedició faciliten el camí dels autors del cop perquè tornin a fer-ho.

¿Què faria el PP per assegurar que Carles Puigdemont sigui extradit i jutjat a Espanya?

Respectar les decisions dels tribunals nacionals i internacionals. Hem de ser pacients. Hi ha hagut una sentència del TGUE que li nega la immunitat. L’únic que pot fer el Govern és assegurar les condicions legals i penals perquè el que va passar el 2017 no quedi impune.

ERC reclama que la taula de diàleg es mantingui si governa Feijóo.

Hi ha prou fòrums multilaterals i fins i tot bilaterals perquè no calgui inventar fòrums ‘ad hoc’ per afavorir els partits separatistes. No em sembla la manera de relacionar-se.

¿Creu que Catalunya mereix un diàleg bilateral?

Catalunya, estatutàriament, té fòrums bilaterals. Em sembla que aquest diàleg s’ha de mantenir i reforçar. El diàleg del Govern d’Espanya amb la societat catalana ha de ser constant i fluid.

Diu amb la societat catalana. ¿El Govern no representa el seu conjunt?

Sí, tot i que de vegades no ho sembli, perquè són profundament sectaris. Però hi ha d’haver una relació institucional normal entre la Generalitat i el Govern espanyol. Només faltaria que un polític responsable animés que les relacions fossin hostils. Seria incendiari.

¿Cal impulsar un nou model de finançament?

És un compromís del PP. S’ha d’ajustar l’actual finançament de les comunitats a la conjuntura econòmica i política del nostre país. En aquest acord hi han de participar totes les autonomies. També, Catalunya. Espero que el Govern català no deixi la cadira buida.

Catalunya calcula que hi ha una llista de greuges econòmics de fins a 20.000 milions d’euros.

La inversió pública en Catalunya no ha sigut de tot el satisfactòria. Però la responsabilitat principal la té la Generalitat, que paralitza i posa pals a les rodes. S’ha normalitzat un discurs d’« Espanya ens roba», impropi d’una democràcia sana, equivalent a la «Roma lladre» de la Lliga Nord. No entraré a valorar una xifra imaginària o inventada amb finalitats propagandístiques.

Feijóo defensa l’ampliació de l’aeroport. L’alcalde de Castelldefels, Manu Reyes, del PP, s’hi oposa.

Es poden trobar fórmules de consens que permetin compatibilitzar la preocupació lògica de l’alcalde de Castelldefels amb el progrés econòmic. El que em preocupa és la política del ‘no a tot’, que ha llastat l’economia catalana. S’impedeix l’ampliació per raons estrictament ideològiques i no es tenen en compte alternatives.

¿Per què està en contra del traspàs de Rodalies?

Catalunya no necessita més autogovern, sinó millor govern. Hi ha competències que estan més ben gestionades pels governs autonòmics, i d’altres, pel Govern central. No crec que la transferència millori el servei, fins i tot podria ser el contrari. La Generalitat ha mostrat una inoperància i una incompetència considerable. Hi ha coses que funcionen rematadament malament.

¿Recentralitzaria competències?

En principi, no.

Vox vol liquidar l’Estat de les autonomies.

Ens hi oposarem. Mai passarà amb un Govern del PP. Mai estarem en un Govern que qüestioni l’Estat de les autonomies.

L’Ajuntament de Borriana, governat pel PP i Vox, ha vetat algunes revistes com ‘Cavall Fort’. ¿Com ho justifica?

Preferiria no entrar en justificacions de decisions que no em competeixen. Hi ha molts altres exemples. No acabo d’entendre que el que passa a Borriana obri informatius de la televisió pública de Catalunya. És una estratègia del nacionalisme per generar victimisme.

¿Quin model lingüístic defensa el PP per a les escoles catalanes? ¿Tornar a la llei Wert?

Bilingüisme a les aules. Que els nens catalans tinguin dret a educar-se en català i en castellà. Vull per als meus fills una educació bilingüe, si no pot ser trilingüe, amb l’anglès. La immensa majoria dels catalans subscriurien aquesta proposta.

La LOMLOE ja garanteix el domini de les dues llengües.

El nacionalisme ha generat un estat d’histèria i de por, inventant-se un suposat risc del català. El català té avui molta millor salut que en cap moment de la seva història, i jo seré el primer que l’afavoriré.

¿Com?

Respectant el pluralisme lingüístic. És molt millor per al català fer-se amable a una part de la ciutadania, que pot tenir-lo com una llengua aliena, que no el contrari.

El PP demana que es deixi governar la llista més votada, però no ho ha respectat a Extremadura.

Aquest principi és atendible en l’àmbit nacional. És un pacte de responsabilitat per a la governació d’Espanya. En l’àmbit autonòmic hi ha realitats conjunturals o territorials diverses. Però, en l’àmbit nacional, és imprescindible que el PP i el PSOE es posin d’acord per a grans qüestions d’Estat.

¿Quins són els arguments per derogar la llei de memòria democràtica? ¿I la d’eutanàsia? ¿I la trans?

Són lleis d’un caràcter ideològic marcat que el que fan és incidir en el maniqueisme, en la divisió entre espanyols i generar molta contestació en sectors molt amplis de la societat. Va passar amb llei del ‘només sí és sí’, que ja està corregida perquè el PP va estar a l’altura. La llei trans no només genera incomoditat en àmbits conservadors. La llei de vivenda és una altra de les que cal derogar. Són lleis extremadament ideològiques. És important que es deroguin al més aviat possible.

En la llei de l’eutanàsia, per exemple, ¿per què no garantir una mort digna?

Sí, però sobretot poder garantir una vida digna. Crec que aquesta llei cau en maximalisme. Cal orientar-ho més a la vida que a la mort. El PP vol introduir reformes legislatives en línia. I també cal tenir en compte situacions en les quals, d’acord amb tribunals mèdics i amb les garanties necessàries, un pugui acollir-se a una llei d’aquestes característiques.

¿Violència de gènere o intrafamiliar?

Violència masclista. Crec que hi ha un fenomen d’un tipus de violència que exerceix l’home sobre la dona. I sens dubte no tots els homes. Detesto aquesta criminalització que presenta tots els homes com a potencials assassins o violadors. Però la violència masclista existeix, per raons estructurals, conjunturals i gairebé biològiques. Negar aquesta evidència, perfectament constatable, no ajuda a solucionar aquesta xacra.

Notícies relacionades

Junts fia el 23J a l’«efecte Puigdemont» i entra en el cos a cos amb ERC i el PSC

Sánchez foragita la «gran coalició» i reivindica les seves aliances: «Jo governaré amb Yolanda Díaz»

¿Es pot pactar amb algú que la nega?

Jo crec que sí, si el pacte al qual arribes no posa en qüestió l’existència de la violència masclista. Per al PP la lluita contra la violència masclista és una qüestió crucial i innegociable.