Feijóo copia l’estratègia d’Ayuso amb Vox per acostar-se a la majoria absoluta

A la Moncloa fins i tot algú va dir aquella nit que el líder del PP semblava que parlava com Isabel Díaz Ayuso. No anava mal encaminat: dos dies després, dimarts, es va saber que el cap de gabinet de la presidenta madrilenya, Miguel Ángel Rodríguez, va ajudar Feijóo a preparar el cara a cara perquè Ayuso li va demanar a ell i a la resta del seu equip que es posessin a disposició. Ella sempre es podrà sumar aquest gol si el líder del PP arriba a la Moncloa.

Però la influència d’Ayuso no només s’ha vist al debat, a través de Rodríguez. També en l’estratègia que el candidat del PP ha seguit des de dimecres: el dirigent gallec va començar a sembrar dubtes sobre el vot per correu (ella va parlar que Sánchez intentaria una tupinada en l’últim míting de les municipals i autonòmiques de maig); Feijóo s’ha negat a condemnar el càntic contra el polític socialista que criden els populars i els ultres de Vox «Que et voti Txapote» (Ayuso va ser la primera del PP a utilitzar-lo) i aquest divendres va evitar parlar de víctimes del franquisme quan li van preguntar si mantindria els plans de resignificació de Cuelgamuros (antic Valle de los Caídos). «Soc absolutament respectuós amb les persones que han sigut... que s’han mort en la guerra, dels dos bàndols, i crec que aquest moment hauria de servir-nos per no tornar a dividir mai més la societat espanyola», va afirmar el cap del PP en una entrevista a Onda Cero.

Feijóo no vol molestar el votant del partit d’ultradreta. El líder del PP considera que ja ha aconseguit convèncer els votants del PSOE més moderats i ara vol guanyar-se el 20% d’electors que, segons informació del seu partit, dubten entre votar-lo a ell o a Santiago Abascal (Vox).

Càlculs més optimistes

Ayuso va aconseguir al maig arrasar a la Comunitat de Madrid arribant a la majoria absoluta. Feijóo en aquests moments té lluny aquesta majoria contundent, segons les enquestes publicades, tot i que a Génova els càlculs són molt més optimistes. Consideren que ja estan sobre els 150 escons, perquè els seus sondejos interns diuen que han aconseguit neutralitzar Vox «a l’Espanya rural» de les dues Castelles i de Galícia, on algunes de les seves províncies reparteixen tres o quatre escons. I ara, aquests dies, volen incidir en les províncies mitjanes. Feijóo té previst visitar a partir de diumenge, entre altres territoris, Saragossa (estan en joc 7 escons), Palma de Mallorca (8), València (16), Màlaga (11) i la Corunya (8).

Aquest divendres, en un míting a Oviedo, Feijóo no va revelar que té dades que el posicionen per sobre dels 150 escons, però sí que va fer aquesta reflexió en veu alta, informa Marcos Palicio: «Si no unim el vot, hi haurà milers de vots que no aconseguiran un escó i nosaltres per aquests milers de vots perdrem un escó, un escó en aquesta província, en una altra, en una altra... Són 20 escons, i 20 escons són el que necessiten per governar en solitari», va exclamar davant els seguidors que l’escoltaven.

Investidura gratis

Notícies relacionades

L’Audiència recorre a França per saber si el Marroc va espiar Sánchez

La victòria a Catalunya anima els socialistes a frenar la ultradreta

Si Feijóo aconseguís els 170 diputats (la majoria absoluta en són 176), a la cúpula del PP consideren que Vox no podria exigir-li l’entrada al Govern i que Abascal hauria de facilitar-li la investidura sense posar-li traves. Fins ara, públicament, Feijóo ha situat en 160 els escons el límit per intentar governar en solitari en un Executiu monocolor.

Els bons auguris del PP i els «aires de canvi de cicle» que veuen al carrer, adverteixen un baró i diversos parlamentaris consultats, poden fer que Feijóo es confiï i que no mesuri les seves paraules. «El risc aquesta última setmana de campanya és molt gran, perquè cada vegada més persones decideixen el seu vot a l’últim moment i, quan et sents tan poderós, com ara es pot sentir Feijóo per com li està anant de bé la campanya, pot passar-se de frenada», afirma un. En aquests casos, aconsella, és necessari tenir «molt clars al cap» els «dos o tres missatges que ha de dir al míting i ja està, sense entrar en polèmica».