Diari d’un votant per correu per a les eleccions generals (II)

Fa unes setmanes, el redactor que subscriu aquest article va anar a una oficina postal a sol·licitar el vot –aquí els explico la meva primera part en aquesta aventura–. Des del 3 de juliol, Correus va començar a enviar la documentació electoral a tots els habitants. Ho sé, soc conscient que molts encara no haureu rebut el sobre amb les paperetes, però encara hi ha temps. Perquè us en feu una idea, fins dijous vinent, 13 de juliol, es pot acudir a una seu de l’entitat per iniciar els tràmits del vot per correu.

Tornant on érem, des de dilluns passat, 3 de juliol, vaig intentar teletreballar al màxim amb l’objecte que aquest experiment funcionés el millor possible i ser a casa quan arribés la documentació. ¿Recorden la pel·lícula ‘El carter sempre truca dues vegades’? Oblidin l’argument i quedin-se amb la literalitat del títol. El carter intentarà dues vegades entregar en mà la carta amb les paperetes i els sobres de votació.

Recollir la documentació

Ara fem un repàs de la llei de Murphy, «tot el que pugui sortir malament, sortirà malament». Vaig estar tot el temps possible al domicili, esperant el carter, però en els dos dies que vaig ser fora va haver de passar a buscar-me. Òbviament, no em va trobar. La prova d’això va ser la notificació que vaig trobar a la bústia. El carter, si no et localitza en cap dels dos intents deixa un avís perquè el ciutadà vagi a recollir el seu vot a l’oficina més pròxima. Així que, revisin la seva correspondència, per si tenen la mateixa sort que jo.

Notícies relacionades

El Parlament suspèn l'activitat per l'apagada elèctrica generalitzada

Sánchez es desplaça al centre de control de Red Eléctrica per conèixer els detalls de l'apagada

Amb la notificació en mà, dilluns em vaig encaminar a l’oficina de Correus. A diferència de la primera vegada (hi vaig estar més d’una hora i mitja), la sucursal era pràcticament buida. El procés va ser fàcil. Vaig entregar la notificació, van buscar el sobre corresponent i em van demanar el DNI per comprovar la meva identitat. Si un no pot anar-hi en persona, sempre pot fer una autorització a un pròxim perquè reculli el vot. Correus aconsella utilitzar el model aquí enllaçat.

Ja de tornada a casa, vaig obrir el sobre. Dins hi ha les paperetes de tots els partits que es presenten al Congrés dels Diputats –les blanques– i la papereta sípia en què s’escullen els senadors. La papereta blanca escollida ha d’anar al sobre blanc i la papereta sípia, al sobre sípia. És una obvietat, ho sé, però jo gairebé m’equivoco. El vot es podrà entregar a qualsevol oficina de Correus fins al 20 de juliol per correu certificat. Mai el dipositeu en una bústia de Correus, perquè serà invàlid.