Diari d’un votant per correu per a les eleccions generals (I)

Aquest dijous, el redactor que aquí escriu va anar a una oficina de Correus a Madrid. És la primera vegada que sol·licito el vot per correu, així que soc el millor exemple de com s’enfrontaran la gran majoria de ciutadans espanyols a aquest procés. Abans d’obrir la porta de la sucursal vaig comprovar, per allò de no fer el ridícul, que encara estava en termini. Així és, fins al 13 de juliol es pot anar a qualsevol oficina i iniciar el tràmit.

El temps que esperava trigar, pel que ja m’havien dit companys i amics, era un quart d’hora. Aquest primer pas és bastant senzill. Però... ‘espòiler’: vaig trigar més, gairebé una hora i mitja. A l’oficina de Correus hi havia cinc persones més que tenien el mateix objectiu que jo: votar i, alhora, disfrutar de les vacances tranquil·lament.

On rebre la documentació

Així que em va tocar esperar mentre escoltava una vegada i una altra les indicacions del funcionari de Correus. «Ha d’emplenar aquest formulari. És molt important que no faci cap guixot, si s’equivoca demani’m un altre full. Ah, i recordi que ha de posar l’adreça on vol rebre la documentació electoral», li va dir a un senyor. Confesso que a l’escoltar aquestes paraules em vaig posar nerviós.

¿On seria jo quan es comencessin a enviar els vots per correu? Ràpidament vaig buscar la data a internet: «L’Oficina del Cens Electoral enviarà la documentació per al vot per correu al domicili/adreça on hagi de ser l’interessat a partir del 3 de juliol fins al 16 de juliol». Jo continuaré a Madrid, però vaig escoltar que el senyor preguntava: «Però... ¿m’ho enviarien a la platja?». La resposta va ser afirmativa. La documentació electoral s’envia on un estableixi.

¿I ara què?

Notícies relacionades

Sánchez arriba a un acord amb Alemanya per avançar en l'oficialitat del català a la UE després de l'ultimàtum de Junts

Montero crida a «intensificar el diàleg» amb Junts després de la seva amenaça sense al·ludir a una reunió de Sánchez amb Puigdemont

Resolta aquesta qüestió, només em quedava emplenar acuradament –¡i evitant els guixots!– la sol·licitud. Una hora després va arribar el meu torn i em vaig acostar a la finestreta. Gairebé em sabia de memòria el discurs del funcionari de Correus. Tot i així, el vaig escoltar amb la mateixa paciència amb què ell ho repetia: «Nosaltres enviem ara la sol·licitud a l’Oficina del Cens Electoral i seran ells els que li enviaran la documentació entre el 3 i el 16 de juliol. Un carter anirà a entregar-l’hi a l’adreça indicada i vostè haurà d’ensenyar el DNI. Si no és a casa, li deixaran una notificació i haurà de venir a recollir-ho a aquesta oficina. Després tindrà fins al dia 20 de juliol per venir a una oficina i enviar els sobres per correu certificat. Recordi que també haurà d’ensenyar el DNI». 

«Moltes gràcies», vaig dir. Ara, només queda esperar.