Els Comuns s’aferren a la figura de Yolanda Díaz amb l’aspiració de quedar segons a Catalunya

Una campanya «presidencialista», que pivoti en la figura de Yolanda Díaz, que presenten com a «el millor» que li pot passar per a les aspiracions socials i nacionals que té Catalunya. Aquest és el marc de campanya que han dissenyat els Comuns amb Aina Vidal al capdavant amb l’aspiració, asseguren enquestes en mà, d’aconseguir quedar segons i ser el principal viver de vots de Sumar. Dos són els temors als quals asseguren que s’ha de fer front per poder parar els peus al «tiquet PP-Vox»: l’abstenció i que l’anomenat «vot útil» acabi suposant que la concentració de suports en el PSOE impedeixi la suma necessària amb altres formacions per desbancar la dreta.

Tot i que l’agenda de campanya està oberta de bat a bat, En Comú Podem compta que Díaz trepitgi Catalunya almenys dos dies i que l’exalcaldessa Ada Colau també jugui un rol rellevant a escala estatal. I és que, segons l’equip de campanya, la líder de Sumar té aquí, com li passa als socialistes, el seu principal viver de vots, a més de tenir a les enquestes un percentatge per sobre de la mitjana que la prefereix com a presidenta. Els Comuns, que en les passades generals van obtenir set diputats i van quedar en quarta posició, són conscients que del seu resultat dependrà també en bona mesura la sort de Díaz i del govern de coalició.

La majoria d’actes dels Comuns es concentraran a l’àrea metropolitana de Barcelona –el míting central serà el 20 de juliol a l’Hospitalet amb Díaz–, a la de Tarragona –on donaran el tret de sortida aquest dijous– i a la costa de Girona. De fet, posaran punt final a la campanya a Blanes. Un recorregut durant el qual centraran el seu discurs, especialment, a reivindicar que seva és la paternitat de bona part de les polítiques socials que en els últims anys s’han impulsat des de la Moncloa. De la mateixa manera que pretenen treure pit que els indults o la reforma del codi penal es van aprovar perquè ells «van arrossegar» Pedro Sánchez cap a una posició que no tenia per mitigar el conflicte català.

El seu ‘leitmotiv’ per diferenciar-se, especialment, del vot als socialistes és que «no és suficient amb alimentar la por a l’extrema dreta» per aconseguir frenar-la. No es tracta, asseguren, de jugar a concentrar del vot. Tampoc consideren encertat la «trinxera» en la qual consideren que s’ubiquen els partits independentistes per fer front al PP i Vox donant per fet que guanyaran. «S’equivoquen», afirmen. No obstant, preocupa a la interna l’abstenció a Catalunya, que ubiquen majoritàriament al flanc independentista.

Notícies relacionades

Aragonès, un bon president

L’èxit d’Illa i l’eufòria de Sánchez

Mobilitzar els propis, una esquerra que ha perdut pistonada en les municipals, és clau. Però reconeixen que també necessiten que vagi a votar l’esquerra independentista. Això explica per què els seus missatges estaran més dirigits al PP i a Junts que a ERC. La seva aposta, asseguren, no és apel·lar a la «por», sinó a l’«esperança des de la proposta». Espremeran especialment la carpeta de l’àmbit laboral, el punt fort tant de Díaz com de Vidal, amb propostes com la reducció de la jornada laboral, l’increment dels salaris i una transició ecològica de la mà de la reducció de la desigualtat.

«Vot decisiu» davant «vot útil»

I també, asseguren, defensaran el referèndum com a solució al conflicte polític enquistat a Catalunya. En el programa electoral, consensuat amb Sumar, portaran que es voti l’acord que s’assoleixi en una taula de diàleg que ara està en ‘stand by’. «Ens hem de desacomplexar. Sempre hem defensat llibertat, diàleg i solucions. Allà seguim mentre altres estratègies d’altres partits no han sigut útils per als seus objectius», asseguren. El resum del propòsit de la seva campanya, que han definit com «la més important en dècades», no és que el 23 de juliol vagi de «vot útil», sinó de «vot decisiu».