El PSOE canvia el guió i dissenya la seva campanya més «emocional» per al 23J: «La raó no mou vot»

«Aquesta campanya no serà racional. Hem d’arribar al sentiment dels ciutadans, perquè la raó no mou vot –expliquen des de la direcció socialista–. Les mesures que hem pres durant aquesta legislatura han funcionat. Espanya lidera el creixement europeu, la inflació és una de les més baixes de la UE i bat rècords de creació d’ocupació. Hem apujat les pensions el 8,5%, i el salari mínim, fins als 1.080 euros. Són coses molt concretes i tangibles, que han arribat directament a les llars. I, no obstant, no hem aconseguit connectar amb una part de l’electorat».

«Ara hem d’apel·lar a coses que facin que la gent s’emocioni –continuen les mateixes fonts–. Es tracta d’aconseguir transmetre als ciutadans que aquí es juguen coses seves: la seva butxaca, el seu centre de salut, l’escola dels seus fills, tot el que més valoren. No s’ha de dir amb números. Hem d’anar amb un altre discurs. El que hem aconseguit no és irreversible. El PP ja ho va revertir amb Mariano Rajoy i ara que depèn de Vox ho tornarà a fer amb encara menys complexos». 

L’estratègia del PSOE és, en aquest sentit, diferent de la del 28M. Aquella va ser una campanya en què Sánchez, malgrat no ser el candidat, participava en mítings diaris, i en què s’arrogava gairebé tot el protagonisme (una cosa de què es van queixar els barons socialistes) mitjançant els continus anuncis de noves mesures que després el Consell de Ministres aprovava a correcuita. La mobilització de 50.000 pisos de la Sareb, l’anomenat ‘banc dolent’, per a lloguer assequible. 43.000 immobles més de nova construcció o rehabilitats. El reforç de la formació professional amb 1.300 milions d’euros. Gairebé 600 milions d’euros per a l’atenció primària. En definitiva, números. «Ara ens hem de centrar en tot el que es pot perdre si governa la dreta amb la ultradreta», insisteixen els socialistes. 

L’«onada ultraconservadora»

No és la primera vegada que el PSOE es bolca en l’alerta contra l’«onada ultraconservadora» que representen el PP i Vox. El missatge va funcionar en les generals de l’abril del 2019, però no en la repetició que va tenir lloc el novembre d’aquell any. Tampoc en les eleccions madrilenyes del 2021, ni en les andaluses del 2022. I encara menys el 28 de maig passat, quan els socialistes es van acomiadar del poder a 15 capitals de província i a 6 de les 9 comunitats autònomes que governaven. 

Però els col·laboradors de Sánchez consideren que aquest cop serà diferent. Primer, perquè l’amenaça és molt més real que mai. Espanya s’ha instal·lat en una sensació de canvi de cicle polític i els populars ja donen per fet que acabaran a la Moncloa, una fita que d’acord amb els sondejos només poden aconseguir amb el suport de la ultradreta. I, després, perquè fins al 23 de juliol s’aniran coneixent múltiples pactes entre el PP i Vox a comunitats i ajuntaments. «Vox forçarà la màquina durant les pròximes setmanes. Necessita demostrar que arrossega el PP fins a les seves posicions», anticipen a la cúpula del PSOE. 

De moment, les formacions liderades per Feijóo i Santiago Abascal s’han posat d’acord a gairebé tots els municipis on han pogut fer-ho: de Burgos a Elx, passant per Valladolid, Guadalajara i Toledo, fins a arribar a més de 100 localitats a tot Espanya. Però l’aliança més definitòria és al País Valencià. 

Els conservadors van firmar dimarts passat un acord que implica governar l’autonomia en coalició amb l’extrema dreta, que es queda amb una vicepresidència (dirigida per l’extorero Vicente Barrera, que també portarà Cultura) i els departaments de Justícia i Agricultura. El pacte inclou 50 mesures que traspuen llenguatge ultra: en lloc de violència masclista, parla de «violència intrafamiliar», una expressió que encaixa més amb el negacionisme de Vox sobre una xacra que ja ha provocat la mort de 1.200 dones des del 2003. «Hi haurà molts més casos així –anticipen a la direcció del PSOE–. Esperem que això provoqui la mobilització del vot femení, que va ser determinant el 2019». 

Mítings: pocs i petits

Notícies relacionades

Sánchez desafia Feijóo a sis cara a cara per donar la volta a les enquestes

L’Audiència recorre a França per saber si el Marroc va espiar Sánchez

Així que Sánchez deixarà de banda en aquesta campanya els grans anuncis, les xifres macroeconòmiques i el gran volum de recepció de fons europeus per centrar-se a advertir sobre «tot el que es pot perdre» si la dreta i l’extrema dreta arriben a la Moncloa. O la «dreta extrema i l’extrema dreta», segons el mateix president, que s’esforça a transmetre que el PP i Vox, en el fons, són la mateixa cosa. Però la presència del candidat socialista en mítings multitudinaris no serà tanta com en altres ocasions. 

En part perquè els socialistes han assumit que els actes d’aquest tipus gairebé no mobilitzen vot, per les altes temperatures de mitjans de juliol i pel baix estat ànim en la majoria dels territoris després de la patacada del 28M, Sánchez, expliquen en el seu entorn, protagonitzarà només entre 10 i 12 mítings, i no gaire grans, durant tot el mes que ve. Al seu lloc, i després de la negativa de Feijóo a celebrar els sis cara a cara que va proposar el PSOE, optarà per tenir molta més presència en els mitjans. No només en els que presentin una línia editorial més o menys pròxima. Aquest dilluns, per exemple, el cap de l’Executiu estarà a primera hora del matí al programa d’Onda Cero de Carlos Alsina, al qual no havia concedit cap entrevista durant aquests quatre anys de legislatura. Però ara, amb el vent en contra, Sánchez ha d’arriscar. Aquesta campanya serà diferent de totes.