El PP certifica en els ajuntaments la fortalesa de la seva aliança amb Vox

Els ajuntaments es van tenyir aquest dissabte de blau de cap a cap d’Espanya, en la primera i la més clara expressió de l’enorme tomb territorial que van implicar els comicis municipals del 28 de maig. A excepció de Barcelona, on va ser elegit contra pronòstic el socialista Jaume Collboni, la jornada de constitució dels 8.130 consistoris no va oferir sorpreses. El PP va passar a controlar 30 capitals de província sobre un total de 50, a més de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. En cinc d’aquestes, així com a moltes més ciutats importants, els conservadors van pactar i governaran en coalició amb Vox; així certifiquen la fortalesa de la seva aliança amb la ultradreta davant les eleccions generals del 23 de juliol. 

Vox tindrà responsabilitats de poder en aproximadament 140 municipis, i pel camí ha aconseguit atraure el PP al seu camp en matèries tan sensibles com la igualtat de gènere. Els partits d’Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal governaran junts en ciutats tan importants com Valladolid, Toledo, Burgos i Guadalajara. També a les dues localitats més poblades de la Comunitat de Madrid sense comptar-hi la capital: Móstoles i Alcalá de Henares. El mateix va passar a Ciudad Real, Talavera de la Reina (Toledo) i Oriola (Alacant), on les noves coalicions de la dreta i l’extrema dreta han pactat eliminar la Regidoria d’Igualtat. 

Els populars, però, també van aconseguir governar en solitari en nombroses localitats, ja que els candidats a les alcaldies poden ser investits per si sols quan han sigut els més votats pels ciutadans, sempre que els altres grups no pactin i sumin majoria absoluta. Això és el que va passar, per exemple, a València i Sevilla. El PP va aconseguir els dos ajuntaments malgrat no haver arribat a cap acord amb Vox. Els conservadors, de fet, ostentaran el poder en totes les capitals d’Andalusia, un enorme cop anímic per al PSOE, ja que es tracta de l’autonomia més poblada i tradicionalment el seu principal pulmó de vots. 

Una jornada negra per al PSOE

Amb l’excepció de la capital catalana, va ser una jornada negra per al partit de Pedro Sánchez, que es va acomiadar de gran part dels seus governs municipals. Tot i així, la sorpresa barcelonina va servir per esmorteir el desenllaç global. Els socialistes governaran finalment en 11 capitals de província: Barcelona, Lleida, Tarragona, Vitòria, la Corunya, Las Palmas de Gran Canaria, Palència, Conca, Lugo, Sòria i Lleó. I ara, consumada la debacle municipal i amb el canvi de mans en la majoria de les comunitats autònomes a tocar, el PSOE diposita les esperances davant el 23J en els pactes entre el PP i Vox. Els col·laboradors de Sánchez confien que serveixi per activar part del seu electorat tradicional, fins ara molt menys mobilitzat que el de la dreta, i sobretot les dones.  

Notícies relacionades

Espanya proposa blindar per llei que el cost de l’oficialitat del català corri al seu càrrec

Feijóo promet «més finançament» per a Catalunya si governa: «Sé que el necessita i el tindrà»

«El PP ha venut les polítiques de la dona a una força d’ultradreta. Per les nostres mares i per les nostres àvies, que van lluitar per això, i per les nostres filles, estarem molt alerta perquè aquest pacte de la vergonya del PP de Feijóo no ens faci retrocedir ni un sol mil·límetre», va dir la portaveu del Govern i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez. Aquest serà un dels eixos de la campanya del PSOE davant les generals, insistint que la dreta no hauria de pactar amb la seva versió més extrema. 

Però l’únic cordó sanitari en la jornada d’aquest dissabte va ser el que es va imposar a EH Bildu, que tot i així serà el partit basc amb més ajuntaments en aquesta legislatura. A Vitòria, el PNB, el PSE i el PP es van unir davant l’esquerra ‘abertzale’ per fer alcaldessa la candidata socialista. A Pamplona, el PSN va propiciar que la dreta d’UPN aconseguís l’alcaldia, i tallava així de nou el pas a Bildu.