Jaume Collboni aconsegueix l’alcaldia de Barcelona en una investidura d’infart

Jaume Collboni aconsegueix l’alcaldia de Barcelona en una investidura d’infart

Manu Mitru

3
Es llegeix en minuts
Meritxell M. Pauné

Jaume Collboni (PSC) ha aconseguit in extremis la investidura com a nou alcalde de Barcelona aquest dissabte, després d’un gir de guió tot just una hora abans de l’inici del ple. El líder socialista ha obtingut el suport dels Comuns i del PPperquè els socialistes formin un govern en solitari. Els dos socis d’investidura han explicitat que el seu suport tenia l’objectiu fonamental d’impedir que Xavier Trias (Junts), guanyador de les eleccions, aconseguís la vara de comandament. Per als populars, a fi d’evitar un consistori independentista. Per a BComú, perquè l’exalcalde no posi «alfombres vermelles» als poders econòmics.

Després de jurar el càrrec els 41 nous regidors de Barcelona –la meitat per «imperatiu legal»–, la mesa d’edat presidida per Albert Batlle com el regidor ras de més edat ha donat pas a la votació d’investidura. Ada Colau, Ernest Maragall i Daniel Sirera han retirat la seva candidatura a alcalde, cosa que ha donat a entendre que el PSC tenia finalment els vots necessaris per aconseguir una majoria absoluta, que se situa en 21 vots. Així, han optat finalment a la vara només Xavier Trias, Jaume Collboni i el candidat de Vox, Gonzalo de Oro-Pulido. Collboni ha obtingut 23 suports, cosa que ha donat l’alcaldia de Barcelona al líder municipal del PSC.

Collboni ha rebut la vara i el faixí d’alcalde i ha agraït el suport rebut pels regidors de Comuns i del PP: «Estic convençut que han fet l’opció que han cregut millor per a la nostra estimada Barcelona». En efecte, no hi ha hagut indisciplines entre els regidors dels dos socis externs ni divisió del vot per procurar al socialista únicament els 21 vots necessaris. Qui fos tinent d’alcaldia de Colau fins aquest mateix gener ha comptat amb la totalitat dels electes morats i blaus.

Un compte enrere d’infart

Les negociacions d’aquesta investidura podrien passar a la història com les més taquicàrdiques de Barcelona. Van començar amb una nit electoral que no va revelar amb seguretat qui havia guanyat els comicis fins que va estar escrutat el 100% del vot. L’endemà, la convocatòria d’eleccions generals va trastocar l’escenari de pactes i les pressions des de Madrid.

Va continuar amb un recompte del vot nul a la Ciutat de la Justícia, tràmit normalment protocol·lari que aquest any es va convertir en crucial davant la possibilitat que el novè escó del PSC se l’emportés Colau amb sorpasso a la segona plaça o que anés a parar a Vox i acabés provocant un empat de les dues esquerres. Va prosseguir l’agonia amb el recurs de la ultradreta a la Junta Electoral, que fins dimecres no es va resoldre amb desistiment d’acudir a tribunals, cosa que hauria fet saltar la investidura al 7 de juliol.

Notícies relacionades

Per tant, les negociacions pròpiament dites, amb repartiments de cadires i línies vermelles, s’han concentrat en els tres dies previs al ple. L’opció que semblava més probable, un govern en minoria de Junts i ERC, no ha quedat reblada fins aquest mateix dissabte al migdia. Els dos partits han fet en paral·lel consultes a les seves bases per ratificar el pacte, que ha tingut el doble aval sobre un quart de tres del migdia. Quan faltava menys d’una hora per a l’inici del ple, BComú difonia un comunicat amb què trastocava per complet les expectatives.

Els Comuns han accedit finalment a la pretensió de Jaume Collboni (PSC) i el faran alcalde perquè Xavier Trias no obtingui la vara. Però es quedaran en l’oposició, amb l’esperança que d’aquí uns mesos ERC i el PSC retirin el seu veto creuat i sigui possible un tripartit d’esquerres. La pilota ha quedat llavors a la teulada de Daniel Sirera, el cap de llista del PP, que durant dies havia rebut una gran pressió mediàtica i política per impedir que forces independentistes governessin Barcelona. El ple ha començat amb retard i encara amb total incertesa sobre qui seria el pròxim alcalde de la ciutat.