Un estudi de Defensa avalua el risc d’un impacte còsmic
Els autors de l’article, que ha suscitat un gran interès, insten a desenvolupar estratègies de protecció planetària
Un cos celeste de grans dimensions s’acosta a tota velocitat a la Terra. La seva trajectòria està confirmada i es preveu que el seu impacte serà destructiu. Mentre aquesta amenaça es fa cada vegada més pròxima, cal decidir quins recursos se sacrifiquen en un intent de desviar el seu camí, si uns països es poden encongir d’espatlles perquè no els afecti o, en cas de cop inevitable, a quines persones es pot salvar amb els limitats recursos espacials, d’acollida o de búnquers disponibles. Aquest dilema del final del món resideix com a pregunta de fonamentació sota un article que publica la revista de l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics, òrgan de reflexió del Ministeri de Defensa.Un cos celeste de grans dimensions s’acosta a tota velocitat a la Terra. La seva trajectòria està més que confirmada, amb prou temps de preveure que el seu impacte serà terriblement destructiu. Mentre aquesta amenaça es va fent cada vegada més pròxima i imminent cal decidir quins recursos se sacrifiquen en un intent de desviar el seu camí, si uns països es poden encongir d’espatlles perquè no els afecti o, en cas de cop inevitable amb dany global, a quines persones es pot salvar amb els limitats recursos espacials, d’acollida o de búnquers disponibles. Aquest dilema del final del món resideix com a pregunta de fonamentació sota un article que publica la Revista de l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics, òrgan de reflexió dependent del Ministeri de Defensa.
"La Terra es podria enfrontar de nou a l’impacte d’un gran objecte procedent del cosmos. Desenvolupar estratègies de defensa planetària esdevé imprescindible, així com la necessitat de definir el marc normatiu que possibiliti la seva articulació jurídica i política respectant els drets humans", diu el resum executiu de l’article, titulat Prospectiva davant l’amenaça d’impacte còsmic: escenaris de risc planetari i desafiaments juridicopolítics."La Terra podria enfrontar-se de nou a l’impacte d’un gran objecte procedent del cosmos. Aquest context, plausible, tot i que poc probable, ens exposa com a humanitat a un paradigma sense precedents. Desenvolupar estratègies de defensa planetària esdevé imprescindible, així com la necessitat de definir el marc normatiu que possibiliti la seva articulació jurídica i política respectant els drets humans", diu el resum executiu de l’article, titulat "Prospectiva davant l’amenaça d’impacte còsmic: escenaris de risc planetari i desafiaments juridicopolítics".
Amb aquest títol, és explicable que l’article porti la firma de l’enginyer espacial Eloy Peña Asensio, membre de l’Institut de Ciències de l’Espai de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’acompanyen en l’autoria Alberto Coronel, filòsof i coordinador del Laboratori Filosòfic de l’Antropocè, i la doctora en Dret per la Universitat de València Elisa Simó.Amb aquest títol, és explicable que l’article porti la firma no només de l’enginyer espacial Eloy Peña Asensio, membre de l’Institut de Ciències de l’Espai de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’acompanyen en l’autoria Alberto Coronel, filòsof, coordinador del Laboratori Filosòfic de l’Antropocè i del Decreixement adscrit a la Universitat Complutense de Madrid, i la doctora en Dret per la Universitat de València Elisa Simó.
En les pròximes dècades
La reflexió no és nova, sinó del 2023, data de la seva primera publicació, quan es va constituir l’Agència Espacial Espanyola, els estatuts de la qual acaben de complir tres anys. La revista de l’IEEE l’ha tornat a difondre online per l’interès que ha generat aquest article en circuits universitaris des de la seva publicació. Només hi ha dues grans diferències a l’escenari entre llavors i ara: el magnat Elon Musk tenia menys avançades les seves teories sobre colònies humanes a Mart i la NASA no havia entrat en una competició tan frontal i oberta amb la Xina pel control de la Lluna.La reflexió no és nova, sinó del 2023, data de la seva primera publicació, quan, a l’ombra de Defensa, es constituïa l’Agència Espacial Espanyola, els estatuts de complir tres anys. La revista de l’IEE ho ha tornat a difondre ‘online’ i de forma destacada ara per l’inusitat interès que, segons han comprovat, ha aixecat aquest article en circuits universitaris des de la seva publicació. Només hi ha dues grans diferències a l’escenari entre llavors i ara: el magnat Elon Musk tenia menys avançades tres anys enrere les seves teories sobre colònies humanes a Mart, i la NASA no havia entrat en una competició tan frontal i oberta amb la Xina com avui pel control de la Lluna.
L’article de l’IEEE conté una asseveració: la col·lisió d’un cos espacial amb la Terra no és només assumpte de pel·lícules de ciència-ficció, sinó una cosa més real del que sembla. "No és possible excloure la possibilitat que un escenari d’impacte còsmic se situï en un futur pròxim –diuen els autors–. A causa de la naturalesa gairebé aleatòria de la trobada d’objectes al sistema solar, ens podríem enfrontar a aquest problema en les pròximes dècades".Conté l’article de l’IEE una asseveració si més no inquietant: la col·lisió d’un cos espacial amb la Terra no és assumpte només de pel·lícules de ciència-ficció, sinó una cosa més real del que sembla. "No és possible excloure la possibilitat que un escenari d’impacte còsmic se situï en un futur pròxim –diuen els autors–. A causa de la naturalesa gairebé aleatòria de la trobada d’objectes al sistema solar, és a dir, la col·lisió de roques espacials, asteroides, cometes i planetes en el seu moviment al voltant del Sol, podríem enfrontar-nos a aquest problema en les pròximes dècades".
Així, doncs, cal examinar l’arsenal disponible. Els autors parlen de promeses sobre un impactador cinètic, un feix d’ions, un tractor gravitatori o un dispositiu nuclear, però consideren que "cap d’aquestes tecnologies està prou evolucionada per efectuar una acció de defensa efectiva en cas que un gran cos celeste es dirigís cap a la Terra". S’han de disposar els mitjans necessaris per avançar en aquesta recerca sense pressa, però sense pausa.Es pot, doncs, examinar l’arsenal disponible. Els autors parlen de promeses sobre un impactador cinètic, un feix d’ions, un tractor gravitatori, o un dispositiu nuclear... però consideren que "cap d’aquestes tecnologies està prou evolucionada per efectuar una acció de defensa efectiva en cas que un gran cos celeste es dirigís cap a la Terra". Cal, conclou l’article, disposar els mitjans necessaris per avançar en aquesta investigació sense pressa, però sense pausa.
A més, acabar com voldria Hollywood, amb una gran explosió que volés en mil trossos l’asteroide amenaçador, tindria conseqüències molt nocives, al multiplicar l’amenaça en milers de fragments i sobre una àrea més gran del plaA més, acabar com volgués Hollywood, amb una gran explosió que volés en mil trossos l’asteroide amenaçador, tindria conseqüències possiblement molt nocives, al multiplicar l’amenaça en milers de fragments i sobre una àrea encara més gran del planeta.neta. Una altra opció, desviar l’objecte de la seva ruta, es va demostrar possible amb l’experiment DART el 2022, que va canviar la trajectòria de l’asteroide Dimorphos, però la humanitat encara no sap prou en matèria de càlcul astrodinàmic i altres disciplines perquè aquest mètode sigui aconsellable.
Sembla que el gènere humà no disposa d’armes per assumir avui aquest repte de defensa. Per això els autors insten a un programa internacional, una xarxa mundial de defensa. L’Agència Especial Espanyola, consolidada el març del 2023, planteja solucions en el domini extraterrestrSembla que el gènere humà no disposa d’armes com per assumir avui aquest repte de defensa. Per això els autors insten a un programa internacional, una xarxa mundial de defensa, per plantejar-s’ho, com sí que s’ho planteja l’Agència Especial Espanyola, consolidada el març del 2023 i amb la qual Defensa prova de no quedar-se al marge de les grans solucions en el domini extraterrestre.
Notícies relacionadesEntre els desafiaments ètics que planteja aquest assumpte, Velasco, Coronel i Simó n’adverteixen un que sembla propi d’Isaac Asimov: la humanitat no tindria només obligació de parar un impacte imminent, sinó també de plantejar-se la defensa si posa en risc vital el planeta en el futur.Entre els desafiaments ètics que planteja aquest assumpte, Velasco, Coronel i Simó adverteixen un que sembla propi d’Isaac Asimov: la humanitat no tindria només obligació de parar un impacte imminent, també de plantejar-se la defensa si posa en risc vital al planeta en el futur i, amb això, a una futura generació de l’espècie humana i dels éssers vius que l’envolten.
Però, mirant només al present, es pot apreciar la profunditat política del desafiament considerant, com es planteja aquest article de l’IEEE, que "no tots els països disposen dels mateixos recursos per invertir en estratègies de prevenció i mitigació d’impactes catastròfics, i no tots els països es veuen igualment exposats als efectes planetaris d’aquests impactes".
