PSC i Comuns plantegen un front progressista a Aragonès perquè no depengui de Junts

El pacte d’ERC amb el PSC a les diputacions de Tarragona i Lleida ha aprofundit les ja insondables diferències entre republicans i Junts. Un bon moment, per tant, per als altres partits de l’oposició per ficar-hi cullerada i fer tot el possible perquè aquestes diferències siguin irreconciliables, per exemple de cara a les pròximes eleccions catalanes, siguin quan siguin. L’objectiu del PSC i els Comuns, amb la vista posada a entrar en un futur Govern, és aconseguir que una nova coalició independentista, que assegura fins al moment entre 60 i 65 diputats, sigui una quimera. I per això, els dos grups, en el context de l’enfrontament sobre les diputacions, han ofert als republicans un front progressista que els ajudi a trencar llaços amb Junts, però sempre mantenint-se els dos partits fora de l’Executiu en aquesta legislatura.

Salvador Illa, amb to conciliador però sense estalviar-se la duresa en el fons, va mostrar la seva disposició a construir grans pactes en matèries clau. Va posar l’exemple de l’educació, però n’hi pot haver d’altres. Això sí, si no es produeix aquesta crida de socors republicà, el líder de l’oposició va deixar clar que no donarà treva al Govern. Perquè, per molts canvis que faci de consellers, per al PSC l’Executiu de Pere Aragonès continua sent «feble, desorientat, sense rumb ni capacitat de decisió». Al contrari, ha diagnosticat, del que convé en temps convulsos, que és un «govern fort». Els socialistes mantenen que són ells l’«alternativa», i ja abans del 28M el seu full de ruta preveia que ERC ho tingui cada vegada més difícil per allargar la legislatura.

Si el que vol el president és arribar al 2025 sigui més que un «bon propòsit», el líder del PSC ha assenyalat que hi ha un sol camí per resoldre la seva minoria després de la seva fractura irreconciliable amb Junts: comptar amb la mà estesa del principal partit de l’oposició per acordar carpetes «estructurals» per a Catalunya. Per si algú tenia la temptació de sobreinterpretar les paraules, ha deixat clar que no s’està oferint per entrar a l’Executiu, ja que la seva principal aspiració és arribar-hi mitjançant la presidència de la Generalitat. 

Però, abans de teixir nous pactes, Illa ha recordat a Aragonès que té comptes pendents per saldar, especialment en matèria d’infraestructures, com va quedar recollit en els pressupostos. «Està en joc la credibilitat del president», ha advertit sense entrar en detall en l’historial de deutes, que va des del conveni de la B-40 fins al contracte programa amb Renfe, així com el pla director del Hard Rock o la comissió tècnica per estudiar la modernització de l’aeroport del Prat. «Els canvis que ha fet no resolen els problemes; en el millor cas, els desplaça, o fins i tot els empitjora. Tant de bo m’equivoqui, poques coses em farien més feliç», ha sentenciat.

Jéssica Albiach, dels Comuns, per la seva banda, va reclamar a Aragonès que deixés de fer seguidisme de les polítiques de Junts. Va asseverar que el quid de la qüestió és si el president està disposat a fer un canvi en les seves polítiques que impliqui aparcar els macroprojectes i deixar d’estar «subordinat als capricis» dels seus exsocis. Per acabar la legislatura, ha dit la líder parlamentària dels Comuns, li tocarà «mirar a l’esquerra» tant a Catalunya com a l’Estat, on li ha criticat que estigui donant per feta la victòria del PP i de Vox.

Etapa del dol

Per la seva banda, Junts, encara en xoc pel doble pacte ERC-PSC que els veta el govern de les diputacions de Tarragona i Lleida, ha fet servir la compareixença d’Aragonès per airejar el seu malestar contra els republicans. El líder parlamentari, Albert Batet, que durant la sessió de control al Govern ja ha apostat per un avanç electoral, hapreguntat a Aragonès si «valia la pena l’agonia», ha vaticinat que la remodelació del Govern no és «suficient ni creïble» i que «no arreglarà els problemes de fons». A més, ha insistit de nou en la idea que el Govern no té «recorregut» i que «sols no aconseguiran tirar endavant». «En dos anys ja porten tres governs», li ha retret Batet, que li ha recordat la remodelació obligada de l’octubre amb la sortida del seu partit de l’Executiu. 

També ha aprofitat la compareixença del president per recordar la patacada dels republicans en les eleccions municipals i retreure’ls els pactes amb els socialistes. «Va dir que volia un front unitari a Madrid i l’únic que veiem és més tripartit», li ha recriminat Batet. Però malgrat les paraules gruixudes, Batet ha defensat que el seu partit continua apostant per la unitat de l’independentisme, un discurs que ha provocat rialles i ganyotes d’incredulitat del president Aragonès i la consellera Laura Vilagrà.

Normalitat, malgrat tot

Poc abans, Pere Aragonès havia explicat la seva remodelació del Govern mirant de revestir-lo sempre d’una pàtina de normalitat i de continuïtat, una manera d’endinsar-se en la gestió que ja s’estava portant a terme. Després de felicitar els tres cessants, Juli Fernàndez, Josep González-Cambray i Teresa Jordà, s’ha desfet en elogis cap a ells i ha assenyalat que els seus successors, Ester Capella, Anna Simó i David Mascort, tenien per objectiu insistir en la seva obra. Des de l’extensió de la T-Jove, a Territori, fins a la multiplicació dels megawatts d’energia renovable que produeix Catalunya, en el cas d’Acció Climàtica.

Notícies relacionades

Aragonès nomena Simó, Capella i Mascort com a consellers per «renovar l’energia» del Govern

Sánchez confia en un triomf d’Illa que tregui del Govern l’independentisme

Ja en la sessió de control, el president havia assenyalat que la substitució no significa la reprovació de l’obra feta. Sobretot, això no ho ha dit, quan dues de les tres baixes li han vingut donades. La de Jordà, per designi del partit de cara a les eleccions del 23J, i la de Fernández, a petició pròpia per la incomoditat que li genera l’acord amb el PSC per a la construcció de la B-40.

Aragonès, en aquesta línia de defensa dels seus consellers, ha recordat a Jéssica Albiach que Pedro Sánchez havia retocat en cinc ocasions l’Executiu que comparteix el PSOE amb Unides Podem, referent estatal dels Comuns. I que alguns cops aquests canvis han afectat correligionaris de la mateixa Albiach.