Tot el que Alberto Núñez Feijóo es compromet a derogar si arriba a la Moncloa

El líder del PP va comparèixer de manera extraordinària davant la premsa l’11 de novembre a la tarda per anunciar solemnement que, si arriba a ser president del Govern, tornarà a incloure en el Codi Penal el delicte de sedició. El PSOE i Unides Podem havien registrat hores abans al Congrés dels Diputats un projecte de llei que suposava l’eliminació d’aquest delicte i la creació d’un altre per «desordres públics agreujats».

Dies després, quan ERC va incloure una esmena en aquest projecte de llei per rebaixar les penes per malversació en alguns supòsits, els conservadors també van carregar contra aquesta modificació i van mostrar el seu rebuig. «Passarà amb els corruptes com amb els violadors», va avisar Esteban González Pons, vicesecretari dels populars, amb referència a la disminució de condemnes dels delinqüents sexuals que ha facilitat la llei del ‘només sí és sí’.

Feijóo havia assegurat diverses vegades que derogarà la llei de l’eutanàsia aquests últims mesos. No obstant ara, amb les eleccions generals convocades per al 23 de juliol, no s’ha mostrat tan contundent. En una entrevista a Onda Cero aquest 6 de juny, va abaixar el to. «L’haurem de veure i ajustar. Si em pregunta si hi haurà un text de substitució o una modificació parcial... Ho veurem en l’àmbit de les comissions de bioètica i prendrem una decisió», ha explicat.

En la llista de temes socials és capital la llei de l’avortament, en la qual l’Executiu de Sánchez ha introduït canvis per permetre que les noies entre 16 i 18 anys puguin avortar sense el consentiment dels seus pares. Si no poden conduir ni votar a aquesta edat, es pregunta Feijóo, ¿com poden prendre aquesta decisió? El líder del PP vol que el jutge decideixi en aquests casos en els quals els pares s’hi oposin.

El partit conservador, amb Pablo Casado com a president, també va acudir al Constitucional, el març de 2021, amb la llei d’educació de l’Executiu de coalició, la Lomloe o ‘llei Celáa’. Feijóo ha assegurat que ell també anul·larà aquesta norma perquè, entre altres raons, «iguala per baix i no busca l’excel·lència», amb referència al fet que els alumnes podran passar de curs amb matèries suspeses si els docents així ho consideren, i perquè el castellà deixa de figurar com a llengua vehicular en l’ensenyament.

Tampoc vol que continuï en vigor la llei de memòria democràtica, que va suposar l’ampliació de la que José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar i va anomenar «de memòria històrica». El polític gallec censura especialment el suport que EH Bildu va donar a l’Executiu de Sánchez per aprovar-la i que s’hagi ampliat, fins a finals de 1983, el reconeixement de víctimes de vulneració de drets humans, perquè, segons la seva opinió, això «qüestiona» la Transició.

En l’àmbit del medi ambient, la formació popular suspendrà l’ordre ministerial, aprovada el setembre de 2021, que inclou el llop a la llista d’espècies silvestres protegides. Vol que es permeti la seva caça al nord del Duero, on viuen el gruix d’exemplars d’aquest animal, per frenar el nombre d’atacs a la ramaderia.

La fallada tècnica de la llei integral de la llibertat sexual, coneguda com la del ‘només sí és sí’, que va facilitar durant mesos rebaixes de condemnes per a delinqüents sexuals, ha sigut un dels temes més denunciats pel PP aquest any. No obstant, amb els canvis introduïts en la llei amb l’ajuda del PP, ja no és una prioritat per a Feijóo canviar-la substancialment.

Sí que és un objectiu del líder del PP tancar el Ministeri d’Igualtat, tal com va assegurar també aquest dimarts 6 de juny a Onda Cero. El seu objectiu és reduir l’Executiu fins als 13 o 14 departaments i aquest àrea en concret, va dir, pot tornar a ser un departament enclavat en un altre ministeri.

El polític gallec sí que manté el seu rebuig total d’una altra de les normes principals d’Igualtat d’aquesta legislatura: la ‘llei trans’. En paraules de Feijóo, «trivialitza el sexe» i la «naturalesa humana». La norma defensa l’anomenada ‘autodeterminació de gènere’, que una persona pugui canviar el seu nom i el seu sexe en el Registre Civil només expressant la seva voluntat, sense hormones durant dos anys ni diagnòstic mèdic de disfòria de gènere.

L’Executiu de coalició va aconseguir un acord amb els sindicats i els empresaris per modificar la legislació laboral amb l’objectiu principal d’acabar amb la temporalitat del mercat espanyol. El Govern va treure per la mínima la reforma en la votació del Congrés i ho va aconseguir gràcies a un diputat del PP que es va equivocar al prémer els botons. Els conservadors, en tot cas, van rebutjar els canvis i asseguren que, si arriben a la Moncloa, introduiran «més flexibilitat i modernització» i l’anomenada ‘motxilla austríaca’ (un fons que el treballador acumula i porta al damunt en cas d’acomiadament).

Feijóo es compromet a fer aquests canvis després de parlar amb sindicats i agents de la patronal. «Qualsevol canvi serà dialogat, comentat i, si és possible, pactat. Si arribo a la conclusió que per al meu país és bo fer això i no aconsegueixo el pacte, governar és indelegable i, per tant, no em comprometré a fer únicament el que em diguin els agents socials. Però no faré res sense consultar o negociar amb els agents socials», va concloure a Onda Cero.

Els populars també estan en contra dels impostos a la banca, les grans energètiques i les grans fortunes. Els dos primers tributs consideren que estan mal dissenyats legalment i el tercer pot convidar a una fugida dels patrimonis.