Històries del Congrés

La gairebé diputada a qui l’avanç electoral va frustrar l’escó: «Em va agafar un atac de riure»

Les lleis que ja no s’aprovaran: de l’oblit oncològic a la llei de famílies

Calendari electoral de les eleccions generals del 23J: les dates clau de la cita amb les urnes

La gairebé diputada a qui l’avanç electoral va frustrar l’escó: «Em va agafar un atac de riure»
4
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez

Si una cosa té Pedro Sánchez és que no deixa ningú indiferent. Ja ho va deixar clar quan va arribar a la secretaria general del PSOE després de recórrer Espanya amb el seu cotxe i ho va tornar a demostrar dilluns quan va anunciar la convocatòria d’eleccions per al 23 de juliol, però això no va sobre el president del Govern, sinó sobre les conseqüències d’aquesta decisió. La més immediata ha sigut la dissolució de les Corts –el Congrés i el Senat– i després la riuada de reaccions dels líders polítics nacionals. No obstant, els protagonistes d’aquesta història són d’altres, una gairebé diputada a qui li va agafar un atac de riure a l’assabentar-se de la notícia, un diputat que amb prou feines va estar tres setmanes al Congrés i una periodista reconvertida en política que ha de descobrir els racons de la diputació permanent.

Dilluns, després d’una catastròfica nit per al PSOE, Sánchez va sortir a fer una declaració a la Moncloa a les 11.30, hora peninsular. A la plaça de l’Alameda, a Santa Cruz de la Palma (La Palma), Guadalupe González Taño estava prenent un cafè amb la seva filla. En aquell moment, entre els seus plans hi figurava ser diputada nacional per Coalició Canària. Uns dies més tard havia de prometre l’escó en substitució de la seva companya Ana Oramas. «Em va trucar el meu marit i em va dir: ‘Escolta, mira, que acaba de sortir per la tele que Pedro Sánchez ha dissolt les Corts’. Sincerament ens va agafar un atac de riure a totes dues», explica.

La reacció no era exagerada. González va sortir elegida diputada en les eleccions de l’abril del 2019. El seient al Congrés li va durar quatre mesos, fins que es va convocar la repetició electoral. En aquests comicis, els del 10 de novembre, no va sortir elegida, però ara, gairebé quatre anys després, tindria una altra oportunitat. Sánchez l’hi va negar. «La meva filla té la teoria que li vaig fer alguna cosa quan vaig ser allà, el vaig mirar malament o alguna cosa, perquè a mi m’ha deixat fora dues vegades», diu de broma. Tot i així, aquesta advocada especialitzada en dret administratiu que ha estat ajudant els afectats pel volcà, lamenta no haver tingut l’oportunitat d’arribar a la Cambra baixa per preguntar al Govern pels 100 milions pressupostats per a l’illa i el milió i mig d’euros destinat a salut mental.

«Jugant la Champions»

N’hi ha hagut d’altres que han tingut una mica més de sort. Mitja desena de diputats que es van presentar com a candidats a les autonòmiques del 28M van renunciar als escons unes setmanes abans de la cita electoral i els substituts van poder disfrutar algunes setmanes del Congrés. Un d’aquests privilegiats és Jorge Roselló, el primer diputat d’IU de les Balears al Congrés. «Vaig tirar cap endavant, vaig demanar l’excedència, vaig fer les maletes i a buscar una pensió a Madrid», explica sobre quan es va assabentar que seria diputat.

L’experiència li va durar poc –19 dies, exactament–, però el va marcar: «Impressiona molt. És una sensació que estàs jugant en la Champions». Roselló explica que no va poder votar cap activitat legislativa de renom, però que li va quedar una bona sensació al recolzar una proposició no de llei d’ERC que proposava ampliar els permisos retribuïts per acompanyar els fills al metge. «El feina legislativa és aquesta altra, la de votar petites coses que et poden millorar la vida», diu. L’espineta que li ha quedat clavada és no haver pogut impulsar «la millora del complement d’insularitat per als funcionaris de l’Estat».

«No et preocupis, pare, perquè això s’ha acabat»

Maria Josep Picó, diputada per Compromís després de la marxa de Joan Baldoví per ser candidat el 28M, era dilluns al seu despatx del Congrés preparant amb el seu assessor tota la setmana. «Tenia una trucada del meu pare. Li vaig trucar i em va preguntar ‘¿com estàs? ¿podràs amb tot? Estic preocupat’. En aquell moment vaig veure al WhatsApp ‘Eleccions’ i li vaig dir ‘no et preocupis, pare, perquè això s’ha acabat», narra. Tot i així, Picó, periodista mediambiental i mare de dos fills, continuarà al Congrés ocupant un escó en la diputació permanent fins a la constitució de les noves Corts.

Notícies relacionades

La diputada valenciana explica que prendre la decisió d’acceptar l’escó va ser complexa. Sobretot en l’àmbit familiar, a causa de com de difícil resulta la conciliació familiar amb dos fills. No obstant, assegura que ha valgut la pena i recorda el moment en què va presentar dues preguntes parlamentàries per escrit al Govern sobre la restauració del castell de Sagunt i sobre els efectes del canvi climàtica a la costa valenciana: «Me’n vaig anar i les vaig registrar en persona. Em vaig fer una foto i tot». Li ha quedat pendent lluitar per un nou sistema de finançament autonòmic.

Ara, amb les llistes electorals obertes, només González i Roselló estan disposats a fer un pas endavant si els ho ofereix el partit. «Jo soc una obstinada. Crec que la tercera pot ser la bona», assegura la canària. El ja exdiputat balear també hi està disposat, però de moment li toca tornar a la seva vida habitual: «Dimarts la meva cap em va trucar ‘Jorge, ¿quan tornes?’ i d’aquí una setmana, a les vuit del matí, torno al meu lloc de treball».