El PSC s’imposa a ERC a Catalunya

El PSC s’imposa i escombra Esquerra i Junts en unes eleccions que certifiquen haver girat full del procés. Les urnes consoliden els socialistes com a primer partit de Catalunya (23,7% dels vots), ERC pateix un dur revés a les urnes (17,2%) –amb ‘sorpasso’ dels seus exsocis en el Govern inclòs (18,3%)– i la postconvergència assaboreix els fruits d’una tornada a les essències amb la victòria de Xavier Trias a Barcelona.

Catalunya es tenyeix de vermell, malgrat el cop que suposa per a Jaume Collboni no haver aconseguit acariciar el trofeu més preuat: la capital. Triple lectura: el PSC guanya en vots, Junts aconsegueix el primer lloc quant a nombre de municipis i ERC venç en el còmput de regidors. Això sí, les places més cotitzades van quedar sota comandament socialista, tret que un pacte desbanqui els guanyadors. Tot això, en una dura nit electoral per als republicans després d’haver guanyat el 2019 i haver retrocedit a marxes forçades.

El president Pere Aragonès surt debilitat d’aquest 28 de maig davant un PSC imparable que ja es prepara per fer trontollar, encara més, el seu Govern en minoria brandint aquesta segona victòria consecutiva de Salvador Illa.

Però Esquerra sí que va presentar batalla a l’àrea metropolitana, tot i que el domini socialista va ser incontestable, per molt que els socialistes perdessin la majoria absoluta a l’Hospitalet de Llobregat i Gavà. Els republicans es van consolidar en segon lloc, en un mapa en què el PP va lluir la majoria absolutíssima del xèrif Xavier García Albiol a Badalona i la nítida victòria a Castelldefels, mentre Cs va desaparèixer al passar de 245 a només 10 regidors, i els Comuns es conformessin amb la retenció de nou alcaldies i la pèrdua de Barcelona.

El postprocés

Les urnes certifiquen que el postprocés és una tornada al passat. El diàleg, després de la convulsa tardor del 2017, porta a la normalització institucional i premia el socialisme, força un tomb en l’essència convergent de Junts i deixa per a Esquerra el càstig electoral.

El triomf de Trias és també una victòria per i davant Junts. Deslligat de les sigles, submergit en una sopa de partits nostàlgics de CiU, el seu resultat apaivaga el sector afí a la presidenta Laura Borràs (amb escuder i secretari d’organització que no aconsegueix representació a Badalona), i demostra que el tomb cap al centre, en el terreny independentista, dona fruits.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Encara més si es té en compte la majoria absoluta nítidament convergent de Xavier Fonollosa a Martorell i la còmoda victòria de Marc Castells a Igualada davant la pèrdua de poder a Girona, on Sílvia Paneque (PSC) va guanyar sense complexos a l’exconsellera Gemma Geis, superada també per Guanyem (CUP), i va recuperar així el lloc que el partit va perdre el 2011 víctima del procés. Els socialistes van arraconar l’alcalde d’ERC a Lleida, Miquel Pueyo, fins al tercer lloc i van aconseguir una victòria indiscutible a Tarragona amb l’empenta de l’exalcaldable de Cs, Rubén Viñuales.

L’extrema dreta

A la Catalunya interior, joc de contrapesos entre Junts i ERC, amb l’entrada de l’extrema dreta a Manresa i Vic, a més de la seva victòria a Ripoll, on previsiblement una pinça dels rivals evitarà que aconsegueixin la vara de comandament. La baixa participació –nou punts menys que el 2019, dada que converteix Catalunya en la comunitat més abstencionista– va aplanar l’auge de Vox, que per primera vegada serà present a l’Ajuntament de Barcelona i que multiplica la seva representació a tot Catalunya amb més de 125 regidors.