Mapa | Els barris de Barcelona on se la juga Jaume Collboni en les eleccions municipals

Els socialistes divideixen en tres els tipus de votants que esperen que apostin per ells el 28 de maig. El primer, el fidel. El que mai falla, que està a les verdes i a les madures. I aquest s’ubica, principalment, als districtes de Nou Barris, a Sant Andreu, a Sant Martí i a Horta-Guinardó, que històricament s’han tenyit de vermell malgrat que els Comuns van fer efecte amb la seva irrupció el 2015.

En el cas de Nou Barris, el PSC se sol imposar als seus 13 barris. Així ho ha fet en totes les municipals, a excepció de les de fa vuit anys, quan van irrompre els morats i van sacsejar el mapa municipal. Així, doncs, per als socialistes és clau que Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta, Turó de la Peira, Can Peguera, la Guineueta, Canyelles, les Roquetes, Verdum, la Prosperitat, la Trinitat Nova, Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona es mobilitzin com ho han fet tradicionalment. Són els seus irredempts.

En el cas de Sant Andreu, és als barris de la Trinitat Vella, el Bon Pastor i Baró de Viver on tenen el seu principal calador, i en el cas de Sant Martí els seus més acèrrims estan a la Verneda, Sant Martí de Provençals, Besòs i Maresme. No obstant, en les seves càbales hi inclouen tots els barris dels dos districtes. A Horta-Guinardó, precisament on va créixer Collboni però també Colau, els socialistes són especialment forts al Carmel, Vall d’Hebron, la Teixonera i Sant Genís dels Agudells. Més enllà dels grans feus, tenen assenyalats al districte de Sants els barris de la Marina de Port i Badal, on detecten que han calat en els últims anys.

Del vot fidel al vot refugi

El segon tipus de suport que identifiquen és el del vot refugi, el que se sent orfe d’un determinat espai. En el cas del PSC esperen pescar en el naufragi de Ciutadans i menys expectatives tenen ara respecte a mesos enrere de fer-ho també en l’òrbita postconvergent, ja que Xavier Trias reté un sector que els socialistes aspiraven a seduir. Tot i així, asseguren que tenen filó a Sarrià-Sant Gervasi i com a exemple posen que en les catalanes del 2021 les Tres Torres es va decantar per Salvador Illa. Amb els Comuns calculen que tenen una frontera d’entre el 12% i el 15% dels votants, bossa en la qual consideren que poden pescar entre descontents amb Colau.

Finalment, el més imprevisible, és l’anhelat vot útil, el que, davant la impossibilitat que el seu partit assoleixi el seu objectiu, dona el seu suport a un altre que considera que té capacitat per tenir més impacte o frenar l’opció considerada més lesiva. És, de fet, un dels recursos que més busquen esprémer Ada Colau i Xavier Trias polaritzant l’un amb l’altre. Collboni intenta ficar-hi cullerada presentant-se com l’opció «moderada» i «ordenada» davant el desordre que atribueix als Comuns i la falta de credibilitat que considera que té Junts per parlar d’estabilitat per molt que amb Trias intenti deixar en l’ostracisme que a les seves files hi ha també Carles Puigdemont i Laura Borràs.

L’Eixample, sempre clau

Notícies relacionades

El TS mou fitxa contra Delgado

El repte de pujar nivell i baixar diferències

En el terreny de les perspectives, creuen estar en disposició de tenir un bon paper a l’Eixample –on Junts i ERC solen tenir més filó–, especialment a l’Esquerra de l’Eixample, la Sagrada Família i el Fort Pienc. De fet, en un districte on viuen uns 270.000 veïns, qualsevol que pretengui guanyar està obligat a no quedar endarrerit aquí. I a territori comanxe tenen assumit que és Gràcia o Sants, a excepció de la zona de Badal. Ciutat Vella, on abans s’imposaven sempre els socialistes i ara districte de domini dels Comuns, no entra dins del terreny del que es pot recuperar. Tot i que és el districte, juntament amb les Corts, on menys vots estan en joc.

Aquesta radiografia d’expectatives explica per què la campanya del PSC està dissenyada per passar el rasclet als seus grans feus, des de l’inici, des del Carmel, fins als mítings de gran format a Nou Barris i la Marina de Port els dos diumenges de contrarellotge electoral, així com un acte no menor a Sarrià. A més de comptar amb el Govern espanyol com a escuder. Des d’un Pedro Sánchez que convertirà Barcelona en el centre estatal de la campanya l’últim dia junt amb José Luis Rodríguez Zapatero fins a deu ministres que aterraran als barris barcelonins per intentar catapultar Collboni fins a l’alcaldia.