Cita amb les urnes el 28M
Mapa | Els barris de Barcelona on se la juga Ernest Maragall en les eleccions municipals
A la recerca del segon triomf a Barcelona
Maragall venç Colau
D’entre les milers de coses que tenen en comú els germans Pasqual i Ernest Maragall hi ha la d’haver sigut els més votats en unes eleccions i no haver arribat, no obstant, al càrrec que anhelaven. A Pasqual li va passar el 1999, quan la llei electoral encara vigent a Espanya i a Catalunya no va traduir en escons el mínim avantatge (5.000 vots) que va obtenir sobre Jordi Pujol. A Ernest li va passar el 2019, quan altres exigües 5.000 paperetes d’avantatge sobre Ada Colau van ser neutralitzades pels tres vots, en el ple d’elecció d’alcalde, de Manuel Valls, Eva Parera i Celestino Corbacho, tots llavors en l’òrbita de Ciutadans. Un es va convertir en el primer presidenciable guanyador en vot popular que no va ser president, i l’altre, en el primer alcaldable que no va ser alcalde malgrat acumular més sufragis que ningú. Pasqual va arribar a la presidència al segon intent. Ernest lluita per seguir l’estela del seu germà.
En els comicis del 2019, ERC va guanyar les eleccions a la ciutat de Barcelona, amb 160.000 vots, pels 156.000 dels Comuns, els 138.000 del PSC, els 99.000 de Manuel Valls i els 78.000 de Junts, que va veure com els seus arxirivals el duplicaven en sufragis. Una victòria consolidada en només dos triomfs als 10 districtes: les Corts i l’Eixample, pels sis dels Comuns.
¿Com és possible això? La resposta per a la federació de Barcelona d’ERC és evident: «Tenim un vot molt homogeni a tota la ciutat. Com passa en les anàlisis d’àmbit català, a Barcelona som el partit present a tot arreu», és a dir, sense feus incondicionals on el vot es dispara, però, alhora, sense ‘territoris comanxe’ on els sufragis escassegen.
La Barceloneta versus les Tres Torres
A 8 dels 10 districtes, ERC va obtenir un percentatge de vot d’entre el 20% i el 25%. Als dos que falten, Nou Barris i Sarrià, el resultat va estar per la categoria immediatament inferior, entre el 15% i el 20%.
A tall d’anècdota, Ernest Maragall va obtenir el percentatge màxim de vot en la secció censal número 39 de la Barceloneta, la del mercat. Un 40,7%. A distància el va seguir Ada Colau, amb el 18,7%. A la mitjana del barri, ERC va obtenir el 30,2%.
En sentit contrari, el pitjor resultat republicà es va produir a la secció censal 54, a les Tres Torres. Un 5,3%. Una zona on Manuel Valls es va fer fort a l’emportar-se el 43,9% dels sufragis, seguit del PP (14,9%), el PSC i Junts.
Amb tot, la lectura per barris de les dades de les eleccions del 2019 mostra un vot superior al 25% a la Bordeta, Sants, el Camp d’en Grassot, la Clota, el Camp de l’Arpa i Poblenou.
Aquesta homogeneïtat en el vot facilita bastant l’estratègia republicana per traçar per a les eleccions del 28 de maig. No hi ha places on els republicans siguin percebuts com a extraterrestres.
Hi ha convenciment entre els republicans que la igualtat a quatre que hi ha en aquestes eleccions i la polarització introduïda al voltant de la figura d’Ada Colau, des que Xavier Trias va sortir a la palestra, recomanen com a primer objectiu mobilitzar els propis, els que fa quatre anys van elegir la papereta republicana.
Doble frontera
Dels tres contendents de Maragall per l’alcaldia, ERC té frontera electoral amb els Comuns (a Horta-Guinardó, Gràcia i Sants-Montjuïc) i amb Junts (a Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i l’Eixample). Considera ERC que la frontera amb el PSC ja s’ha assecat, que ja s’ha extret tot el votant catalanista sobiranista que el partit socialista podia tenir fa una dècada.
Això no vol dir que encara no esperin escurar vots dels sectors de més edat, que són els que millor record guarden del maragallisme. Les noves fornades de votants del PSC són ja tangents i estanques amb ERC, segons els republicans, ja que s’acosten molt més a Ciutadans.
Notícies relacionadesEls analistes d’ERC també recorden que aquestes són les primeres eleccions en les quals ERC es presenta amb la presidència de la Generalitat sota el braç. Històricament, en els comicis barcelonins, la marxa i les vicissituds de la marca del partit han determinat en gran manera l’èxit o el fracàs republicà.
ERC, després d’una arrencada de precampanya certament erràtica, ha aconseguit estabilitzar el rumb i mantenir una línia sense sobresalts. Els republicans asseguren que l’anomenat ‘efecte Trias’ es va diluint, no en forma de caiguda brusca, sinó lentament. I després assenyalen les mínimes diferències que recullen les enquestes entre els quatre aspirants i les comparen amb el 30% d’indecisos que a tres setmanes per a la cita amb les urnes detecten els sondejos. «És una barbaritat; habitualment aquest percentatge se situa en el 10%». És a dir, queda molta tela per tallar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- ASSUMPTES PROPIS Cristina Fallarás : "No puc comptar quantes vegades m’han violat"
- Quatre morts en l’accident d’un bus que tornava a BCN
- Tanca el Casi, l’últim bar sense turistes en la ruta del parc Güell
- Centenars d’ovelletes pels carrers de BCN
- Violència en l’esport L’exgimnasta olímpic Gervasi Deferr, acusat d’abús sexual