¿Podria actuar el Brasil pels atacs racistes a Vinícius? Els juristes ho descarten

«Espero que prenguin mesures per evitar que el racisme s’apoderi del futbol». Són paraules del president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, després dels greus insults contra el davanter del Reial Madrid Vinícius, aquesta última vegada a Mestalla. Unes hores després, el seu ministre de Justícia, Flávio Dino, insistia en la mateixa idea i anava més enllà per afirmar que el seu país podria acudir a una figura jurídica, el principi d’extraterritorialitat, per perseguir delictes com els comesos contra el jugador si considera que les autoritats d’Espanya no actuen al respecte.

Malgrat que una mica després matisava les seves paraules, per aclarir que aquesta possibilitat legal «tan sols és analitzada», les seves afirmacions poden deixar dubtes sobre la possibilitat que les autoritats judicials d’un país estranger puguin actuar respecte als nacionals d’un altre per uns fets comesos en tot cas fora del seu territori. Diversos juristes i experts consultats per EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, del grup Prensa Ibérica, ho descarten.

A més, la realitat és que les paraules dels dirigents brasilers han anat seguides de diverses actuacions al nostre país. Aquestes van des de l’obertura d’unes diligències d’ofici per part de la Fiscalia de València fins a la detenció de tres joves pels insults al camp del València –que seguidament van ser posats en llibertat– o l’arrest dels ultres que a finals de gener ‘van penjar’ en un pont de Madrid un ninot inflable que representava el davanter madridista.

Després de conèixer les detencions, el mateix ministre brasiler feia marxa enrere i assenyalava en la xarxa social Twitter que finalment «no hi haurà necessitat» d’un debat sobre l’extraterritorialitat. «Enhorabona als sistemes de justícia i seguretat a Espanya. Desitgem èxit en la tasca de garantir l’autoritat de la llei contra els racistes», afegia.

Assim sendo, não será necessário debate sobre extraterritorialidade. Parabéns aos sistemas de Justiça e de Segurança da Espanha. Desejamos êxito na tarefa de garantir a autoridade da lei contra os racistas. https://t.co/6uvkY5RHZL

— Flávio Dino 🇧🇷 (@FlavioDino) 23 de mayo de 2023

En tot cas, des de la Fiscalia de l’Audiència Nacional es rebutja totalment que una reclamació d’un nacional espanyol per part del Brasil pugui rebre una resposta positiva, tret que hi hagi elements de connexió en determinats supòsits de jurisdicció universal, entre els quals no entren els delictes d’odi. «Una reclamació extradicional sobre delicte extraterritorial basada en un fur no reconegut per Espanya no seria atesa», assenyalen de manera taxativa.

Principi de reciprocitat

Fonts jurídiques de l’Audiència Nacional, que és l’òrgan que tramita les entregues i reclamacions internacionals, insisteixen en els mateixos principis. De fet, i tenint en compte que el Brasil no entrega nacionals d’origen, tret que siguin perseguits per delictes de droga o de crim organitzat, les autoritats judicials espanyoles fan el mateix amb el país sud-americà, en virtut del principi de reciprocitat. «No entregaríem un espanyol», insisteixen les mateixes fonts. 

Quant al principi d’extraterritorialitat, i en el cas hipotètic que hagués passat el contrari i el Brasil hagués obert diligències per un delicte d’odi similar al seu territori i fossin efectives, no es podria obrir cap altra investigació paral·lela al nostre país. El mateix hauria de passar al país d’origen del davanter.

Les paraules del ministre de brasiler, publicades en el seu compte de Twitter, es referien a la possibilitat d’actuar com a «remei extrem» davant un crim patit per un brasiler a l’exterior. Segons Dino, es tracta d’una eina que pot ser útil «en cas d’inèrcia de les autoritats competents i que pot funcionar com a resposta a agressions injustes contra un compatriota».

O ministro da justiça, Flávio Dino, afirmou nesta segunda-feira (22) que o Brasil pode tomar medidas excepcionais em caso de omissão do governo espanhol no caso de injúria racial contra Vini Jr. Segundo ele, Código Penal permite aplicação de lei brasileira no exterior. Veja: pic.twitter.com/LxjxPIrpOa

— Terra (@Terra) 23 de mayo de 2023

«Brindis al sol»

El professor de Dret Internacional de l’ICADE José Ángel López Jiménez considera que les paraules del mandatari brasiler no suposen més que «un brindis al sol», ja que l’aplicació del principi d’extraterritorialitat està pensat per a supòsits molt diferents, com va ser al seu dia la detenció del dictador xilè a Londres per ordre de l’Audiència Nacional. En cap cas un possible delicte de d’odi podria donar lloc a una actuació de les característiques de les esmentades pel ministre brasiler.

A més, no es preveu l’aplicació d’aquest principi, ni tampoc la del de subsidiarietat, quan l’Estat al qual es reclama ha obert una investigació amb garanties, com és el cas. El professor també considera que caldria analitzar com estan regulats els delictes d’odi en un país que acaba de sortir d’una presidència com la de Jair Bolsonaro.

José Antonio Perea, de l’Àrea de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat Complutense de Madrid, assenyala a aquest diari que totes les jurisdiccions penals són territorials, i per això cada vegada que s’ha intentat una actuació d’aquestes característiques la conseqüència ha sigut un incident internacional. Com a exemple, els intents dels EUA de perseguir el narcotràfic en territori colombià.

Segons aquest expert, «als estats de dret es respecta escrupolosament el principi de jurisdicció territorial. Seria una violació de la sobirania nacional immiscir-se en els assumptes interns d’un altre estat».

«L’excepció són els convenis internacionals per crims de guerra, genocidi i tortures que regulen aquesta qüestió, de manera que, en alguns casos, quan hi ha connexió de nacionalitat es permet actuar. Però, si entrem en temes d’extradicions no existeix cap previsió, els estats no extradeixen els seus nacionals, és una regla del dret internacional», explica l’expert.

Notícies relacionades

La Policia deté els ultres que van penjar un ninot de Vinícius en un pont de Madrid

La sentència ‘mutant’ del procés

El delicte d’odi, afegeix el professor, no és una conducta perseguida internacionalment. A això s’hi afegeix la dificultat de condemnar, perquè s’ha de demostrar un ànim discriminatori que no sempre és senzill treure a la llum. «Si els que van proferir crits a Mestalla diuen que ho van fer per divertir-se, el delicte pot decaure, perquè a aquest senyor se l’ha insultat greument, però no se l’ha discriminat», apunta.

Com a antecedent d’entrega al nostre país per part del Brasil, si bé en aquest cas d’un nacional espanyol, hi ha el de Carlos García Juliá, un dels autors de la matança d’Atocha, que va ser detingut a Sao Paulo (Brasil) després de més de 20 anys en crida i cerca i va ser entregat a les autoritats espanyoles el 2019.