De Maragall a Maragall. Ruta urbanística per la ciutat que va crear Pasqual i pels somnis d’Ernest en aquestes eleccions municipals

Pasqual Maragall era un ferm defensor de la tasca de l’urbanisme i l’arquitectura, de la capacitat de transformació que tenen els ajuntaments, com a manera de combatre les desigualtats socials. I és que no en va, i sense anar gaire més lluny, el dissenyador de la malla de l’Eixample, Ildefons Cerdà, era de la mateixa opinió, que es pot sintetitzar en el fet que, en l’àmbit privat, que cadascú faci el que pugui, però l’espai públic ha de ser de la mateixa qualitat, sigui quin sigui el barri on un sigui. I sens dubte és l’urbanisme, i la voluntat que l’ajuntament lideri les transformacions urbanes, un dels ponts que uneixen els dos germans Maragall, Pasqual i Ernest.

L’alcaldable republicà va contractar dissabte a la tarda un autocar perquè, part del seu equip i de la premsa que el segueix aquesta campanya, visquessin el que ERC va batejar com a ‘somni Maragall’. El recorregut d’aquest ‘tour’ va començar a l’estació de França, direcció cap a llevant, tota aquesta porció de litoral que el seu germà Pasqual va recuperar per a una ciutat que s’havia posat a créixer cap a ponent. Així, es va circular pel front i el passeig marítim, que es vol completar, fins a arribar al riu Besòs, el punt final, amb la zona Fòrum, de la Barcelona maragalliana. 

A partir d’aquest moment es van succeir els deures pendents, com el de dotar la ciutat d’una façana al riu Besòs, mitjançant la transformació del Bon Pastor; la construcció de l’estació de la Sagrera, planejada el 2004 i que el mateix Ernest Maragall recorda haver afirmat, el 1998, que estaria, precisament, per a aquest 2004.

Cobertura de la Ronda

L’autocar, amb alguna cara coneguda com la d’Oriol Clos, exarquitecte en cap de l’ajuntament, amb Jordi Hereu com a alcalde, va enfilar la Ronda de Dalt, la cobertura de la qual és una de les qüestions de la campanya. Amb el micròfon a la mà, com un guia turístic, va explicar que, si s’emprenen els treballs, que ho defensa, la cobertura de la Ronda de Dalt, que se suposa no al 100%, donades les prexistències, pot necessitar uns quants mandats per completar-se. «Entre les places de Karl Marx i la d’Alfonso Comín es pot crear una gran zona verda i d’equipaments de ciutat, va apuntar el regidor Jordi Coronas, bon coneixedor de l’àrea.

Maragall es va posar les mans al cap amb la «frivolitat» amb què Xavier Trias i Jaume Collboni parlen de soterrar «aquesta cicatriu que supura, principal focus de contaminació de l’aire i acústica de Barcelona». La cobertura de la Ronda de Dalt, malgrat ser en el programa no havia sigut abans esmentada pel republicà. ¿La raó? «Els veïns d’aquí ja no es creuen res, o sigui millor parlar amb serietat d’aquests assumptes que de manera massa alegre», va apuntar.

Es va arribar ja a la zona alta. Més deures pendents i projectes de futur, com permeabilitzar el parc de Collserola, el Central Park barceloní, com deia la propaganda maragalliana en els 80. Si Pasqual va acostar al mar els ciutadans, Ernest es proposa fer el mateix amb la muntanya, 

Notícies relacionades

Ernest Maragall aposta per construir un tercer túnel de Rodalies pel Morrot

ERC i Junts ajusten comptes per la ruptura del Govern retraient-se els pactes amb el PSC

La ruta tenia prevista l’explicació del projecte que sens dubte suposaria el tancament d’un cercle familiar. Si Pasqual va fer créixer la ciutat ‘cap enrere’, cap a llevant, Ernest vol portar-la cap a ponent, via la prolongació de l’avinguda de la Diagonal fins al Llobregat.

Ja al tornar cap a Ciutat Vella, l’autocar va passar pel Morrot, per on el republicà somia construir un túnel de Rodalies de tot just dos quilòmetres que dotarà la ciutat d’una tercera entrada ferroviària. Un projecte original per a l’AVE, dissenyat per l’agència Barcelona Regional, i que permetia connectar l’alta velocitat entre l’aeroport i el centre.