Camí al 28M

Oriol Junqueras activa la crida al vot útil independentista per doblegar els socialistes en les eleccions municipals

¿Pere Aragonès? «El PSC, entre Catalunya i Pedro Sánchez, sempre tria Sánchez»

  • Seguiu l’última hora de la campanya de les municipals i autonòmiques del 2023

  • ¿Qui guanyarà les eleccions? Aquestes són les prediccions més enllà de les enquestes

  • Les restes d’Ernest Maragall per a aquesta ‘batalla de Barcelona’

Oriol Junqueras activa la crida al vot útil independentista per doblegar els socialistes en les eleccions municipals

MANU MITRU

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Mai com en aquesta ocasió, la seu de l’acte central d’ERC va ser un missatge en si mateix. Es va celebrar a Cornellà de Llobregat per l’amenaça de pluja, però s’havia de celebrar a Santa Coloma de Gramenet. El lloc físic és el menys important. L’acte es va dur a terme en l’imaginari ‘Santa Coloma de Cornellà’, és a dir, tota porció de Catalunya densament poblada i governada fa anys, lustres i –fins i tot, en alguns casos– dècades, pel PSC. El president del partit, Oriol Junqueras, va dirigir un míting orientat a assetjar i fer caure el PSC. I després de tenir com a prèvia Pere Aragonès, Marta Rovira, Ernest Maragall i Gabriel Rufián, que van atiar de valent els socialistes, va cridar, com manen els cànons de tota segona setmana de campanya, al vot útil independentista a Barcelona i la seva àrea metropolitana. «Cada vot que no vagi a nosaltres legitima el règim» opressor de l’esperança de Catalunya, va dir.

Junqueras, sobre la «batalla de Barcelona» es va mostrar segur que la victòria recaurà en Ernest Maragall, perquè «vol salvar a la capital de la Catalunya» de les mans «centralitzadores del PSOE» i no es postula ni «per salvar el seu partit, ni els seus privilegis». Referència implícita a Xavier Trias i Junts. L’explícita el va fer recordar que l’alcaldable de Junts havia assenyalat que «Convergència ha tornat».

Ja abans, Pere Aragonès, per si quedava algun dubte sobre amb qui es vol enfrontar ERC en el còmput de les eleccions municipals, va deixar pintat al terra de la Fira de Cornellà, el terreny de joc i el contrincant. Un PSC, va dir, que «entre Catalunya i Pedro Sánchez, tria sempre Pedro Sánchez. I entre Cornellà (com a exemple de ciutat governada pels socialistes) i Sánchez, tria Sánchez».

La Catalunya-pastís

Com en la vigília, Aragonès va fer servir el discurs d’«els de sempre»: «Els de sempre volen que la presidència d’ERC sigui una anècdota i que després les coses tornin al seu lloc, que Catalunya sigui un pastís que es reparteixen els vermells (PSC) i blaus (Junts)». I davant aquest escenari, a partir del 28M, es posaran «en marxa les aliances conservadores» per frenar ERC.

El president també va tenir un record per als seus exsocis de Govern, Junts. «Aquells que ens critiquen quan fem rectificar el PSOE, els que diuen que tenen la bandera més gran, són els mateixos que corren a pactar amb el PSOE càrrecs i prebendes, com a la Diputació de Barcelona».

Carrera ministerial

La secretària general del partit, Marta Rovira, va asseverar que els alcaldes socialistes metropolitans «ja no dormen tranquils, com abans. Quan arribaven a l’alcaldia, començaven a desgovernar i es preocupaven per iniciar una carrera política que culminés en un ministeri. Com a Gavà, com Raquel Sánchez, la ministra de Transport. És a dir, de Rodalies»

Una de les veus contra el PSC va ser la de l’alcaldable a Barcelona, Ernest Maragall. Fent bo allò que no hi ha pitjor falca que la de la fusta, l’exdirigent socialista va sortir en tromba contra el seu expartit. «Hem vingut a la capital de la Catalunya socialista, a Cornellà, a la cova del llop, per dir al PSC que això s’ha acabat», va començar. «Els conec des de fa molts anys. Som molts els que en vam marxar farts de la deriva sucursalista i liberalconservadora. Per renegar del dret d’autodeterminació que definia el PSC des de la seva fundació».

Matalàs espanyolista

Per Maragall, «el socialisme català està tan espanyolitzat que es vol convertir en un matalàs immens per ofegar aquest país. El PSC és una llosa per a l’àrea metropolitana i un tap per a tot Catalunya», i va afegir que el partit socialista «ha convertit la gestió en corruptela sistemàtica. I sé el que estic dient».

L’andanada de l’alcaldable va ser, finalment, la més virulenta contra els socialistes, amb apunts com que pel 28M «està en joc la submissió o no de Barcelona. Perquè el PSOE vol acabar amb l’operació Reconquesta. I volen Barcelona per sotmetre-la. El PSOE que ostenta l’espionatge polític, que traeix la lluita feminista i que no vol canviar la llei d’estrangeria».

Notícies relacionades

Davant d’això, el republicà va emplaçar Xavier Trias «a no ser còmplice d’aquesta nova operació d’Estat. Ara ja sabem que Trias no guanyarà. L’operació Trias només ha servit per treure Ada Colau del forat i insuflar-li aire. El risc que es corre diumenge s’anomena Jaume Collboni, amb la vergonyant crossa de Trias i del PP a l’ombra.»

«Balmón, Parlon... Tic, tac, tic, tac...»

Gabriel Rufián

Rufián contra Parlon

El candidat republicà a l’alcaldia de Santa Coloma, plaça impossible ara mateix per a ERC, Gabriel Rufián, va animar els assistents amb les seves proclames contra els alcaldes metropolitans del PSC. «No hi ha dret que el PSC hagi convertit les nostres ciutats en un ‘cortijo’, com aquells dels quals van fugir els nostres avis». La intervenció del líder d’ERC al Congrés va acabar amb un molt seguit per l’audiència «Balmón, Parlón... Tic, tac, tic, tac»