Oriol Junqueras acusa Junts d’«haver abandonat el Govern i el poble de Catalunya» després de l’1-O

Si aquesta campanya segueix la pauta de les anteriors, en què usualment s’acaba en alt, és difícil aventurar fins on poden arribar els xocs entre els partits catalans. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha sorprès els congregats al Born Centre Cultural, a l’inici de la campanya per a les eleccions municipals. En un context, sí, de fortes crítiques a l’espai polític postconvergent i al socialista per part dels oradors previs a Junqueras, entre ells el propi alcaldable per Barcelona, Ernest Maragall, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el líder republicà va tirar la vaixella a terra.

El ‘nosaltres som els independentistes de tota la vida’ que va començar la seva intervenció no presagiava res de bo. I després va pronunciar el que potser és el més punyent dels atacs als postconvergents de l’últim lustre, fruit no de l’actualitat sinó d’haver-se gestat, potser, en aquests cinc anys i mig transcorreguts des de l’1-O. En especial els anys de presó. Va dir Junqueras, sobre la candidatura de Xavier Trias, que és «una llista que amaga el seu nom, plena d’aquells que a l’estiu del 2017 van abandonar el Govern i el poble de Catalunya per no assumir les responsabilitats del referèndum de l’1 d’octubre». Es van sentir no pocs «¡Oh!» entre el respectable republicà.

La referència de Junqueras s’ha de buscar en la crisi de Govern que es va viure a la Generalitat el juliol del 2017, quatre mesos abans de l’1-O. Una crisi gairebé ordenada pel ‘sanedrí’ o comitè de savis per la qual es va voler ‘netejar’ l’Executiu d’aquells que arrossegaven els peus en la qüestió del referèndum. Carles Puigdemont va acabar per cessar els consellers Neus Munté, Jordi Baiget, Jordi Jané i Meritxell Ruiz , i el secretari de Govern, Joan Vidal de Ciurana.Neus Munté, que va deixar llavors el càrrec de consellera de Presidència, és avui la número 2 de Trias.

Marcats com a fluixos

Cap republicà va abandonar el Govern malgrat la tenacitat de Carles Puigdemont que veia com eren només els del seu partit els que quedaven marcats com a ‘fluixos’, en una època en què l’èpica anava a l’alça.

No va acabar aquí l’atac de Junqueras als seus rivals. Del PSC va dir que era «el partit de la Renfe, de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre que pretén matar milers d’arbres del nostre sector primari. El partit que incompleix tots els compromisos», va afegir el president republicà, curiosament, tornant l’acusació de nul·la credibilitat que Salvador Illa llança amb freqüència contra ERC. «El partit socialista», es va explicar el líder d’ERC, «és el que incompleix l’acord sobre la disposició addicional tercera; sobre la llei de dependència i sobre les inversions en infraestructures.

«Govern Colau-Collboni»

Notícies relacionades

Junts: «ERC ens ha fet fora»

Així va néixer l’estat major, el ‘Govern a l’ombra’ que va pilotar l’1-O

I sí que és cert que els que el van precedir ja havien fingit amb l’atac als dos partits. L’escala era la següent: Atac a Junts i PSC, a la sociovergència, a l’especulació i, quan es baixava al concret, crítiques a Trias per iniciar una cosa molt dolenta (pisos turístics, creuers, el que sigui) i, per derivació, al govern «Colau-Collboni» per no haver sabut revertir l’herència del postconvergent.

Els discursos de Maragall i Aragonès van servir, així mateix, per observar que ERC farà bandera de la vivenda, un assumpte transversal que afecta totes les administracions i sobre el qual el Govern Aragonès ha posat l’ull. I evidentment, el gran taló de Aquiles d’una Colau que va arribar a alcaldessa després d’acusar Trias de no haver fet res per evitar la pujada de preus dels pisos.