Cinc anys de la consulta

Així va néixer l’estat major, el ‘Govern a l’ombra’ que va pilotar l’1-O

La impossibilitat d’executar la votació des de l’administració i la voluntat que hi hagués ‘notaris’ que donessin fe de qui no carregava amb els neulers van desembocar en aquest sanedrí independentista

Puigdemont i Junqueras proposen un referèndum a l’escocesa a Catalunya. / ALBERT BERTRAN / EUROPA PRESS VÍDEO

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

L’’estat major’ o ‘sanedrí’ de l’independentisme va néixer per pura necessitat. Necessitat variada, però. D’una banda, tots els actors van descobrir que des del Govern es podia dissenyar el referèndum, però no portar-lo a terme des de l’administració, atesa la vigilància des de Madrid. «Va ser un cop d’Estat, com ho va ser la creació de Junts pel Sí», apunta una veu clau en l’infantament.

Però en el naixement del ‘sanedrí’ hi conflueix una altra raó molt poderosa: el temor d’ERC «a veure’s frenat» pels membres del nounat PDECat –sorgit de les cendres de CDC– i a sobre «carregar la culpa». «Necessitàvem notaris que aixequessin acta de qui posava pals a les rodes», rememora un republicà que era en la gènesi.

«Carles Puigdemont va nomenar Oriol Junqueras com a responsable de la consulta. El pes executiu el portava un afí a Junqueras, Josep Maria Jové, i cada vegada que intentava alguna acció xocava amb l’alta estructura», continua. El temor republicà era «veure’s aixafat per la maquinària convergent de comunicació i que es fixés el relat que la culpa que no hi hagués referèndum era d’ERC», apunta.

I en posa un exemple, la compra de les urnes. Les ordres de Junqueras eren desateses per la consellera de Governació, Meritxell Borràs, que era al capdavant dels processos electorals. Borràs exigia una ordre per escrit.

Davant l’impàs, el ‘sottogoverno’ d’ERC i del PDECat van crear el sanedrí, la primera reunió del qual es va fer un dissabte de primavera a l’Empordà. Va ser llarga, catàrtica i amb final unitari. Però va començar molt tensa: davant dels ulls notarials de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, David Vinyals i Joan Puigcercós, entre d’altres, Junqueras va treure una ordre de compra de les urnes, firmada per ell. «Però el vicepresident té, a la pràctica, el mateix rang que un conseller, per la qual cosa calia la firma del mateix Puigdemont. La sorpresa va indignar el llavors president i algun dels presents», assenyala.

El postconvergent va acabar per firmar, tres dies després i després de demanar que l’ordre no entrés en el registre oficial de la Generalitat. Segons les fonts consultades, l’ordre firmada va ser entregada a la conselleria de Borràs... sense demanar-ne còpia compulsada.

«Sou soldats»

L’estat major va ser decisiu en la crisi de Govern del juliol d’aquell 2017. «Els consellers convergents es van enfadar al descobrir que un ‘govern’ a l’ombra prenia les decisions clau i ells no eren consultats. Un membre de l’estat major li va dir a un integrant de les reunions del Govern: «Sou soldats i heu d’assumir el que dictin els generals». I ell va contestar: «Cap problema, canviem els rols tu i jo».

Els membres del sanedrí van començar a demanar caps. Fins i tot algun poderós assessor del PDECat, que com el seu homòleg d’ERC van empènyer i molt en la creació de l’estat major, va veure convenient el relleu d’alguns membres del Govern.

Marcador sorpresa

En un intercanvi de missatges, però, va quedar patent que ERC no podia sortir-se’n de franc: «Accepto perdre 4-1 [en nombre de consellers rellevats], però no 5-0». Al final va ser un 5-0: quatre consellers i el secretari de Govern.Un membre de l’estat major assegura que Junqueras havia acceptat que també dos consellers d’ERC se sacrificarien –el titular de Justícia, Carles Mundó, i la de Treball, Dolors Bassa–, però finalment només hi va haver baixes postconvergents.

En un grup de WhatsApp amb part de l’estat major alguns membres van avançar que amenaçarien Puigdemont de convocar una roda de premsa si el president no feia cessar els consellers. L’amenaça no la van portar a terme. Un parell d’aquests membres de la direcció estratègica van demanar fins i tot l’opinió de Junqueras sobre els noms que podien rellevar els consellers desafectes amb l’1-O. El president d’ERC només va donar un nom, i el va acompanyar d’un afegitó: «Jordi Turull, però no li digueu a Puigdemont que ho he dit jo». Fos pel que fos, Turull va ingressar al Govern com a conseller de Presidència.

Després del 20 de setembre

Notícies relacionades

«La clau del referèndum no va ser només la de les urnes», apunta un membre de l’estat major. Va ser decisiu aconseguir un «cens universal», decidit dies abans del referèndum de l’1-O, per salvar les dificultats logístiques. De fet, es van destruir les targetes censals de què es disposava en un local secret de la Catalunya Nord.

També va ser de gran complexitat la trama organitzativa per eludir cops com el que el 20 de setembre va deixar trontollant l’organització del referèndum. I es van superar les discrepàncies partidistes gràcies a una qüestió parapolítica: els membres del sanedrí es jugaven el futur penal i això va trenar una xarxa de confiances. «Després del 20 de setembre, la que agafa el timó absolut és Marta Rovira, que ja abans havia fins i tot estudiat amb la tresoreria del partit l’opció que fos ERC la que comprés les urnes», recorda una veu. El que va passar després de l’1-O ja és una altra història.