Ernesto Ekaizer, en la trobada amb lectors: «Espanya és un Estat judicial controlat per la dreta»

Una justícia «polititzada» i controlada per la dreta», una policia que «no és neutral» i un periodisme basat en la «filtració». Per al periodista i col·laborador d’EL PERIÓDICOErnesto Ekaizer, aquestés el caldo de cultiu que explica casos com l’operació Catalunya i el paper de l’excomissariJosé Manuel Villarejo, o per què no s’ha fet cap investigació sobre els comptes de Joan Carles I.

Així ho va explicar, des de la majestuositat del pati de columnes de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, l’escriptor en un ‘cara a cara’ amb la comunitat de lectors d’EL PERIÓDICO presentat pel també periodista Jesús G. Albalat, l’especialista del diari en informació judicial.

Ekaizer va néixer a Buenos Aires, però fa gairebé 50 anys que viu a Espanya. Va arribar el 1977, en plena Transició. Un camí cap a la democràcia que considera que «no va afectar» per igual tots els sectors, en especial la judicatura, que estima que va ser de les estructures «menys commocionada». És un món que coneix de prop com a periodista. Tot i que va començar amb la carpeta d’economia, la crisi i els múltiples casos de corrupció que van aflorar en els últims anys el van portar a endinsar-se en el dret penal i a conèixer-ne totes les qüestions ocultes.

En la seva llarga trajectòria, Ekaizer ha passat per la direcció de ‘Cinco Días’ i la direcció adjunta d’‘El País’, on va rebre un Premi Ortega i Gasset de Periodisme l’any 2000 per la seva cobertura del cas Pinochet. Actualment, a més de ser una de les principals firmes d’aquest diari, és col·laborador assidu de diversos programes de ràdio i televisió i ha escrit una dotzena de llibres, l’últim dels quals és ‘El Rey al desnudo. Historia de un fraude’ (2021).

Les coses ocultes de jutges i premsa

Amb tot aquest bagatge, Ekaizer es va disposar a explicar als lectors d’EL PERIÓDICO què hi ha darrere de certs casos mediàtics i com jutges i policies intervenen en el debat ideològic i intenten «manipular l’opinió pública». «La policia no és neutral. El que diuen no és la paraula de Déu. És la seva veritat», va voler deixar clar des del principi, al considerar que aquest engranatge d’«intoxicació» no funcionaria sense una premsa que decideixi entrar en el joc.

El periodisme de fonts

En aquest sentit, es va mostrar molt crític amb el ‘periodisme de fonts’, al qual assegura que no li importa si la informació «és o no és certa», i va posar com a exemple d’això la publicació el 2014 d’un suposat compte a Suïssa del llavors alcaldable Xavier Trias, que va resultar ser falsa. Segons Ekaizer, hi ha periodistes que participen «conscientment» en aquestes «campanyes», però creu que també hi juga un paper important la immediatesa que exigeixen les noves tecnologies, que dificulten el periodisme reposat i d’investigació.

Així, va voler avisar dels perills d’acceptar a ulls clucs les informacions que donen directament jutges, fiscals o fins i tot la policia, perquè assegura que «hi va implícit el titular». En aquest punt, va criticar que en l’actualitat els periodistes de tribunals tenen una «gran aproximació» amb els jutges, que els «mimen» filtrant interlocutòries o declaracions. «Una carrera de 15 anys ara la fan en dues», va etzibar. Una crítica que no només va anar dirigida a la professió, sinó també als jutges que «vetllen per la seva popularitat» i per «ascendir». I en va posar d’exemple una de les magistrades del procés: Carmen Lamela.

«Això ha de canviar, si no canvia tot aquest Estat judicial pot acabar en una situació dramàtica», va avisar Ekaizer, que va demanar la mobilització ciutadana per forçar un canvi en estaments com el Consell General del Poder Judicial, que té la seva renovació bloquejada des de fa anys. En aquest sentit, el periodista va voler explicar que la justícia no és «aliena» i que «afecta directament» la ciutadania quan té un «plet» o fins i tot per una «herència». «La solució és que la gent es mobilitzi. Mirem a França», va implorar.

Coincidint amb la segona visita del rei emèrit a Espanya, Ekaizer es va mostrar molt crític amb el fet que la Fiscalia Anticorrupció no hagi investigat Joan Carles I i que s’hagi limitat a considerar que la seva figura és «inviolable». Però no es va mostrar pessimista amb tot el sistema. També va voler posar en valor la «bola de neu» creada amb el cas Stampa, el primer fiscal del cas Villarejo que va ser destituït. Ekaizer va destacar la publicació de les «irregularitats» del seu cessament per part d’EL PERIÓDICO i la seva capacitat per acabar creant «una campanya nacional».

El cas Borràs és «corrupció»

Els lectors del diari que no van voler perdre’s la trobada, que es va allargar gairebé una hora i mitja per la gran quantitat de preguntes, es van mostrar interessats per molts temes. Alguns mediàtics com el rei emèrit o el cas de Laura Borràs, de qui Ekaizer va voler deixar clar que, malgrat que els magistrats que van jutjar l’encara presidenta del Parlament suspesa tenen un «posicionament polític» contrari a la independència, per a ell es tracta d’«un cas claríssim de corrupció».

Notícies relacionades

José Manuel Villarejo: «Van filtrar els àudios amb Corinna quan el jutge em deixava en llibertat»

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Però també hi va haver preocupació per com es poden protegir els alertadors d’irregularitats en l’administració, pels polítics que es dediquen a «decapitar» els estaments judicials o pels incompliments de la Constitució.

Tot això, davant una audiència totalment entregada que va voler agrair a Ekaizer que sigui una «finestra» en un àmbit tancat per a la gran majoria de la ciutadania i que no només els «expliqui què passa, sinó per què passa i les conseqüències de per què passa». A tots ells el periodista també va voler regalar-los una «exclusiva». Segons Ekaizer, el president Pedro Sánchez ja té al cap quina serà la data de les pròximes eleccions generals, que va situar el 3 de desembre, abans de Nadal.