David Madí: «Després de l’1-O em van implicar en un procés de negociació amb la Casa del Rei i Puigdemont»

David Madí va ocupar diversos càrrecs en els governs de Jordi Pujol i va ser mà dreta d’Artur Mas a Convergència. En els últims anys ha desplegat la seva faceta empresarial i ha hagut de fer front a diversos processos judicials oberts contra ell. Considera que és víctima d’un «abús judicial i policial» i apunta que el CNI està al darrere d’algunes investigacions, com el cas Voloh. En aquesta entrevista revela que va intermediar entre la Casa del Rei i Carles Puigdemont perquè se celebrés una trobada «secreta» després de l’1-O. Reunió que, al final, no es va portar a terme.

Fa pocs dies, el jutge va arxivar la peça separada per presumpte tràfic d’influències en la seva intermediació en dos negocis sobre la VTC i Aigües de València. En la interlocutòria, el magistrat assegura que vostè no té tanta influència política.

Aquesta resolució no he arribat a llegir-la. Veient el que s’ha viscut en aquest procés, l’abús permanent i la intoxicació, al final em diuen una cosa que jo ja sabia: que soc innocent. Que no soc influent és una excusa. Forma part dels problemes del jutge per justificar un abús en tota regla. No només vaig ser detingut durant 48 hores, sinó que també es van filtrar les meves converses personals, i em sento víctima d’un abús policial i judicial.

A part d’aquest procediment, està vostè implicat en d’altres.

M’hi volen implicar. Des de fa temps, tinc evidències de per on surten les coses. Per exemple, en el cas Voloh vaig anar a declarar voluntàriament en el primer moment que vaig poder després d’haver llegit el sumari. Només hi va haver un moment d’una certa tensió quan vaig posar en evidència que dins del sumari hi havia un informe ‘fake’ del CNI que em relacionava amb un milionari rus. Una cosa que m’havien explicat tres anys abans.

¿Això vol dir que el CNI hi està al darrere?

És una cacera per les meves posicions empresarials i perquè opinava sobre el procés. Si es va estirant el fil, en aquests casos sempre hi ha el CNI.

La investigació de Voloh es va iniciar arran d’una conversa que es va trobar al telèfon de Víctor Terradellas, exsecretari de relacions internacionals de CDC, en la qual aquest al·ludia a una suposada trama russa del procés i a una presumpta ajuda de Rússia a una Catalunya independent.

En aquesta pròpia conversa deixo clar que està fantasiejant. El fiscal no hi va veure res, en allò. Ara ha sortit un llibre de Pilar Urbano que parla de les tesis dels russos de Soros, unes coses al·lucinants. Crec que tot això hi té a veure el ridícul de l’Estat al no poder evitar l’1-O, així que han hagut d’inventar alguna cosa per protegir-se les espatlles del seu fracàs. És a dir, aquests catalans no podien organitzar això, els havia d’ajudar una força oculta.

Però Carles Puigdemont es va reunir abans de la DUI amb persones que deien que eren enviats de Putin.

Ho desconec, però sí que li puc dir que en aquell període Barcelona es va convertir en la Casa Blanca, la ciutat dels espies. I hi apareixia molta gent rara. Però d’aquí a haver-hi una conspiració perquè vinguessin soldats russos, això és Walt Disney pur.

¿El cas Voloh va ser una operació política?

No en tinc el més mínim dubte. Perquè això dels russos no s’aguanta per enlloc. I entre les persones implicades no hi havia cap relació econòmica ni personal. Havien de buscar un satèl·lit extern per unir-nos: la suposada creença que érem gent no institucional que havíem participat en el procés.

¿El seu pas per la política li ha fet guanyar-se enemics?

El meu pas per la política no, sinó el fet que aleshores, com molta altra gent, vaig intentar ajudar. A mi, per exemple, se’m fica a l’estat major, però ningú ha explicat que part de la burgesia barcelonina, al final d’aquells dies de tensió [després de l’1-O, a partir del 10 d’octubre del 2017], m’implica en un procés de negociació amb la Casa del Rei i el president de la Generalitat. Aquest grup em va venir a buscar. Tenien una última finalitat i és que hi hagués una reunió secreta entre el Rei, Mariano Rajoy i Carles Puigdemont.

¿Quins contactes es van fer?

Hi va haver uns contactes amb la Casa del Rei. A alt nivell. No tinc cap dubte que el Rei n’estava puntualment informat. És el paper que després van assumir Iñigo Urkullu i el PNB com a intermediaris. Però la voluntat que es fes una reunió a tres bandes va ser impulsada per gent de la burgesia catalana i per mi.

¿Per què van acudir a vostè?

Perquè hi havia una preocupació general en el món empresarial per com s’estaven desenvolupant les coses i jo podia plantejar una intermediació entre la Generalitat i la Casa del Rei.

¿Ha tingut contactes amb la Casa del Rei?

Sempre he tingut contactes amb la Casa del Rei, i la gent es quedaria molt sorpresa. Però en aquest cas no era jo l’interlocutor amb la Casa del Rei, sinó un empresari molt conegut de Barcelona.

¿Podria ser que aquesta intermediació provoqués la seva investigació?

No, no. A mi em van etiquetar perquè es van produir moltes filtracions que venien sempre del mateix lloc i als mateixos mitjans, com situar-me com una espècie infiltrat a l’Ibex 35. Soraya Sáenz de Santamaría va demanar el meu cap a diverses empreses.

Ha acusat els Mossos d’utilitzar «tècniques de claveguera» i l’existència de «mini Villarejos». ¿A qui es referia?

No era una crítica al cos de Mossos, entre altres coses perquè jo vaig formar part, quan estava a Interior, de l’equip que va dissenyar el seu creixement i desplegament. Ens preocupava especialment tenir una policia democràtica. És evident, però no només en el meu cas, que una de les tècniques bàsiques consisteix a fer informes intoxicats que es filtren per generar un determinat ambient. És una tècnica de claveguera. És necessari que hi hagi una llei d’abús del funcionari públic, un mecanisme de sanció.

En un informe policial en el cas Triacom apareix com a intermediari en algunes operacions.

No tinc constància d’aquest informe, només sé el que s’ha filtrat a la premsa. L’intent de construir qualsevol finançament il·legal de CDC a través de mi és literalment impossible. A més, ho saben, perquè des de fa 10 anys m’investiga Hisenda i saben on he fet el meu últim cafè. És la tècnica de la intoxicació.

D’allà surt la investigació sobre Ambulàncies Egara.

Aquest és un negoci que es va plantejar el 2012 en un intent de creixement de la companyia i ens van demanar buscar inversors. Aquesta operació no va acabar interessant a ningú. Punt final. No tinc més relació amb aquesta empresa.

Hi ha un altre cas, el Tsunami Democràtic.

En aquesta festa no vaig estar-hi ni per activa ni per passiva. Però en formo part a partir d’unes converses que es recullen al meu cotxe amb el meu fill de 15 anys que em pregunta: ’¿Papa, qui mana a Tsunami?’. I jo li dic: ‘Déu nostre senyor’. Després s’ha fet una teoria sobre ‘Déu nostre senyor’. Em van posar micròfons al cotxe i el grau d’invasió que es va fer sobre la meva vida privada, en un cas [Voloh] que no té ni cap ni peus, és sorprenent.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Molts casos en poc temps.

¿M’ho diu o m’ho explica? Arxivats en algun cas. L’operació Catalunya no és Villarejo. És un disseny molt més ampli que en el seu moment es va pactar a les més altes instàncies i es van fer llistes negres de gent a qui atacar per diferents fronts. I té dues fases: la primera, aturar-los; i després, que ningú aixequi el cap. I aquí és on som.