Trias incorpora Ortega, Rius, Alsina, Calvet i Tremosa a la llista de Junts a Barcelona

La presència d’Ortega és el resultat d’unes converses que van començar per Nadal entre Trias i l’exconsellera, que ja va ser regidora de CiU a l’ajuntament de la capital catalana. Trias la va sondejar i ella ha mostrat sempre interès a tornar a la política local, ara de la mà de la marca Trias per Barcelona, un nom sota el qual hi ha Junts per Catalunya, partit que defensa unes posicions que Ortega mai ha liderat: la via unilateral cap a la independència de Catalunya.

Els recels de l’entorn de Laura Borràs

La trajectòria ideològica i política d’Ortega és molt lluny d’aquestes tesis i també de l’ala més progressista de JxCat. Això genera recels entre el sector partidari de Laura Borràs a Junts, que considera que l’alcaldable està adquirint un perfil conservador i «autonomista» i que Ortega no representa precisament una aposta moderna ni renovadora. Lamenten que s’amagui l’objectiu independentista i que s’opti per missatges i candidats de perfil netament liberal. I és que amb Trias ja està confirmada la presència dels exconsellers Victòria Alsina i Ramon Tremosa, a més d’un destacat exconvergent com Damià Calvet, també exconseller.

Aquests ocuparan els primers llocs juntament amb Neus Munté –que sí que té cert perfil progressista per la seva adscripció al sindicat UGT– i Jordi Martí, un veterà del grup municipal de CiU a Barcelona. No obstant, cap respon a la manera d’entendre el partit de Borràs i els seus.

Notícies relacionades

Trias descarta tirar enrere les superilles si és alcalde de Barcelona

El Govern admet el xoc amb Hisenda pel finançament i defensa que Catalunya ha de recaptar el 100% de l’IRPF

D’aquesta manera, el fitxatge definitiu d’Ortega i Rius, i el fet que ocupin llocs destacats –totes les enquestes situen Trias aconseguint un resultat per sobre dels 10 regidors– suposa també un missatge en clau interna. Rius no és de cap manera un nom de Borràs.

«Aquest país no necessita màrtirs»

«Aquest país no necessita més màrtirs. Hem de saber, igual que Quebec va saber quan fer un referèndum i quan no, quan es poden fer les coses. I el primer que falta és unitat i prou majoria», contestava en una entrevista a EL PERIÓDICO fa 16 mesos. «Primer vull que Catalunya sigui econòmicament independent. I que sigui una societat cohesionada, forta i unida. Ara no ho és», afegeix en aquesta entrevista, en què assumeix que després de la consulta del 2014 i el referèndum unilateral de l’1-O «el pitjor que ha quedat és una gran decepció per part de la gent i un gran desencant». Es tracta d’unes declaracions als antípodes del que pensa el sector més pròxim a Borràs a Junts.