Set setmanes per al 28-M

Les dues enquestes d’Elsa Artadi que van canviar les eleccions municipals

L’anterior presidenta del grup de Junts nega que un sondeig elaborat abans de Setmana Santa del 2022 i una altra feta després precipitessin la seva retirada, que va propiciar un escenari totalment diferent a Barcelona

  • ¿Va arribar massa aviat Xavier Trias al seu ‘prime’?

  • Collboni, un alpinista millorable amb bones cartes per arribar a la cimera

  • Per què Fredo Corleone no serà alcalde de Barcelona

  • ¿Està Barcelona plena de gent que votarà Colau i no s’atreveix a dir-ho?

  • El gol d’últim minut que necessita Ernest Maragall

Les dues enquestes d’Elsa Artadi que van canviar les eleccions municipals
4
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

Dos fantasmes del passat assisteixen, des d’algun lloc desconegut, probablement un calaix, a l’esdevenir de la intensa precampanya de les municipals. Dos fantasmes que han viscut sempre en l’anonimat, i que possiblement hagin condicionat de forma decisiva les eleccions que se celebraran el pròxim 28 de maig a Barcelona.

Aquests fantasmes són les dues enquestes que Junts per Barcelona va encarregar fa un any per determinar com pintaven les urnes per a la llavors cap de files del grup municipal, Elsa Artadi. No van sortir gaire bé. Almenys segons algunes versions.

Una oposició tenaç

Artadi va ser una opositora ferotge a Ada Colau i no dubtava a llançar-se al turmell, un gest comprensible si es té en compte que la vida a l’oposició municipal és poc gratificant. Apujar el to és una manera d’intentar combatre la realitat que el govern municipal acapara l’atenció mediàtica.

Llicenciada en Economia per la UPF i doctorada a Harvard, l’exconsellera de Presidència va arribar a l’ajuntament el 2019 amb formació i una trajectòria rellevant en la política catalana. Va haver d’invertir temps a convèncer molts que no buscava un refugi al consistori, que anava de debò. Va aconseguir cinc regidors en les eleccions de fa quatre anys. La meitat que Xavier Trias el 2015.

Els sondejos

Artadi va ser vehement en el seu paper des del primer dia. Va censurar la gestió de Colau com José Mourinho va qüestionar la de Pep Guardiola. Sense treva ni miraments. El seu plantejament era rotund: res de ser còmplice amb l’alcaldessa. Es va permetre una excepció: va votar a favor d’un dels pressupostos del mandat, el del 2020, el gener d’aquell any, quan encara ningú sabia que la pandèmia i el confinament caurien sobre la ciutat i el món. Va ser una decisió personal més que no pas de partit.

Abans de Setmana Santa del 2022 va arribar la primera enquesta. Tocava comprovar com anava la pugna per millorar els cinc regidors que tenia el grup. Expliquen alguns testimonis que va ser una gerra d’aigua freda considerable: el sondeig va vaticinar que l’alcaldable es quedaria en tres regidors a les eleccions de maig, segons fonts coneixedores d’aquests resultats. Faltava un any, però era un pronòstic terrible. Fonts de Junts asseguren que sempre van estar per sobre dels cinc regidors aconseguits el 2019. Que els sondejos els en donaven fins a sis i set.

L’últim sopar

Van passar Diumenge de Rams, l’últim sopar i el Diumenge de Resurrecció. Un temps després, Junts va tornar a encarregar una enquesta. El resultat va ser, sempre segons les fonts assenyalades, que es reafirmen en la seva tesi, igual en regidors: n’augurava tres a Artadi. Però presagiava menys vots per a la candidatura que el sondeig anterior.

Sostenen les mateixes fonts que aquests dos sondejos van fer que la regidora llancés la tovallola i deixés l’ajuntament. El que és segur és que ningú esperava la seva sortida. Mig any abans, a l’octubre, va declarar a aquest diari: «Costa creure que hagi de repetir que seré candidata». Consultada per EL PERIÓDICO. Artadi afirma que els sondejos no li donaven tres regidors. No en detalla quants. I afirma que, en tot cas, no van tenir res veure amb la seva decisió de deixar el consistori.

El 6 de maig del 2022 va afirmar en una emotiva roda de premsa: «No puc més. No tinc energia per servir a la ciutadania, no em sento amb força per continuar. És una decisió personal, no política. No estic en condicions de servir a la ciutat que tant m’estimo».

Aquell dia va anunciar que se n’anava del consistori, però també es va acomiadar de la política. Ho va fer completament abatuda. Tant que ni els seus rivals més enverinats van dubtar a dedicar-li paraules amables. Va atribuir la seva decisió a l’esgotament, sense entrar en més detalls.

Punt d’inflexió

Del que no hi ha dubte és que l’adeu d’Artadi va condicionar molt directament almenys quatre dels actuals alcaldables. Sobretot, naturalment, Xavier Trias, que primer, dies després que ella ho deixés, va descartar succeir la dimissionària. «Estic jubilat. El que ha de fer la gent és no buscar l’avi».

Al final, després d’una llarga digestió, l’exalcalde va acceptar presentar-s’hi. L’ambient i els sondejos l’avalen, per ara. Hi ha enquestes que donen 12 regidors a Trias i que auguren la seva victòria el 28-M. Qui sap, potser Artadi també hauria comptat amb els mateixos pronòstics. No ho sabrem.

L’enemic preferit de Colau

El que sí que sabem és que l’ona expansiva del seu recanvi per Trias també ha impactat Colau, que s’ha aferrat a l’exalcalde com el seu enemic preferit i més rendible per reforçar la idea que només un d’ells dos pot guanyar i beneficiar-se d’aquesta polarització.

L’alcaldable del PSC, Jaume Collboni, va veure una mica incrementada la seva competència: és fàcil conèixer algun barceloní que tingués pensat votar el socialista per evitar la victòria de Colau i que ara recolzi Trias perquè amb l’exconseller de Sanitat i Presidència no hi ha dubte, mai pactarà amb l’alcaldessa actual.

Notícies relacionades

Collboni també ha obtingut un soci potencial que exhibeix aquesta condició: Junts i el PSC han deixat clar que si disposen de l’aritmètica necessària podrien pactar el control de l’ajuntament. De passada, també el de la Diputació de Barcelona, on els seus partits ja han sigut socis aquest mandat.

El més perjudicat

Finalment, l’alcaldable d’ERC, Ernest Maragall, també ha vist com l’afectaven l’adeu d’Artadi i l’arribada de Trias. En el seu cas fent miques el full de ruta previ, que el situava molt per sobre de Junts, una opció que els sondejos ara descarten. No obstant, hi ha republicans que afirmen que al final Esquerra quedarà per davant.