El Consell de la República explora la unitat independentista per a l'eventual tornada de Puigdemont

Les gestions són incipients i molt discretes. Parteixen del Consell de la República. El terreny no és fèrtil, ni de bon tros: Junts ha trencat amb ERC en el Govern i a gairebé tots els fronts polítics, la CUP és a la contra de tots dos, les eleccions municipals agreugen la batalla, l'estratègia judicial dels processats per l'1-O és divergent i s'utilitza com a arma llancívola entre tots els implicats i, per afegir més llenya al foc, l'ANC confirma la seva intenció de presentar una quarta llista electoral independentista als comicis catalans, mentre que Òmnium mira de posar pau, sense èxit. Si a això s’hi afegeix que les eleccions generals també posaran a prova l'estratègia independentista a Madrid i que l'interior de Junts és un formiguer pel cas Borràs, sembla que es tracti de la tempesta perfecta.

Però, en l'entorn de Puigdemont, s'apunta a una cosa significativa: han de ser Junts i el mateix expresident els que moguin fitxa i siguin més generosos que ERC si es vol optar a alguna cosa semblant a la unitat sobre la tornada de l'expresident. Que JxCat sigui generós es considera difícil en vista del conjunt de greuges que cada dia llança contra Esquerra. Però si les eleccions municipals donen un resultat digne per als de Jordi Turull, això podria canviar, sempre en benefici de l'expresident.

Que Puigdemont sigui benèvol, apunten les fonts consultades, ja no és tan forassenyat, perquè té un incentiu notable: aconseguir que l'estratègia política al voltant de la seva tornada sigui unificada entre tots els independentistes. Convertir, com sempre ha al·legat, el seu cas personal en un cas polític que serveixi al moviment sobiranista i que no es pugui apropiar d'això cap dels actors. Puigdemont necessita aquesta unitat perquè la seva possible tornada no sigui un altre pim-pam-pum entre independentistes com ho ha sigut la commemoració del cinquè aniversari de l'1-O, la gestió del Govern, la sentència del procés i la reforma del Codi Penal que anul·la el delicte de sedició.

¿Tornarà aquest 2023?

Puigdemont guanyaria legitimitat en la seva batalla politicojudicial contra el Tribunal Suprem. Evidentment, ERC hauria de negociar les condicions per beneir aquesta operació, ja que els republicans veuen Puigdemont com un adversari al capdavant d'una organització, el Consell de la República, a la qual no atorguen legitimitat. Però ERC també podria participar activament de l'operatiu si obtingués garanties que ningú –és a dir, que Junts– no l'utilitza de manera partidista. El mateix hauria de passar amb la CUP, que encapçala sempre la necessitat d'una ruptura total amb la legalitat estatal, la qual cosa suposa un punt de connexió amb la «confrontació intel·ligent» que propugna Puigdemont, però que no s'ha traduït en cap acció real de ruptura, després de la DUI de l’octubre del 2017.

Notícies relacionades

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

El Senat rebutja la llei d’amnistia i es prepara per vetar-la dimarts

Una altra qüestió és la judicial, en la qual en l'entorn de Puigdemont sempre es veu amb molta precaució qualsevol pas a fer encara que els tribunals europeus puguin aclarir el terreny tant de la immunitat parlamentària de l'eurodiputat com de les condicions per a una extradició. La cautela imprimeix tots els moviments, malgrat que l'advocat Gonzalo Boye ha apuntat recentment que aquest mateix any Puigdemont podria tornar.

Així, a ulls de l'entorn de l'excap del Govern tan important és la feina que faci Boye buscant les costures legals entre les posicions del Suprem i de la UE, com el recosit discret que s'intenta dur a terme per poder plantar-se la possibilitat d'una tornada que tingui, com ell sempre ha reclamat, un sentit polític i no personal i que suposi un sotrac independentista. Una cosa que no ha passat des del 2017 ni amb la sentència del procés, ni amb la destitució de l'expresident Quim Torra ni amb el cas Borràs.