El Suprem sanciona amb 4.000 euros un magistrat que acumulava retards de més de 3 anys a dictar sentències

El Tribunal Suprem ha imposat una multa de 4.000 euros a un jutge de l’Audiència Provincial de Barcelona per acumular retards de més de 3 anys en el dictat de sentències i resolucions. La decisió suposa estimar en part el recurs que aquest jutge va presentar contra la decisió inicial del Consell General del Poder Judicial, que era una mica més greu al suposar la seva suspensió de funcions durant dos mesos.

La sentència a què ha tingut accés EL PERIÓDICO DE ESPAÑA té data del passat 6 de març i el seu ponent ha sigut el magistrat de la sala Contenciosa Administrativa José Antonio Montero Fernández. Posa fi a una investigació iniciada per l’òrgan de govern dels jutges el 2017, quan es va obrir expedient al jutge de Barcelona després d’una inspecció a la Secció Novena de l’Audiència Provincial de Barcelona on donava servei.

Els resultats del control van mostrar que, durant el primer semestre del 2020 –que va coincidir amb la situació excepcional creada per la pandèmia de covid– el magistrat acumulava fins a 15 temes amb antiguitat de més de sis mesos, molt dels quals pendents de resoldre des del 2018. Un dels casos corresponia a una causa amb un pres en situació de presó provisional, així que va ser requerit a redactar les esmentades resolucions. Mesos més tard, a primers del mes de desembre d’aquell mateix any, els casos pendents encara n’eren deu.

La sentència fa menció al fet que, durant l’esmentat període, el magistrat va sol·licitar diversos canvis de secció dins la mateixa Audiència, fins a tres de diferents, i va passar a exercir les seves funcions finalment a la Secció Vuitena, diferent de la secció on les resolucions continuaven pendents de resoldre.

La situació va arribar a un punt que va obligar que tant el president de l’Audiència de Barcelona com el de la seva antiga secció, la Novena, indiquessin a aquest jutge la importància de desbloquejar el dictat de les causes pendents, una cosa que es va comprometre a fer després d’al·legar determinades dificultats per problemes de salut i «vulnerabilitats que se li produïen, juntament amb les accions i gestions que portava a terme per superar-los». No obstant, mesos més tard, els casos pendents continuaven sent nou.

Situació objectiva de retard

La investigació realitzada pel promotor disciplinari del Consell del Poder Judicial va concloure que va existir una situació objectiva de retard, ja que l’incompliment de temps processals va superar en algun procediment els tres anys, i va apuntar, així mateix, a l’«absència de justificació amb base en cap dels elements que comunament són tinguts en compte».

Així, va assenyalar que el magistrat hauria incorregut en un «clar, reiterat, manifest i injustificat abandó del deure més característic de la funció judicial: el dictat de resolucions finals en termini» i li va imposar una sanció de dos mesos de suspensió per una falta molt greu de desatenció.

Després del recurs d’aquest jutge davant el Suprem, el tribunal va evidenciar que aquest jutge no incorria en un abandó generalitzat, sinó més aviat localitzat en qüestions de més antiguitat, cosa que va permetre corroborar un «criteri selectiu resolt en una situació objectiva de retard, i incompliment de temps processals».

En la seva defensa, el jutge va al·legar circumstàncies que afectaven el seu treball, com el fet que a la Secció Novena no respectés les seves setmanes de lliurança, així com el «continu pelegrinatge de magistrats que marxaven, de vegades sense arribar a estar-hi ni un mes, de la Secció Novena», que entorpia les deliberacions i la reunió amb els magistrats sortints per ultimar els serrells de les sentències.

Per tot això, va sol·licitar a l’alt tribunal que substituís la seva suspensió per «una sanció d’advertència o a tot estirar una sanció econòmica com a màxim de 500 euros». Va al·legar també indefensió per no haver-se admès algunes de les proves proposades per la seva defensa i que no s’havien tingut en compte altres fets determinants de la seva exculpació o reducció de la sanció imposada, com el seu estat de salut.

Notícies relacionades

Ayuso concedeix la Medalla d’Or a Corina Machado

La justícia com a límit del poder democràtic

En la seva sentència, el Suprem li respon que la «conducta antijurídica consistent a haver sobrepassat de manera tan extrema» el temps legalment establert per dictar sentència no té cap connexió amb els greus problemes que afligien l’òrgan i els seus components, «que podrien incidir en el correcte desenvolupament i esdevenir de la Secció en el seu conjunt, però no respecte d’un comportament que és individual, aliè a la resta de components de la Secció», com és el dictat de les resolucions.

De tota manera, té en compte que no es pot considerar negligent un magistrat que, com és el cas, va arribar als anys 2018, 2019 i 2020 a un rendiment que rondava el cent per cent i que, a més, es trobava en una de delicada i objectiva situació de mala salut, si bé l’esmentada situació datava de finals del 2019 quan el retard ja s’acumulava des de molt abans. En tot cas, rebaixa de molt greu a greu la conducta i substitueix la seva suspensió per multa.