El Govern espanyol aprova la reforma de les pensions malgrat el ‘no’ del PP

El bloc de la investidura continua mostrant bona salut. El Govern espanyol, amb tots els seus aliats habituals, ha aprovat aquest dijous la reforma de les pensions al Congrés dels Diputats. 179 vots a favor del reial decret han servit per ratificar el reial decret que va negociar el ministre d’Inclusió, José Luis Escrivá, amb Brussel·les, amb els seus socis d’Unides Podem, amb els sindicats i amb la resta de socis parlamentaris. El PP, al costat de Vox, Cs i formacions minoritàries (104 ‘no’), s’ha oposat a la norma que augmenta lleugerament el nivell de despesa destinada a pensions, atès l’envelliment de la població, mentre incrementa de considerablement  els ingressos que hauran d’aportar els empresaris. A més, hi ha hagut 61 abstencions.

En plena precampanya i després de setmanes de xocs, la votació d’aquest dijous ha permès reformar l’aliança entre les formacions progressistes. El PSOE, Unides Podem, ERC, el PNB, EH Bildu, el PDeCat, Més País i Compromís han recolzat el text pactat per Escrivá que, entre altres assumptes, estableix dos models per calcular l’import final de la pensió, partint dels últims 25 o 29 anys cotitzats, en què aquest segon generi l’opció d’excloure els dos exercicis més perjudicials. També eleva les bases màximes de cotització, per ingressar més diners per a la guardiola de les pensions. Aquesta és una mesura que implicarà un augment de costos empresarials.

El text que ha sigut ratificat al Congrés i que serà tramitat com a projecte de llei per poder-hi incloure algun canvi, recull també l’anomenada quota de solidaritat que regirà sobre el percentatge de salari per sobre de la base màxima que quedarà sense cotitzar. Aquesta quota que començarà sent de l’1% el 2025 acabarà en el 6% el 2045, es dividiran en cinc a càrrec dels empresaris i un punt restant per als empleats. També inclou el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI) i que regeix des d’aquest any. Actualment suposa una contribució de 20€ mensuals per a un salari de 2.000€ bruts, a càrrec del treballador. I s’hi suma una contribució més elevada de l’empresa. A partir del 2027 aquesta contribució per al mateix salari serà de 40€.

Finalment, la reforma també afecta les pensions màximes i mínimes. Respecte a les primeres, es revaloritzaran any a any en funció de l’IPC més un increment addicional de 0,115 percentuals acumulatius cada any fins al 2050. La mínima contributiva per a més grans de 65 amb cònjuge a càrrec a l’equivalent al 60% de la renda mitjana per a una llar amb dos adults. I la mínima no contributiva, fins a un 75% de la renda mitjana d’una llar unipersonal. 

Unitat en el bloc

Escrivá ha assegurat que aquesta reforma «garanteix la sostenibilitat a curt, mitjà i llarg termini del sistema de les pensions»: «No introdueix retallades de despesa, sinó un increment d’ingressos». A més, ha apuntat que «és una reforma molt rigorosa tècnicament i constitueix una referència per a altres països europeus pel seu enfocament equilibrat». En aquest sentit, ha reivindicat en diverses ocasions que s’ha redactat el text en constant comunicació amb Brussel·les.

El ministre d’Inclusió i Seguretat Social ha rebut els afalacs del diputat d’ERC Jordi Salvador que ha aplaudit el «gir ideològic a l’esquerra» que s’ha fet amb aquesta reforma. «Vostè sí que ha derogat la reforma del PP [de les pensions]», ha dit, criticant de manera indirecta la reforma laboral que va aprovar la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz. Salvador ha tret pit sobretot de les mesures pactades per millorar les condicions dels treballadors que tinguin una reducció de jornada per cuidar-se dels fills. 

Notícies relacionades

El PP votarà ‘no’ a la reforma de les pensions i Feijóo promet derogar el decret si governa

Un finançament que no convenç

El diputat del PNB, Íñigo Barandiarán, ha recalcat que la reforma és tant necessària com apressant», «realista» i «valenta», tot i que ha confiat poder corregir alguns aspectes «qüestionables» durant la tramitació de la norma. La portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurúa, ha aplaudit la «predisposició» d’Escrivá a negociar i ha reivindicat el seu acord d’elevar les pensions de viudetat un 17,5% en els pròxims quatre anys. Tot i així, ha assegurat que encara hi ha «deures pendents».

El ‘no’ popular

En contra i amb un missatge bastant dur s’hi ha mostrat el PP. Els d’Alberto Núñez Feijóo van arribar al ple amb el ‘no’ ja decidit i l’anunci que derogaran la norma si arriben al Govern en les pròximes eleccions. Els conservadors han denunciat que no se’ls hagi enviat informació directa sobre els canvis que es proposen. El portaveu conservador Jaime de Olano ha asseverat que la reforma «és perillosa per a les pensions» i «posa en risc la sostenibilitat del sistema». A més, li ha retret que no hagin buscat el consens amb la patronal ni amb el principal partit de l’oposició. De Olano ha recordat que hi ha una clàusula en la llei que obligarà a estudiar el 2025 els ajustos necessaris si no s’està garantint la viabilitat de les pensions, prova que el Govern no està segur dels passos que està fent.