El TSJC ordena executar provisionalment la sentència que anul·la part del decret que blinda el català a l’escola

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordena executar provisionalment els pronunciaments declaratius de la sentència que anul·lava bona part del decret de règim lingüístic educatiu, que blindava el català com a llengua vehicular. La sentència no és ferma, però el tribunal estima parcialment la sol·licitud d’execució provisional de l’Assemblea por una Escola Bilingüe de Catalunya i declara nuls provisionalment els preceptes del decret que ja va anul·lar la sentència del 8 de setembre de 2025. Són 11 articles anul·lats totalment o parcialment que fixaven el català i l’aranès com a llengües normalment vehiculars i d’aprenentatge i com a llengües habituals en l’activitat docent i administrativa, en les relacions amb les famílies, en els materials didàctics i en les avaluacions.

Els articles anul·lats totalment o parcialment són el 2, lletres c, d i e; el 4, apartats 1, 2, 3 i 5; el 6, excepte l’apartat set; l’article 7, apartat dos; el 9, apartat 3b; el 10, apartats 1 i 2; l’article 18, lletra a; el 19, apartat 1 (lletres e i f) i apartat 2 (lletres a, b i d); l’article 24, apartat 2, lletres a, b i f; l’article 33, i el 34, apartat 1.

Aquests articles, entre altres coses, fixaven el català i l’aranès a la Vall d’Aran com a llengües normalment vehiculars i d’aprenentatge i com a llengües habituals en l’activitat docent i administrativa escolar, en les relacions amb les famílies, en els materials didàctics i en les avaluacions.

La sentència de setembre també anul·lava el fet que el català fora la llengua auxiliar prioritària per ensenyar idiomes estrangers o la llengua única d’acollida de l’alumnat acabat d’arribar sense preveure mecanismes d’aprenentatge equilibrat del castellà. També l’obligació que el català sigui la llengua dels docents tant en les activitats lectives com no lectives, formals o informals, i que el personal no docent i d’activitats extraescolars sigui competent en català i compleixi el projecte lingüístic del centre.

Entre els articles anul·lats també n’hi ha alguns que estableixen la garantia de la "presència adequada del castellà per garantir la competència lingüística de l’alumnat en acabar l’etapa educativa obligatòria", seguint els projectes educatius, i altres articles que equiparen la llengua de signes catalana al català o a l’aranès en el cas dels alumnes sords.

Les sentències del 25%

El decret parcialment anul·lat s’emparava en la llei de 2022 sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari i també en el decret llei del mateix any pel qual es fixen els criteris per elaborar, aprovar, validar i revisar els projectes lingüístics dels centres. El Govern va impulsar aquestes normatives amb la finalitat de blindar el sistema d’immersió lingüística davant de les resolucions judicials que obligaven a un mínim del 25% dels ensenyaments en castellà en determinats casos. El TSJC ja va suspendre cautelarment l’estiu de l’any passat el decret, com demanava l’AEB, recordant diverses sentències sobre la necessitat de garantir el 25% de castellà en diverses escoles i ja avançava que aquest decret "dona cobertura a accions educatives que puguin situar en una posició marginal la llengua castellana en l’ensenyament, ja que únicament es garanteix la posició prevalent i vehicular del català".

Recordava el TSJC que aquest decret desenvolupa una llei i un altre decret que es van promulgar justament en reacció a una sentència del mateix tribunal que declarava l’obligació de la Generalitat d’adoptar les mesures necessàries per garantir la utilització vehicular normal del català i el castellà en el sistema educatiu català en percentatges que no poden ser inferiors al 25%.

Notícies relacionades

Salvador Illa recorrerà la sentència del TSJC sobre el català a l’escola: «No permetré que ningú faci un ús polític de la llengua»

Menys del 30% dels joves catalans tenen el català com a llengua habitual i «d’identificació»

De fet, part d’aquesta regulació ja ha estat qüestionada pel TSJC davant del Tribunal Constitucional per no garantir una presència mínima del català, petició que ja ha estat admesa a tràmit. El TSJC considerava que mantenir la concepció de la llengua catalana com a única llengua vehicular, "sense garantir adequadament l’ensenyament en castellà, s’oposa en principi als paràmetres interpretatius exposats".

En aquesta resolució feta pública aquest dilluns, el TSJC rebutja altres peticions de l’entitat, que reclamava que el tribunal ordenés al Departament d'Educació que emetés una instrucció general als centres i presentés un informe de compliment al tribunal. "El que no pot pretendre la part executant, a la vista d’una sentència no ferma parcialment estimatòria, és dissenyar un sistema de control de la Generalitat a través dels tribunals, de manera que els tribunals imposen obligacions a la Generalitat més enllà del procediment jurisdiccional, i sobre aspectes que no han estat debatuts ni qüestionats", conclou.