La incorporació de Joana Ortega a la candidatura de Trias genera crítiques internes

Trias va conversar durant el Nadal passat amb Ortega per sondejar-ne la disponibilitat. Ella, segons fonts pròximes a l’exconsellera, es mostra molt il·lusionada amb tornar a la política en clau local en què ja va participar a l’inici de la seva carrera sota les sigles de CiU a l’Ajuntament de Barcelona. Incorporar-la en un lloc destacat de la llista (el número sis o el vuit, segons algunes fonts) amb opcions clares d’entrar en el consistori, seria una manera de segellar un acord amb la postconvergència, el PDECat, perquè aquesta formació recolzi també Trias malgrat que es tracti d’un candidat de Junts per Catalunya.

Fins aquí tot correcte i fruit d’una negociació entre dos espais que abans n’eren un de sol i que s’han declarat durant dos anys una animadversió frontal però que ara uneixen esforços per un objectiu comú que és arribar al poder a Barcelona. Objectiu comú però amb pesos totalment desproporcionats perquè Junts és qui pilota l’operació, donant a Trias marge de maniobra per personalitzar-la.

Contra el «gir autonomista»

Notícies relacionades

¿Està Barcelona plena de gent que votarà Colau i no s’atreveix a dir-ho?

L’Audiència manté Begoña Gómez imputada per malversació per l’«interès en els assumptes lucratius» de la seva assistent a la Moncloa

Contra el «gir autonomista»El problema, no menor, és que Joana Ortega representa un pensament polític que està, segons paraules textuals d’alguns càrrecs locals, a «anys llum» de l’independentisme rupturista i unilateralista dels sectors de Junts més fidels a la presidenta del partit, Laura Borràs. Ortega ha tingut una trajectòria política marcada en gran manera per la seva militància en la direcció de la Unió Democràtica de Josep Antoni Duran i Lleida, un partit que sempre es va oposar a la via independentista fins al punt que Convergència va decidir trencar la històrica coalició de CiU després de la celebració de la consulta independentista del 2014, perquè les dues posicions sobre la qüestió sobiranista eren irreconciliables. Després d’aquesta etapa, Ortega es va acostar a la postconvergència fins al punt de ser la número dos d’Àngels Chacón en l’operació fallida del PDECat en les eleccions catalanes del febrer del 2021, en les quals el PDECat no va obtenir ni un escó al Parlament.

«Aquest país no necessita més màrtirs»

Perquè, ¿què opina Ortega sobre la idea de reeditar un conflicte amb l’Estat, com planteja Junts? «Aquest país no necessita més màrtirs. Hem de saber, igual que el Quebec va saber quan fer un referèndum i quan no, quan es poden fer les coses. I el primer que falta és unitat i prou majoria», contestava en una entrevista a EL PERIÓDICO fa 16 mesos. «Primer vull que Catalunya sigui econòmicament independent. I que sigui una societat cohesionada, forta i unida. Ara no ho és», afegeix en aquesta mateixa entrevista en la qual assumeix que després de la consulta del 2014 i el referèndum unilateral de l’1-O «el pitjor que ha quedat de tot és una gran decepció per part de la gent i un gran desencant». Es tracta d’unes declaracions als antípodes del que pensa el sector més pròxim a Borràs a Junts. Per això en les converses internes després de la notícia del possible fitxatge d’Ortega s’expressa l’enuig en termes com que el partit ha fet un gir autonomista, que falta transversalitat en la proposta de Trias i que les bases de la formació a Barcelona se senten menystingudes en la presa de decisions. Aquest malestar pot amainar si finalment Trias incorpora a la seva candidatura algun representant d’aquesta sensibilitat, però el temps va corrent i les negociacions no han donat fruits encara.