ERC i EUiA segellen una coalició per a les eleccions municipals que no inclou Barcelona

ERC i EUiA han segellat aquest dimarts la seva coalició electoral de cara a les lliçons municipals del 28 de maig. Es tracta d’una coalició ‘ma non troppo’ per tal com la comuna concurrència només incumbeix vuit municipis, entre els quals no es troba Barcelona. Es confirma oficialment, per tant, el que ja es va esbossar divendres i és que, malgrat els desitjos dels republicans de comptar en la seva llista electoral a la capital catalana amb l’exregidora amb Ada Colau Mercedes Vidal, el debat sobre la posició que hauria d’ocupar en la candidatura ha capgirat aquest intent de clavar una pica al Flandes colauista.

L’acord entre formacions, firmat pel president d’ERC, Oriol Junqueras, i el co-coordinador general d’EUiA i secretari general de Comunistes, Hector Sánchez, s’ha assolit als municipis de l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sabadell, Mollet del Vallès, les Franqueses del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Sant Andreu de la Barca i Viella. Partint d’unes bases comunes, cada municipi ha firmat l’acord partint de la correlació de forces local i amb les seves pròpies clàusules en les quals queda recollida la línia d’actuació de la coalició electoral. Aquesta coalició permetrà arribar a una població de 700.000 persones entre els diferents municipis signants, i configurar així en aquests municipis, el 9%.

Coalició «potent»

Notícies relacionades

EUiA s’independitza dels Comuns i ultima l’aliança amb ERC

El jutge no veu pressions d’Interior a l’advocat de Bárcenas

Junqueras va asseverar que era un acord «molt potent», que es vol «fins i tot més potent i amb més abast en un futur». El president republicà va afirmar que la seva vocació és de ser «majoria, perquè només des de la majoria, sent molts, és possible transformar l’estatus» de Catalunya.

Junqueras va rescatar un terme ja en desús, el de ‘cinturó roig’, per assenyalar que la voluntat d’ERC és ser el representant dels ciutadans d’aquestes localitats limítrofes a la capital catalana i amb un fort component de classe social treballadora entre els seus estrats socials. Per a Sánchez, la lluita per la consecució de la república catalana s’ha d’entendre com la voluntat de defensar els drets col·lectius.