L’aliança entre ERC i EUiA s’encalla pel lloc de Mercedes Vidal en la llista de Barcelona

Els republicans li ofereixen el número 7, una manera de dir que estan convençuts que el tall es produirà més a baix en la llista. I els comunistes no ho veuen clar, fins al punt que la coalició està en l’aire. No obstant, s’ha de remarcar, ja que les dues parts hi coincideixen, que la relació entre els membres d’aquesta nonada coalició «és cordial i excel·lent».  La prova del nou d’això és que es presentaran junts en més d’una dotzena de municipis. En el cas de Barcelona, matisen, la negociació va començar més tard.

Més enllà de la capital catalana, ERC i EUiA sí que es presenten coalitzades en ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Mollet del Vallès i Sabadell, mentre que en el cas de Badalona la formació comunista anirà sota el paraigua de Dolors Sabater amb la CUP i Guanyem.

Sense temps

«La falta de temps complica l’abordatge dels diferents aspectes d’una coalició a Barcelona», afirmen des d’EUiA, que aclareixen que, si no se segella la fórmula de la coalició a la capital catalana, ni Vidal ni ningú del partit s’afegirà a títol individual a la candidatura. No obstant, mantenen la porta oberta a reprendre les converses amb els republicans durant la setmana que ve si es desbloqueja la situació.

Notícies relacionades

Sánchez anuncia un pla de 13.000 milions, la inversió més gran de la història per als aeroports espanyols

Hisenda s’obre a acceptar davant d’ERC el traspàs "progressiu" de l’IRPF

La direcció d’EUiA argumenta que el quid de la qüestió no és només quin lloc ocupa Vidal en la llista barcelonina, sinó que els esculls són «de concepte». El que està en debat, insisteixen, és un projecte compartit i no el «simple fitxatge» d’una dirigent. Partint d’aquesta base, consideren que seria lògic que Vidal, «única regidora amb experiència de govern» que aniria en la llista d’ERC i que, a més, és coordinadora d’EUiA juntament amb Héctor Sánchez, estigués situada en un lloc de sortida de la llista. 

Amb la traumàtica experiència de l’aliança amb els Comuns encara molt present –van trencar llaços fa quatre anys–, entenen que firmar una coalició amb ERC suposa consensuar un programa i, en el que no sigui possible, pactar que cadascuna de les parts pugui tenir veu pròpia. Un exemple sobre una qüestió no petita: EUiA defensa una política de pactes de govern només amb partits d’esquerres i no és favorable a una aliança ni amb Junts ni amb el PSC. La relació que demanen amb Barcelona és, de fet, la mateixa que es va utilitzar en les eleccions generals amb Sobiranistes –plataforma creada pels díscols dels Comuns– i amb Joan Josep Nuet com a número quatre.