Jaume Giró desplega el seu pla per guanyar pes a Junts com a candidat a les catalanes

Sobirania, benestar i progrés econòmic són els eixos del projecte que l’extitular d’Economia exposa en les trobades amb afiliats per Catalunya. Giró parla molt més del dèficit fiscal que de tornar a generar un conflicte amb l’Estat. D’aquest dèficit, explica que es tracta d’una submissió «sistemàtica, endèmica i deslleial» i abunda en la descripció de les injustícies que, segons el seu parer, provoca el model de finançament vigent. Aquestes són les claus del seu projecte per créixer com a candidat de la formació:

Sobre la independència, Giró adverteix: «Hi ha qui diu tenir la fórmula segura per arribar a la independència i jo us he de dir honestament que, ara com ara, no sé què hem de fer per fer de Catalunya un Estat independent i tinc molts dubtes que algú ho sàpiga». Aquest bany de realitat l’acompanya de l’advertència dels esculls «enormes» que hi ha en el camí dels que pretenen la «plena sobirania». I apunta que, aconseguir-la, depèn «del que estiguem disposats a fer la meitat dels catalans que la voldríem per millorar el benestar, els serveis socials i el progrés», però també del que estigui disposada a fer l’altra meitat de catalans i tots els poders polítics, judicials i policials d’Espanya i de la Unió Europea».

Però al costat del discurs sobiranista, Giró reivindica Junts com un partit que no es quedi instal·lat només «en el discurs de la denúncia de la injustícia i el greuge», i és llavors quan desplega el seu model econòmic basat en la competitivitat. Defensa les empreses familiars, innovadores i exportadores; la classe mitjana treballadora, la cultura de l’esforç, la responsabilitat individual, el creixement econòmic «sense complexos» i una «fiscalitat justa». En definitiva, un model liberal.

L’exconseller enllaça aquest discurs amb una convicció: aquesta recepta és la que ha d’utilitzar Junts per poder superar ERC a les urnes en les pròximes eleccions catalanes. Giró llança aquest pla perquè sospesa la possibilitat de presentar la seva candidatura a les eleccions primàries internes de JxCat per mirar de ser el postulant postconvergent a la cita amb les urnes prevista el 2025.

De cara a les eleccions municipals del maig, Giró està accelerant el ‘tour’ per Catalunya i, segons fonts del seu entorn, aprofita les visites per mantenir també reunions amb diversos sectors productius.

Aquest discurs i filosofia de Giró no només té lloc en els mítings de precampanya sinó que, segons fonts pròximes a l’exconseller, també forma part de les intervencions de Giró en les reunions internes tals com les executives o sessions de treball sobre economia.

Notícies relacionades

Giró presentarà dilluns a Madrid una querella per l’operació Catalunya

L’oportunitat

En la banda oposada a aquesta proposta, que es basa en la recuperació del discurs moderat, la centralitat i el record de la tradició convergent, se situen els partidaris de Borràs. Veuen Giró desplegant una proposta «autonomista i dels anys vuitanta» i no creuen que aconsegueixi convèncer les bases de la formació, que recentment van optar per sortir del Govern en una decisió a què els consellers de Junts s’oposaven de forma pública i contundent. «No crec que arribi a ser candidat, però té temps i ganes de fer país, cosa que sempre és positiva», resumeix un altre dirigent de la formació.

La batalla només acaba de començar i pel camí hi haurà moments clau, com la sentència a Borràs després del seu judici per prevaricació i falsedat documental o el resultat que obtingui Junts en els comicis locals, en especial el resultat que aconsegueixi Xavier Trias –amb un discurs que no difereix del de Giró– a Barcelona. Però Trias no serà qui marqui el debat intern posterior perquè no forma part de l’estructura del partit i fins i tot esborra les sigles de JxCat en la seva candidatura. El debat el protagonitzaran els que opten a conquistar el poder intern amb dues posicions antagòniques («som aigua i oli» admeten alguns): desplegar un moviment d’«alliberament nacional» per forçar un conflicte amb l’Estat o reconduir Junts cap a posicions neoconvergents i sobiranistes.