Pere Aragonès exigeix a Junts que aporti una alternativa viable a l’Acord de Claredat i no meres «fantasies»

Si l’últim ple va servir perquè Pere Aragonès acumulés oxigen per esgotar la legislatura, gràcies a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, la sessió de control d’aquest dimecres ha fet evident que el camí fins al febrer del 2025 (quan venç el mandat de les urnes) estarà esquitxat d’obstacles. L’oposició en bloc, en particular, el PSC, Junts i els Comuns, ha atacat el president per aprovar decrets, que després han de ser convalidats pel Parlament, sense cap negociació prèvia. La crítica ha sigut genèrica, però l’actualitat posa el decret llei sobre la sequera davant de tots. El de reestructuració dels Mossos d’Esquadra (que no necessita pas parlamentari) va ser mereixedor, també, d’àmplies crítiques.

Aragonès va negar la major i, donant fins i tot dates de reunió, va recordar a Salvador Illa i a Albert Batet que la Conselleria d’Acció Climàtica s’havia reunit amb els respectius grups parlamentaris 15 dies abans de l’aprovació del decret de sequera. «I encara estem esperant aportacions, però el que no farem és esperar-les eternament», va dir al postconvergent.

Decret i cimera

Decret i cimeraDavid Cid (Comuns) es va unir al cor crític per assenyalar que no era acceptable convocar una cimera sobre la qüestió, prevista per al 31 de març, amb el decret ja aprovat i que el que hauria sigut lògic hauria estat atendre aquesta reunió i, després, recollint el contingut del conclave, traçar el decret. El president va replicar que no té cap inconvenient d’afegir al text del decret tota mesura que sigui consensuada en aquesta reunió.

Aragonès, a qui la intervenció de Carlos Carrizosa, de Ciutadans, que va advocar perquè l’Estat espiï els independentistes per la seva declarada intenció de superar la Constitució («poc els han espiat amb la que han organitzat», va dir el diputat taronja), va indignar visiblement, va utilitzar un to sense contemplacions amb el president del grup de Junts, Albert Batet.

Aquest va enumerar una sèrie d’accions d’Aragonès que demostraven, al seu parer, «que el Parlament el molesta». Entre d’altres, els decrets, però també la seva declarada intenció de seguir endavant amb l’Acord de Claredat, malgrat la rebolcada soferta al Parlament, fa ja sis mesos, quan ERC només va obtenir l’acompanyament dels Comuns sobre la qüestió.

Les «fantasies de Canadell»

Notícies relacionades

ERC intentarà refer ponts amb Junts si una condemna a Borràs força el relleu al Parlament

Pere Aragonès lliga la legislatura i guanya temps perquè ERC proposi la seva agenda pel referèndum

«Si no estan d’acord amb l’Acord de Claredat, presentin-hi una alternativa, però que sigui viable i que no es tracti de les fantasies del senyor Canadell», amb referència a les aportacions del diputat de Junts i expresident de la Cambra de Comerç.

Salvador Illa, per la seva banda, va posar sobre la taula el decret dels Mossos i va insinuar que el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, havia promès una residència per a la tercera edat a Santa Coloma en cas de triomf del candidat d’ERC, Gabriel Rufián. Una crítica que també havia fet Batet. A tots dos, Aragonès va negar la major i va assenyalar que aquesta promesa no s’havia produït. Davant la insistència del líder socialista, el president el va acusar de «tergiversar la realitat per crear un relat».