Tamames, Sánchez i Abascal: l’1x1 de la moció de censura de Vox

El discurs d’Abascal no ha convençut ni el candidat que proposa per rellevar Sánchez. Tamames no l’ha aplaudit i s’ha mostrat impassible durant la seva tornada a l’escó. Ni una encaixada. El dirigent de l’extrema dreta ha malversat els seus lemes habituals, des de la immigració fins al negacionisme de la violència masclista passant pel gihadisme, per mirar d’assetjar Sánchez junt amb els seus aliats parlamentaris: l’esquerra i els independentistes.

En l’inici de l’al·legat, centrat en els atacs rebuts per impulsar una nova moció de censura, ha exhibit la debilitat de Vox, especialment a l’afirmar que l’opinió pública escriu «necrològiques» del seu partit, una maniobra amb la qual, si pretenia rearmar-se, ha acabat mostrant manca d’autoconvenciment. Els dards al PP, previsibles: ha apuntat que els populars sostenen, entre bambolines, Sánchez, però, malgrat la crítica, els ha allargat la mà i ha desdibuixat per complet les seves intencions: «Vox no és l’enemic que cal batre», ha dit, i ha demanat fer «creu i ratlla» davant el seu principal competidor electoral. Si amb la moció els ultres buscaven despuntar davant el PP, Abascal ha acabat abaixant el cap.

El president del Govern ha caricaturitzat Abascal per deixar-lo fora de combat. L’ha titllat de ser «algú que es disfressa de profeta», «que proclama l’emergència nacional i després pren el merescut repòs de 100 dies per acabar muntant un xou parlamentari» i «algú que exalta els valors militars, però que s’escaqueja de la mili». Conscient que la maniobra de l’extrema dreta és un baló d’oxigen per al seu Govern, una oportunitat perquè el bloc de la investidura es recusi i giri full a la disputa diària pel ‘només sí és sí’ o la llei mordassa, ha aprofitat el temps al faristol per estrenar l’argumentari de la campanya electoral, i ha lluit obra de govern –especialment, escut social i pensions– davant la potencial aliança PP-Vox després de les consecutives cites amb les urnes.

Ha buidat d’«èxits» Vox, i als populars els ha avisat que la seva abstenció és un primer pagament i que els ultres amb això no en tenen prou. No ha escatimat atacs a Alberto Núñez Feijóo per la seva absència a l’hemicicle i pel seu pas del ‘no’ a l’abstenció. El seu bon to amb Tamames, al qual ha agraït la seva amabilitat, no ha minimitzat el seu principal atac: «Els que impulsen la moció de censura són els successors de Blas Piñar», l’ha avisat.

Tamames ha pronunciat el seu discurs des de l’escó, a una distància prudencial d’Abascal, amb la cadira pròxima, al seu costat esquerre, al diputat Iván Espinosa de los Monteros. Ha retcat el discurs filtrat i ha provocat poc entusiasme a l’hemicicle. Després de més de dues hores d’espera per prendre la paraula i del duel Sánchez-Abascal, no va aconseguir el protagonisme que buscava, va quedar fora de joc, desubicat, i va mirar de revertir-ho criticant l’extensió del debat, malgrat els temps i les formes dels debats sobre les mocions de censura. Va arribar fins i tot a interrompre Sánchez per criticar-li que arribés a la tribuna «amb un totxo de 20 folis».

Notícies relacionades

Les claus de la moció de censura abocada al fracàs de Vox i Tamames

¿Qui hi guanya i qui hi perd amb la moció de censura de Vox? Tendència de vot

Els aplaudiments, guionitzats, escassos i concentrats en el grup de Vox, no arribaven ni a interrompre el seu discurs. S’ha centrat a disparar al Govern per la nova llei del català a les aules i pel suport dels independentistes per censurar que l’«autodeterminació no existeix», però la seva ofensiva ha sigut dèbil. S’ha acostat a Vox en matèria de memòria històrica en una mena de revisionisme que li ha servit per culpar Sánchez de tots els mals d’Espanya, concretament, el seu «Govern Frankenstein» per «no respectar la separació de poders». Va fer el previst: es va presentar com un ‘free rider’ i ni va esmentar l’únic grup que el recolza en la seva intervenció inicial. Però, malgrat això, Abascal sí l’ha aplaudit, i dret.

Díaz va tenir el seu espai en el debat de la moció, previ pacte amb Sánchez, per defensar la pota morada de la coalició, malgrat les tensions que es reserven internament. Es va dedicar a defensar l’obra de Govern, però va quedar enfosquida per la intervenció i les intervencions i rèpliques de Sánchez. Va buscar sobreposar-se alliçonant Tamames, a tall de ‘fact-check’, aïllant la discrepància interna entre socis, i empacant el perfil d’esquerres de l’Executiu, traient pit de les mesures econòmiques i de les prestacions socials. Ho va fer en nom de la Constitució, a fi d’arrabassar a l’extrema dreta la bandera del ‘patriotisme’.