Catalunya assumirà la gestió de 13.000 pisos i 300 solars de la Sareb

Illa anuncia una nova mesura amb què busca augmentar el parc públic de vivenda de manera més àgil / El Govern vol endurir les multes per vandalisme als trens fins als 90.000 euros

Catalunya assumirà la gestió de 13.000 pisos i 300 solars de la Sareb
4
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Segona jornada del debat de política general i segon anunci en matèria de vivenda. El president Salvador Illa vol connectar amb els catalans i respondre a la seva principal preocupació, l’accés a una llar digna, per la qual cosa ha redoblat el seu compromís per mirar d’aturar la crisi habitacional anunciant que Catalunya gestionarà "tot el patrimoni" de l’Entitat Pública Empresarial de Sòl (Sepes), l’antiga Sareb.

Illa va assenyalar que va pactar dimarts amb el Ministeri de Vivenda i Agenda Urbana la cessió de l’usdefruit de 13.000 pisos i 300 solars que passaran a la reserva pública de Catalunya durant quatre anys prorrogables –en el cas dels solars, la llei planteja fins a 75 anys de cessió per a la construcció–. La literalitat de l’acord quedarà formalitzada en un protocol que identificarà i delimitarà el perímetre dels actius, amb un inventari detallat de la ubicació i l’estat de les vivendes i els sòls, i que se sancionarà al llarg de les pròximes setmanes.

Això permet a la Generalitat augmentar el seu parc públic de vivenda i d’una manera més àgil que només a través de la construcció, que espera veure reduïda la burocràcia amb una llei que està en tràmit al Parlament. No obstant, es tracta d’una cessió per a la gestió, per la qual cosa la titularitat continuarà sent de l’Entitat Pública Empresarial de Sòl i no de la Generalitat. Segons el directori de la Sareb, a la província de Barcelona compta amb 7.990 pisos; a Tarragona, amb 2.090; a Girona, amb 1.992, i, a Lleida, amb 1.013.

Fonts del Govern van especificar que els 13.000 pisos eren de la Sareb, han passat a mans del Sepes i ara podran ser gestionats per la Generalitat, però abans hauran d’estudiar en quina situació es troba cada vivenda perquè pot ser que algunes estiguin llogades o ocupades, o requereixin alguna reforma per ser habitables. És per aquest motiu que la seva gestió es portarà a terme en diferents fases al llarg del temps. Tots els immobles seran oferts com a vivendes de protecció oficial permanent i se sumen a la promesa del Govern de crear 214.000 pisos nous –entre un 40% i 50% de vivenda protegida–, juntament amb 50.000 pisos de lloguer social que ja va posar en marxa fa un any.

La intervenció del mercat

"No podem deixar de fer res i hem d’intervenir el mercat quan no funciona. I en matèria de vivenda, no funciona", va defensar el president davant l’hemicicle. No va passar per alt que el que va anunciar és una llarga reivindicació d’ERC i va enaltir que és també el seu "mèrit". Va alertar que "l’economia va bé i no se soluciona la vivenda", per la qual cosa cal prendre més decisions: "Jo soc un defensor de l’economia de mercat, però de l’economia de mercat regulada", va afegir.

Tot això després que el líder de les files republicanes a la Cambra catalana, Josep Maria Jové, imposés un ultimàtum al cap del Govern pel nou finançament singular per a Catalunya i li advertís que no pot comptar amb el seu suport per a uns nous pressupostos del 2026 si no s’acaba desencallant el pacte a Madrid.

Illa no va sortir del guió: va tornar a insistir que complirà els acords i que el Govern també està "compromès" amb un nou model de finançament, però va reclamar paciència perquè és un pacte "complex". "Estem treballant per complir. Espero que tots estiguem a l’altura de les circumstàncies per saber presentar això com un èxit col·lectiu, no com una victòria contra ningú". I va recordar que ell, com a cap de files del PSC en l’oposició, va recolzar els comptes de Pere Aragonès "pel bé de Catalunya".

Notícies relacionades

Illa també va anunciar que el seu partit impulsarà una modificació legislativa per endurir les sancions als grafiters. El cap del Govern va revelar que vol triplicar l’import de les multes per vandalisme als trens perquè arribin fins als 90.000 euros ateses les greus conseqüències que provoquen sobre la infraestructura i el dret a la mobilitat de la ciutadania.

El Govern defensa que aquest canvi en la llei és necessari perquè a Catalunya hi ha trens aturats per pintades perquè no poden oferir el servei. Els efectes d’aquests grafitis suposen les parades dels combois, les quals impliquen retards i fins i tot la inutilitat dels vehicles ferroviaris. "Això de pintar els trens s’ha acabat", va afirmar, i va demanar als grups de la Cambra el seu suport. Illa va assegurar que espera que aquesta sanció sigui "dissuasòria" i va defensar que els trens són material públic, mentre va recordar que a principis del 2026 es posaran en circulació a Catalunya, de manera progressiva, 110 trens nous.

Temes:

Govern