Illa certifica que sense finançament i la vivenda regulada no tindrà pressupostos

La maratoniana tercera jornada de discussió parlamentària va certificar que Illa reté ERC i els Comuns com a socis de la legislatura (el van salvar d’una reprovació) i mira de no tensar la corda més del compte amb Junts, que va buscar obrir una esquerda entre ell i Pedro Sánchez a compte de la negociació d’un referèndum d’autodeterminació que el Parlament també va tombar. Un factor que va evidenciar el canvi de rasant a Catalunya: Batet (Junts) va criticar al president haver-se "carregat la biblioteca sencera" de tant voler "girar full" del procés. Està per veure com digereix Junts que el PSC hagi votat en contra de les seves propostes sobre les seleccions catalanes, el dèficit fiscal, el concert econòmic o la immigració.

Si abans era l’independentisme el que s’esforçava a eixamplar la base, el Govern creu ara que la batalla fratricida entre Junts i ERC –que no van pactar ni una sola proposta de resolució conjunta sobre l’autodeterminació ni sobre qualsevol altre assumpte– li amplia la frontera de vot i que sortir a mossegar l’extrema dreta és avantatjós per acabar amb el mantra que les esquerres no aborden assumptes difícils com ara la seguretat o la immigració. El cordó sanitari es va imposar i Junts va votar en contra de totes les propostes del partit de Sílvia Orriols, que tampoc va complir la seva promesa de portar a votació l’aixecament de la declaració unilateral d’independència fallida el 2017. L’oposició es va acomodar en un debat centrat en habitatge, finançament, infraestructures, seguretat i immigració, que va transcórrer en un to serè, tret de quan hi va intervenir l’extrema dreta, vorejant els límits del decòrum parlamentari. Illa només es va saltar el guió en una ocasió, quan va desatendre el seu equip per respondre un per un als grups i no en bloc dimarts a la tarda. A Palau celebren l’esdevenir del ple, però constaten que no queda cap altre remei que complir amb els pactes subscrits per a la seva investidura i mirar de sostenir el president del Govern a la Moncloa perquè la legislatura catalana no trontolli.

El cap del Govern s’enfronta ara al seu propi repte i demana el mateix esforç que va fer ell com a cap de l’oposició del Govern de Pere Aragonès. Catalunya està governada amb uns comptes públics que van ser aprovats el 2023, però la solidesa d’un Executiu passa també per la capacitat de liderar-lo. I el president vol fer-ho des de la centralitat i el reformisme, acontentant republicans i morats amb proclames en favor de la intervenció en el mercat de la vivenda, i amb picades d’ullet a una postconvergència a la qual reclama no quedar apartada dels grans acords de país en assumptes com la col·laboració publicoprivada o la millora (i ampliació) de les infraestructures.

Notícies relacionades

Feijóo advoca pel dret a l’avortament davant la bronca Sánchez-Ayuso

L’UCO apunta que Koldo avançava despeses de la secretaria d’Organització del PSOE

ERC pressiona, però no ofega

Illa té clar que el finançament és la clau d’aquesta legislatura, i el principal triomf del seu mandat si ho aconsegueix, i que ERC pressiona, però no ofega. Els republicans tenen interlocució directa a Madrid amb el PSOE, estan al corrent dels avenços en aquesta matèria i compten amb el compromís del PSC que l’ordinalitat quedarà garantida. Queda per concretar com es plasma en la proposta del Govern per a un nou sistema autonòmic i quants diners reparteix a cada comunitat. Fins que no hi hagi un pas públic i concret del Ministeri d’Hisenda en aquesta direcció, Illa no provocarà ERC amenaçant d’aprovar els comptes en el Consell Executiu. Tampoc Junts, per cert, ja que el PSC es va abstenir en la petició que Catalunya recuperi el seu "deute històric", però no per això la postconvergència va respondre sumant els seus vots als de la majoria de la investidura en favor d’un finançament singular. ¿I amb els Comuns? El panorama negociador pretén quedar net aquest mes amb l’oficina antidesnonaments i el registre de grans tenidors. El Govern compassarà les mesures, juntament amb la llei per agilitzar la burocràcia en la construcció i la regulació del lloguer de temporada amb la que és la seva principal aposta: la construcció. Per molt que el Parlament, ara com ara, la qüestioni.