El pla per mobilitzar sòl i construir pisos, tombat

La proposta més rellevant que va decaure era la que demanava que a la taula de negociació entre Junts i el PSOE es plantegés un referèndum d’autodeterminació. El partit liderat per Illa va contestar als postconvergents que la seva aposta és pel "diàleg i el pacte" i per "resoldre els problemes en lloc de crear-ne de nous". Per aquesta raó, va rebutjar la negociació de la consulta sobre la independència i el reconeixement a l’1 d’octubre del 2017 i a la posterior declaració d’independència fallida, però va votar a favor de l’aplicació de l’amnistia, de l’oficialitat del català a la UE i del compliment dels acords assolits amb el PSOE que continuen pendents.

El Parlament va tornar a constatar ahir que condemna el "genocidi" d’Israel a la Franja de Gaza, però també va evidenciar les diferències que hi ha a la Cambra en cada posició. El sector propalestí –el PSC, ERC, els Comuns i la CUP– va votar a favor de denunciar la situació sota la consideració de "genocidi" i exigir que el Govern trenqui les relacions comercials amb el sector armamentístic d’Israel; el PP, Vox i Aliança Catalana van votar en contra, i Junts es va abstenir en totes les propostes, tant les que condemnen el "genocidi" al poble gazià, com les que demanen el retorn dels ostatges que estan en mans de Hamàs.

El consens majoritari a la Cambra catalana va ser per rebutjar que es trenquin totes les relacions amb Israel, una qüestió en la qual ERC, els Comuns i la CUP es van quedar sols, davant Junts, el PSC, el PPC i l’extrema dreta, que van votar en contra. Els socialistes i els postconvergents, no obstant, sí que van facilitar, mitjançant la seva abstenció, que prosperés una resolució que insta el Govern a l’exclusió d’entitats o companyies vinculades a l’Estat d’Israel en esdeveniments organitzats o finançats per administracions públiques catalanes. L’hemicicle tampoc va donar per bo el pla de pau presentat per Trump, la primera fase del qual està a punt de començar. Es van abstenir el PSC i Junts, malgrat que tant Sánchez com Puigdemont li han donat suport públicament.

En un moment en què l’auge de l’extrema dreta que anticipen les enquestes es tradueix en un discurs cada vegada més contundent contra les persones migrants, el Parlament va tornar a aixecar un mur davant ells en el debat de política general. La majoria de la Cambra va votar en contra de totes les iniciatives del PPC, Vox i Aliança Catalana que reclamen la "deportació" de les persones en situació irregular, restringir les ajudes socials als nouvinguts o vincular-los a la delinqüència.

Pràcticament, totes aquestes iniciatives estan fora del marc legal espanyol –la llei d’estrangeria–, però també del dret internacional. Per això i pel seu contingut discriminatori, Junts, el PSC, ERC, els Comuns i la CUP van actuar com a dic de contenció votant sistemàticament en contra seu. Era una cosa esperable, perquè el cordó sanitari segellat a l’inici de la legislatura per aquests partits els obliga, pel compromís subscrit, a votar en contra de totes les propostes de Vox i Aliança Catalana. Però l’hemicicle va anar més enllà. Aquests mateixos grups també van fer extensiu el seu rebuig cap a aquest tipus de polítiques votant no a totes les propostes de resolució presentades pel PPC en aquesta matèria, després que els populars hagin endurit el seu discurs contra la immigració en els últims mesos, amb coincidències en alguns punts amb l’extrema dreta.

El Parlament va tornar a reclamar al Govern de Pedro Sánchez un nou "finançament singular" per a Catalunya que compleixi el principi d’"ordinalitat" en la distribució dels recursos i que permeti a la Generalitat poder recaptar de manera íntegra "tots" els impostos, començant per l’IRPF. Ho va fer en l’última sessió del debat de política general aprovant diverses resolucions que anaven en aquest sentit i que havien presentat el PSC, ERC i els Comuns.

Durant les votacions va ser impossible no tenir una certa sensació d’estar vivint en el dia de la marmota, perquè en el debat de política general del 2024 ja es van aprovar resolucions molt similars a aquestes. El problema és que en l’any que ha transcorregut des d’aleshores no s’ha avançat en gairebé res. És veritat que la Generalitat i l’Estat van celebrar, el juliol passat, una comissió bilateral per establir les bases del nou finançament, però el Govern de Sánchez no ha presentat cap proposta formal. No hi ha, per ara, nou model.

És important que el Parlament ahir tornés a demanar que el nou finançament autonòmic, sense deixar de banda la solidaritat entre territoris, respecti l’"ordinalitat". El president Illa denuncia de manera recurrent que Catalunya és la tercera comunitat que més recursos aporta, però la catorzena a l’hora de rebre’ls.

Salvador Illa va voler centrar el seu segon debat de política general com a president en dos anuncis estrella: la construcció de 214.000 pisos nous –amb una reserva d’entre el 40% i el 50% d’habitatge protegit– amb la mobilització del sòl i la gestió de 13.000 pisos i 300 solars de la Sareb.

Però, curiosament, el PSC va sotmetre a votació el pla sense detallar en el text el contingut d’aquestes dues propostes. El partit es va limitar a prometre en solitari "la posada en marxa d’un acord de país per a l’habitatge per activar, fins al 2030, terrenys de construcció d’habitatge protegit", i l’oposició el va tombar amb els vots en contra de Junts, el PPC, Vox i la CUP, i l’abstenció d’ERC, els Comuns i Aliança Catalana.

Notícies relacionades

"També és la nostra festa"

Celebrar el que ens uneix en la diversitat

El president va esquivar la bala dels morats, que van intentar "suspendre’l" per les deficiències que s’arrosseguen a Rodalies. Sobre la gestió de la xarxa ferroviària, ERC sí que va aconseguir que l’hemicicle "lamenti i denunciï els greuges a què, de manera insultant, Renfe i Adif sotmeten diàriament" els usuaris.

Per la seva banda, Junts tampoc va aconseguir la reprovació del conseller delegat d’Aena, Maurici Lucena, per la seva "ingerència política" a l’oposar-se públicament a la participació de la Generalitat en la gestió dels aeroports catalans.