Apunts polítics de la setmana

¿Qui hi guanya i qui hi perd amb la moció de censura de Vox? Tendència de vot

Tot i que Ramón Tamames sortirà derrotat del Congrés, els principals partits poden patir esquerdes dos mesos abans de les eleccions municipals i autonòmiques

El debat de la moció de censura i el discurs de Ramón Tamames, en DIRECTE

La moció de censura més fallida de la història de la democràcia, almenys fins ara, va ser la que va presentar Vox contra Pedro Sánchez l’octubre del 2020 i que va oferir diverses sorpreses. La dreta en va sortir més fragmentada i l’esquerra, més unida. Va emmetzinar la convivència entre els conservadors, que fins aleshores se suportaven, i va soldar els progressistes, que fins aleshores es comportaven. Dos anys i mig després, han canviat moltes coses. El partit que promou la moció de censura de dimarts que ve és el mateix, però dels quatre grans protagonistes d’aquell debat parlamentari (Pedro Sánchez, Pablo Casado, Santiago Abascal i Pablo Iglesias), dos són ja fora de joc i un tercer, Abascal, ha evitat aquesta vegada posar-se al capdavant de l’envit utilitzant com escut l’excomunista Ramón Tamames. I dos mesos abans de la primera cita electoral de l’any, les enquestes adverteixen que els efectes que pot tenir la moció són bastant més imprevisibles.

Vox i el ‘factor Tamames’

Vox ha triat aquesta vegada un autor respectat durant molts anys pel seu pensament econòmic i els seus coneixements sobre la història d’Espanya. L’aposta pot sortir-los malament perquè el personatge s’està demostrant indòmit, com demostren la seva capacitat per canviar de jaqueta ideològica, les seves entrevistes dels últims dies en les quals s’ha desmarcat d’algunes tesis de Vox i la surrealista filtració del seu discurs íntegre. Amb Tamames, Abascal intenta envernissar la seva imatge i situar el partit en una posició més centrada dins de l’espai conservador.

A més, els resultats electorals i els sondejos reflecteixen que la gent gran, la «generació Tamames», és una porció de l’electorat capitalitzada pels dos partits tradicionals, PSOE i PP, i si els populars creixen en la mesura que pronostiquen les enquestes, els ultres les passaran magres per retenir bona part dels seus 52 escons. El vot a Vox va entrar en declivi a l’estiu, però en els últims mesos havia aconseguit frenar una sagnia que, amb tot, encara arriba al 23% de votants que migrarien al PP, segons el CIS.

Feijóo, absent però no blindat

Casado va sortir de la situació parlamentària del 2020 com a vencedor moral, tot i que per allò va haver de pagar el preu de l’enèsim gir a la seva estratègia. Va solemnitzar en públic la ruptura amb Vox i, per tant, amb l’ala més radical del PP, que 16 mesos després va fulminar el seu lideratge en pinça amb el sector moderat. Casado va votar en contra d’Abascal. És a dir, va votar el mateix que Sánchez, un gest que ara ha evitat fer Alberto Núñez Feijóo, cap visible, durant anys, dels pragmàtics del partit. La salomònica abstenció del PP davant Tamames vol acontentar les dues ànimes del PP i, de passada, aquests votants de Vox espantats després de quatre anys de desvaris d’Abascal.

Els populars encara tenen un petit transvasament cap al seu rival per la dreta: a Feijóo encara se li escapa un de cada 10 vots que va obtenir Casado el 2019. I, estratègicament, al PP amb Vox li passa el mateix que al PSOE amb Unides Podem: li convé mantenir-lo a ratlla, però sense devorar-lo, perquè necessitarà el seu suport en pocs mesos. Bàsicament si vol repetir en ajuntaments i autonomies la coalició que des de fa un any governa, amb més soroll que nous, Castella i Lleó. De cara a les generals, si no suma majoria absoluta amb Vox, a Feijóo se li pot entravessar massa la recerca d’un tercer soci.

Sánchez no ho té tan fàcil

Notícies relacionades

El president del Govern va superar la moció d’Abascal sense danys greus, però amb alguna rascada. Va haver de canviar de la displicència amb Vox a l’argumentació per desmuntar les mentides i neutralitzar la perillositat del seu discurs en un context, amb la pandèmia, d’ingent desafecció social. I aquell gir moderat de Casado el va deixar una mica descol·locat. L’«examen» de Tamames arriba al Govern en el seu pitjor moment de convivència interna, amb lleis i mesures econòmiques que no tenen l’efecte desitjat (com el ‘només sí és sí’ i la rebaixa de l’IVA) i la corrupció com a inesperada convidada a la precampanya.

Més enllà del CIS, el PSOE segueix per darrere del PP en la majoria d’enquestes i el seu soci d’Unides Podem fa temps que està estancat, a l’espera d’aclarir si encaixa en el misteriós projecte de Yolanda Díaz. Els socialistes pugnen amb el PP, Vox i Cs per un de cada sis diputats i 200.000 vots que poden decidir el futur Govern central A Sánchez li va bé distanciar-se dels morats en la recta final de la legislatura per recuperar suports pel centre i així frenar el principal (i creixent) transvasament de vots que pateix cap al PP. Més que a Tamames, a qui haurà d’intentar imposar-se el líder del PSOE dimarts serà a Feijóo. Tot i que aquest no tingui la paraula.