El Parlament torna a citar Pedro Sánchez perquè declari en la comissió d’investigació sobre Pegasus

El Parlament ha citat de nou el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, perquè comparegui a la comissió d’investigació sobre l’espionatge amb Pegasus. Així consta en l’ordre del dia de la pròxima sessió, prevista per al 14 de març. Sánchez, igual que alguns dels seus ministres, ja va plantar la cambra catalana la setmana passada. Per fer-ho, van al·legar els informes del Consell d’Estat que els eximeixen de comparèixer-hi i van defensar que ja van donar explicacions al Congrés. Fonts del Govern central confirmen que mantindran la mateixa posició amb la nova citació. «Amb tot el respecte al Parlament, el president i els ministres reten comptes al Congrés», defensen des de la Moncloa.

A més de Sánchez, la cambra ha tornat a citar les vicepresidentes primera i segona, Nadia Calviño i Yolanda Díaz; els ministres de Defensa i Interior, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska; l’exvicepresidenta Carmen Calvo i l’exdelegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, així com el fiscal general de l’Estat, Álvaro García, el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, i el jutge del Tribunal Suprem encarregat de les autoritzacions de seguiments, Pablo Lucas.

Segons l’article 57 del Reglament del Parlament, és obligatori donar explicacions en les comissions d’investigació, tot i que ja en altres ocasions el Govern central ha evitat fer-ho emparant-se en els informes del Consell d’Estat. Els partits independentistes consideren que aquesta actitud és un «menyspreu» a la cambra i un intent d’«obstrucció» de la investigació sobre aquesta trama d’espionatge. Per aquesta raó, han reexpedit la citació.

Notícies relacionades

L’ONU insta el Govern espanyol a investigar i imposar sancions per l’espionatge amb Pegasus

El Parlament Europeu planteja recomanar a Espanya que aclareixi el seu espionatge amb Pegasus

El conegut com ‘Catalangate’ va suposar un dels principals episodis de distanciament entre el Govern i els seus socis d’Esquerra i va arribar a congelar el diàleg amb la Generalitat durant tres mesos. Va afectar unes 60 persones vinculades a l’independentisme, entre les quals hi havia polítics com Pere Aragonès, Carles Puigdemont, Laura Borràs i Oriol Junqueras, a més de múltiples advocats i activistes. 18 d’elles van ser espiades amb aval judicial, entre ells l’actual president, segons va acreditar al Congrés la llavors directora del CNI, Paz Esteban.

A més, la qüestió li ha costat a Sánchez més d’una reprimenda des de l’exterior, com la resolució de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) en què s’alertava de les vulneracions de drets humans i l’informe de la comissió d’investigació del Parlament Europeu que va apuntar que el Govern va ser «probablement» el primer client a la Unió Europea de Pegasus.