Violació dels drets

El Parlament Europeu planteja recomanar a Espanya que aclareixi el seu espionatge amb Pegasus

El comitè que investiga el cas denuncia «infraccions» en l’ús que Madrid va fer del programa espia i insta el Govern espanyol a «resoldre urgentment la crisi del sistema judicial»

El Parlament Europeu planteja recomanar a Espanya que aclareixi el seu espionatge amb Pegasus

Epi_rc_es

2
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

La comissió del Parlament Europeu sobre l’espionatge amb Pegasus planteja recomanar a Espanya que «aclareixi totalment tots els suposats casos» de l’ús d’aquest ‘software’ al país i que asseguri que totes les víctimes tenen accés a «recursos legals», segons l’esborrany.

El text, que encara pot ser modificat per esmenes en les pròximes setmanes i va ser redactat per la liberal neerlandesa Sophie in ‘t Veld, conclou que Espanya va ser un dels països, junt amb Hongria, Grècia i Polònia, on «s’han produït infraccions o mala administració en l’aplicació del Dret de la Unió en relació amb l’ús i el comerç de programes espia».

L’informe assenyala que el marc regulatori espanyol sobre espionatge «sembla estar en línia amb els requisits» dels tractats i la jurisprudència, però adverteix que la seva implementació a la pràctica «suscita preguntes», ja que els seus objectius han sigut eurodiputats, advocats, polítics o activistes «quan no hi havia càrrecs criminals ni «amenaces imminents i evidents contra la seguretat nacional».

La comissió ha acordat enviar una missió a Madrid, els dies 20 i 21 de març, per recollir més informació sobre l’ús aquesta aplicació, però no es coneix encara l’agenda ni la composició de la delegació, que habitualment està integrada, com a mínim, per un diputat per partit polític fins a un màxim de 12 membres. La comissió parlamentària ha viatjat ja a Israel, Polònia, Grècia i Xipre i planeja un altre viatge a Hongria per a setmanes abans del viatge a Espanya.

«Crisi del sistema judicial»

La recomanació específica a Espanya incideix que ha d’aportar «total claredat en tots els suposats casos de l’ús de ‘software’ d’espionatge» i assegurar que totes les víctimes tenen accés «significatiu i real» a recursos legals, així com que totes les investigacions judicials «s’acabin sense retards». El text demana també a Espanya que «resolgui urgentment l’actual crisi en el sistema judicial».

Les revelacions, incideix l’eurodiputada encarregada del text, apunten «dues categories» de víctimes a Espanya; d’una banda, el president del Govern, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, que es creu que van ser espiats pel Marroc», i d’altra banda «entorn de 65 víctimes» afectades per «l’anomenat ‘Catalangate’».

Aquest segon cas, apunta, va incloure diputats, advocats i actors de la societat civil a Catalunya; Espanya va admetre haver espiat 18 dels 65 noms publicats amb autorització judicial, però «han evitat donar més informació argumentant motius de seguretat nacional».

Notícies relacionades

Durant la presentació del projecte de recomanacions aquest dimarts davant els membres de la comissió parlamentària, In ‘t Veld va criticar que els governs europeus han rebutjat aportar informació a l’Eurocambra i ignorat les crides a col·laborar per a l’elaboració de l’informe.

«Necessitem regles que governin l’ús de ‘software’ d’espionatge a la Unió Europea», va incidir la neerlandesa, que va demanar també una moratòria parcial en l’ús d’aquest tipus de programes mentre s’elabora un marc legal nou.