Pedro Sánchez i el seu Govern planten el Parlament en la investigació sobre Pegasus

Hi havia fins a 12 compareixences previstes aquest divendres en la comissió d’investigació del Parlament sobre l’espionatge amb Pegasus, però només s’ha presentat un dels citats: l’anterior Síndic de Greuges, Rafael Ribó. El president Pedro Sánchez i algunes de les seves vicepresidentes i ministres han rebutjat donar explicacions davant la Cambra catalana. Des de la Moncloa ja van avançar fa dues setmanes, quan van ser citats, que no hi assistirien i van al·legar haver retut comptes ja davant el Congrés i el Senat.

Concretament, estaven citats el president Pedro Sánchez; les vicepresidentes primera i segona, Nadia Calviño i Yolanda Díaz; els ministres de Defensa i Interior, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska; l’exvicepresidenta Carmen Calvo i l’exdelegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, així com el fiscal general de l’Estat, Álvaro García, el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, i el jutge del Tribunal Suprem encarregat de les autoritzacions de seguiments, Pablo Lucas.

La majoria dels citats –tret de Pedro Sánchez i Álvaro García– han comunicat oficialment a la Cambra el seu rebuig de comparèixer emparant-se en dictàmens anteriors del Consell d’Estat. Segons l’article 57 del reglament, és obligatori donar explicacions a les comissions d’investigació, tot i que ja en altres ocasions el Govern espanyol ha evitat fer-ho emparant-se amb aquests informes. El president de la comissió, Josep Maria Jové, ha agraït la «deferència i educació» dels que s’han excusat. 

Tot i així, els partits independentistes han retret al Govern espanyol el seu «menyspreu» a la Cambra i s’han queixat del que consideren un intent d’«obstruir» la investigació. Per la seva banda, els socialistes ho han negat i han retret a ERC, Junts i la CUP que no van acceptar compareixences d’experts contraris a les seves tesis.

Notícies relacionades

Els advocats espiats amb Pegasus acusen el Govern de malversació

El Govern estudia accions legals contra l’atac cibernètic d’un empresari israelià durant el 9-N

El conegut com ‘Catalangate’ va suposar un dels principals episodis de distanciament entre el Govern i els seus socis d’Esquerra i va arribar a congelar el diàleg amb la Generalitat durant tres mesos. A més, la qüestió li ha costat a Sánchez més d’una reprimenda des de l’exterior, com la resolució de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) en què s’alertava de les vulneracions de drets humans i l’informe de la comissió d’investigació del Parlament Europeu que va apuntar que el Govern va ser «probablement» el primer client a la Unió Europea de Pegasus. El CNI es va escudar en la llei de secrets oficials per no respondre davant l’Eurocambra.

Aquest espionatge va afectar unes 60 persones vinculades a l’independentisme, entre les quals hi havia polítics com Pere Aragonès, Carles Puigdemont, Laura Borràs i Oriol Junqueras, a més de múltiples advocats i activistes. 18 d’elles van ser espiades amb aval judicial, entre ells l’actual president, segons va acreditar al Congrés la llavors directora del CNI, Paz Esteban.