Les clavegueres policials del PP es vanten que l’operació Catalunya va servir per investigar els Pujol

En els milers de missatges de Martínez incorporats al cas Kitchen, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, consten contínues referències a la seva tasca en el ministeri en relació amb Catalunya. El missatge de García Castaño és del setembre del 2017, en plena efervescència del procés i amb l’1-O com a referència per a la proclamació de la independència catalana.

El dia 23, l’excap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) envia aquest whatsap a Martínez: «Perquè ara ningú se’n recorda de l’equip anterior, operació Catalunya, policia política, ara s’està demostrant que se’ls va fer molt mal, als separatistes. Es va deixar d’investigar, ningú volia mullar-se, ara i me n’alegro els guàrdies civils són els herois, ningú els anomena policia política, se’ls homenatja, sembla que la Policia Nacional no existeix, tret de per filtrar a la premsa on dorm la uip». Martínez li respon amb un lacònic: «És molt injust però tu saps bé les raons per les quals això és així».

«Això és de la nostra època»

La conversa amb qui era el número dos de la policia va ser molt posterior, el 9 d’agost del 2019, i es produeix arran d’una informació sobre la fortuna a Andorra de la família Pujol destapada pel Jutjat Central d’Instrucció número 5, en què s’instrueix el cas a què dona nom l’expresident de la Generalitat. A les 7.45 hores del matí, Martínez li envia a Pino aquest missatge: «Vaja... i això no és per l’operació Catalunya, oi?», i el policia contesta: «Això és de la nostra època» i a continuació afegeix un «ho sabíem i teníem moltes dades».

Martínez pregunta si no venia del «PPK» per interessar-se també sobre si sabien «del testaferro Francesc Robert Ribes», i Pino respon: «Ho teníem tot. Empreses etc, la matrícula d’un vehicle en un pas entre Xile i l’Argentina ens va donar la clau. El conduïa un Pujol (...) I estava domiciliat a Andorra». Afegeix que per ordre del mateix Martínez se’n va informar «el fiscal en cap anticorrupció (senyor Salinas) [amb referència a Antono Salinas] i a dos fiscals més...»

Després assenyala que «falta allò de Panamà... Una burrada de milions de què es va informar a la fiscalia anticorrupció... I d’això NO han dit res al jutge del 5... Al final encara en passarà una de grossa», es lamenta Pino, per no deixar passar l’oportunitat per queixar-se que el magistrat tingui «¡¡¡la poca vergonya d’enviar a judici allò del pen drive!!!!» per la qual cosa l’acaba condemnant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid.

Cura extrema

El que tant Pino com Martínez no comenten és que els dos jutges d’instrucció del cas Pujol, Pablo Ruz i José de la Mata, van ser extremadament curosos amb la investigació i van apartar tot el que pogués tenir un origen sospitós, com el llapis de memòria que Pino va intentar introduir en la causa i que va ser apartat de les actuacions per salvaguardar les investigacions.

Notícies relacionades

Aquests són els cinc punts clau de la petició de presó d’Anticorrupció en el cas Kitchen

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

El 16 d’octubre del 2019, Pino torna a la càrrega: «Nosaltres, com bé saps, en gran part gràcies a tu, dominàvem l’assumpte. El PSOE, abans Zoido [per l’exministre Juan Ignacio Zoido], ho va espatllar tot. Policia política, operació Catalunya, etc, etc. Tot per protegir l’emèrit i enfonsar el PP. Quina banda». Martínez no li discuteix ni la referència al rei Joan Carles i corrobora el comentari: «El que està passant és terrible. Quina puta vergonya».

En els whatsaps, també apareixen les converses que Martínez, que s’enfronta a una petició fiscal de 15 anys de presó pel cas Kitchen, va mantenir amb qui era el director de comunicació del Ministeri de l’Interior, Juan José Esteban, que l’informa que Villarejo ha parlat dels seus encàrrecs a Catalunya. És el juliol del 2016 i ho va fer davant un jutge dels jutjats d’instrucció de Madrid, en la guerra que mantenia amb qui era comissari d’Afers Interns Marcelino Martín-Blas, perquè aquest havia citat el seu fill en un informe sobre blanqueig. És la primera vegada que es parla de l’operació Catalunya.