Radiografia de l’operació Catalunya: els implicats i les víctimes de les clavegueres policials del PP

El principal imputat del cas Tàndem, en el qual s’investiguen les clavegueres policials, l’excomissari José Manuel Villarejo s’ha declarat responsable del que denomina projecte Barna o operació Catalunya, una investigació parapolicial sense control judicial destinada a treure els draps bruts dels dirigents independentistes catalans. En aquesta operació s’emmarquen, en funció dels diferents interessos, des d’informacions sobre suposats comptes a Suïssa, com el de l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias, que després es va comprovar que ni existia, fins a les suposades pressions per part de l’expresident del Govern Mariano Rajoy i els seus ministres d’Hisenda i Interior, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, a la Banca Privada d’Andorra (BPA) per a presumptament obtenir informació de polítics catalans, com els Pujol.

La posició de la fiscalia sempre ha consistit a entendre que no hi havia cap raó per obrir cap investigació judicial sobre l’operació Catalunya, perquè no es va arribar a obrir cap investigació judicial a partir de suposades pràctiques policials corruptes o sospitoses de ser-ho; les que es van obrir complien els requisits que se suposa han de reunir les investigacions policials.

El Jutjat Central d’Instrucció número 6 va acabar arxivant la més pròxima: la relativa als registres fets a les oficines de l’agència de detectius Método 3. També va rebutjar la personació de Jordi Pujol Ferrusola, primogènit de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, que pretenia que se’l tingués com a perjudicat de les pràctiques de Villarejo, ja que el cas en contra seu, al qual dona nom el seu cognom i en el qual ha acabat imputada tota la seva família, es va originar amb la denúncia de la seva exparella Victoria Álvarez, instigada per l’expolicia, sobre el trasllat de diners en efectiu a Andorra.

Una jutge andorrana va admetre a tràmit el 2020 una querella contra l’expresident del Govern Mariano Rajoy i els seus ministres Jorge Fernández Díaz (Interior) i Cristóbal Montoro (Hisenda) per suposades pressions a la Banca Privada d’Andorra (BPA) per obtenir informació de polítics catalans. La querella, presentada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra, n’ampliava una d’anterior, del 2016, de l’expresident de BPA Higini Cierco contra l’exsecretari d’Estat d’Interior Francisco Martínez, l’exdirector de la Policia Ignacio Cosidó i altres policies que suposadament van pressionar els responsables de l’entitat, que va acabar sent intervinguda per presumpta vinculació a pràctiques de blanqueig de capitals, per aconseguir informació financera sobre ciutadans catalans.

La querella de l’expresident del Barça, admesa a tràmit pel Jutjat d’Instrucció número 13 de Madrid, pels delictes de d’organització criminal, denúncia falsa, detenció il·legal i falsedat en document oficial per part de funcionari públic, es dirigeix contra els suposats integrants de la ‘claveguera policial’ del PP i contra un exmembre de l’FBI a Espanya, que van portar a terme la denominada operació Catalunya, en la qual presumptament van ordir un pla per iniciar una investigació en contra seu. No obstant, el magistrat no es pronuncia sobre l’existència o no del pla per perseguir els polítics catalans, sinó que centra la causa que arrenca ara en la denúncia concreta de Sandro Rosell de les pràctiques a les quals atribueix haver estat gairebé dos anys pres.