Per la consulta del 2014

El Tribunal de Comptes rebutja rebaixar la condemna del 9-N

La Sala de Justícia desestima el recurs d’Homs i declara que els interessos no cessen fins que es tornen els diners a l’Administració perjudicada

El Tribunal de Comptes rebutja rebaixar la condemna del 9-N
3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

¿Quan s’han de deixar de comptar els interessos d’una reclamació econòmica en un procediment? ¿Quan s’entrega la quantitat reclamada pel tribunal o quan es torna a l’Administració presumptament perjudicada el que s’ha tret? La doctrina del Tribunal de Comptes és que ha de ser en aquest segon moment i aquesta diferència, que en el cas de la condemna per la consulta del 9 de novembre del 2014 (9-N) és d’un any, suposa una abundant rebaixa de les quantitats que l’expresident Artur Mas i l’exconseller Francesc Homs, entre d’altres, van haver de pagar en concepte d’interessos, van informar fonts jurídiques a EL PERIÓDICO.

La Sala de Justícia ha deliberat aquest dilluns el recurs presentat per Homs per mirar de rebaixar la condemna imposada en funció de quan han de deixar d’aplicar-se els interessos. Segons l’encausat, van haver de cessar en el moment en què es va consignar la quantitat reclamada, el juliol del 2019, quan es va produir la primera condemna del Tribunal de Comptes, cosa que suposaria uns 400.000 euros menys. La doctrina del tribunal, que ha sigut ara ratificada, en canvi, és que s’ha de fer quan es torna a l’Administració presumptament perjudicada, en aquest cas la Generalitat, la quantitat que li corresponia, perquè la consignació es va fer de forma cautelar, ja que encara era possible interposar-hi recursos.

L’esborrany de la resolució, de la qual ha sigut ponent la consellera María Rosario García Álvarez, explica que després del requeriment de la delegada instructora perquè les parts manifestessin el caràcter del pagament o d’afermament de la consignació, «aquestes van fer constar que no tenia caràcter de reintegrament sinó de garantia». I això, com sosté també la fiscalia, s’aprecia perquè totes el van recórrer fins i tot en cassació davant el Tribunal Suprem. Aquest caràcter en garantia o cautelar no suposa un pagament, així que els interessos continuen corrent.

Els Serveis Jurídics de l’Estat van argumentar que no es pot pretendre a través d’aquesta apel·lació una revisió del que es va resoldre en sentència ferma, sinó únicament una decisió sobre si la liquidació d’interessos practicada i reclamada a l’apel·lant ha sigut jurídicament correcta en execució d’aquesta sentència ferma.

Condemna el 2019

El juliol del 2019 la Sala de Justícia del Tribunal de Comptes va elevar lleugerament les despeses del 9-N, i això va suposar un petit augment de les quantitats milionàries que la consellera Margarita Mariscal de Gante havia condemnat a tornar a l’expresident de la Generalitat Artur Mas, els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, i sis alts càrrecs més d’aquest Govern.

L’òrgan fiscalitzador comptable va sumar 41.831 euros a la quantitat per la qual se’ls havia condemnat inicialment per l’organització de la consulta del 9 de novembre del 2014, que va quedar fixada en 4.988.620 euros, en comptes dels 4.946.788 euros de la primera sentència.

Notícies relacionades

La Sala Tercera del Suprem va considerar que les impugnacions presentades per Mas, Homs i els ex alts càrrecs de la Generalitat Josefina Valls, Jordi Vilajoana, Ignasi Genovés, Jaume Domingo i Teresa Prohias, també condemnats, no reunien l’interès casacional necessari per tramitar-les, i per això la sentència del Tribunal de Comptes va adquirir fermesa amb aquesta última quantitat més els interessos corresponents.

Es dona la circumstància que Mas i Homs també estan encausats en el procediment que se segueix actualment per l’1-O i l’acció exterior del Govern juntament amb 30 persones més, com l’expresident català Carles Puigdemont i el president d’ERC, Oriol Junqueras. En aquest procediment, encara pendent de judici, se’ls va imposar una fiança de 5,4 milions, que finalment es va cobrir amb els avals de l’Institut Català de Finances  (ICF).