Josep Rull, un nom de futur de Junts als antípodes de Laura Borràs

En resposta a la segona pregunta, la clau és que Turull, l’home destinat a ser candidat natural de futur, segons l’opinió de Rull i de molts a Junts, no podrà ser-ho. El secretari general creia que havia sigut el 2016 el líder del PDECat, la postconvergència, però no ho va ser, ja que li va treure el lloc una jove Marta Pascal. Després Turull va optar a ser president i tampoc va poder ser-ho perquè la CUP no li va atorgar la seva confiança i va ser empresonat en ple debat d’investidura. I, després de considerar-se a si mateix un home fidel i discret, un home de partit, i amb un pas per la presó que l’ha endurit en el discurs independentista, ara optava a tot. Però el Suprem el manté allunyat de l’exercici d’un càrrec públic. És aquesta situació, junt amb l’interrogant que pesa sobre Borràs, la que fa sonar el nom de Rull de nou.

Fill de Renan i de Pujol

En resposta a la primera pregunta, la manera més ràpida i clara de definir Rull al si de Junts és afirmar que es tracta de l’antítesi de Laura Borràs, presidenta del partit i candidata a la Generalitat fa dos anys. Però Rull és més que l’anvers de Borràs. Forjat en les categories inferiors de Convergència, Rull ha mamat pujolisme pels quatre costats i se n’enorgullia fins que el fundador del moviment va confessar que havia estafat Hisenda durant anys. Rull va créixer en les joventuts del partit i va picar pedra sent regidor en una ciutat poc sobiranista de l’entorn de Barcelona: Terrassa I per això sempre té en ment «la Catalunya sencera».

Pertany a un club convergent en el qual hi ha altres pesos pesants com Damià Calvet i Carles Campuzano, tots amb els seus matisos. Calvet el va succeir com a conseller de Territori quan Rull va entrar a la presó. Campuzano comparteix amb Rull una visió socialdemòcrata del catalanisme.

El pensament polític de Rull es basa en «una obsessió permanent per construir el ‘nosaltres’ amb tants matisos com en té té la nació catalana», en les seves pròpies paraules. «La nació és un plebiscit quotidià, com recorda Renan», explica.

Sí, Rull va empènyer l’expresident Carles Puigdemont a no convocar eleccions i a proclamar la independència en les hores decisives d’octubre del 2017. I sí, va sortir de la presó més de dos anys després amb la mateixa il·lusió per la independència de Catalunya, però amb un full de ruta radicalment diferent, en fons i forma, al de Borràs. Uns plans que no fixen data per a la proclamació de la desconnexió ni parlen de reactivar la declaració unilateral de fa cinc anys.

Els plans del «poeta»

Notícies relacionades

Jordi Turull i Jordi Sànchez demanaran la nul·litat de la resolució del Tribunal Suprem

Trias: «Estem a favor dels hotels, i dels hotels de cinc estrelles, a Barcelona»

Rull reclama primer a l’independentisme cartografiar la seva situació interna i la de Catalunya per emprendre una nova etapa. En segon lloc, reclama un armistici, un alto el foc permanent entre partits sobiranistes. En tercer terme, dibuixa un pla de país i, finalment, un full de ruta actualitzat de l’independentisme. Fuig de protagonismes i només ocupa la presidència del consell nacional de Junts, però pren el pols al partit diàriament i rep ovacions tancades. Administra amb cautela la seva presència pública.

Els crítics amb Rull sempre l’han considerat tebi i irònicament l’han batejat com el «poeta» per la seva tendència a traçar discursos amb referències poètiques i intel·lectuals, sovint de referents dels defensors dels drets humans, i per no tenir «sang» de líder. La suposada tebiesa de Rull, en qualsevol cas, ha passat una prova de foc amb els seus gairebé tres anys de presó per la sentència del procés. Però després de sortir de la presó de Lledoners confessa: «Ni que hagués passat mil anys tancat m’hauria convertit en un malparit de la política». Reivindica la poesia i el discurs del pacte i el diàleg i es reserva de totes les especulacions amb una frase de qui va ser el seu ídol, Jordi Pujol: «Ara no toca».