Trias: «Estem a favor dels hotels, i dels hotels de cinc estrelles, a Barcelona»

¿Qui li hauria dit fa un any que seria on és ara?

Jo no.

Quan Elsa Artadi va renunciar, vostè va descartar presentar-se. ¿Què va canviar?

Que tothom em parava, fins i tot em renyaven, per dir-me que m’havia de presentar perquè la ciutat està feta un desastre. Jo no la veig tan desastrosa com diuen, però seria un desastre si segueix Colau al capdavant.

¿Quins són els aspectes que més l’han decebut de la gestió de Colau?

Que no hi ha projecte. Ni tan sols en el que ella deia que faria. No hi ha projecte per eliminar la pobresa, hi ha més sensesostre i desnonaments que mai. Els seus són projectes com el carrer de Girona o semiconvertir en zona de vianants Consell de Cent; no grans projectes, com sí que seria entrar Montjuïc a la ciutat, o fer-ho amb Collserola. O transformar la zona del Besòs. L’últim que s’ha fet és la plaça de les Glòries, però no és el seu invent, més aviat l’ha retardat. El vam dissenyar nosaltres. Una aposta clara per guanyar zona verda seria cobrir la Ronda de Dalt. Hi havia un acord el 2015 i no entenc que es parés. Cobrir la Ronda de Dalt és mediambientalment molt més interessant que això de Consell de Cent.

L’argument per no fer-ho ha sigut el cost previst, d’uns 400 milions.

¿I quant val el tramvia? Gairebé 200 milions. Cobrir la ronda costaria 400 milions, potser una mica més. Es poden buscar fons europeus per fer-ho.

¿Serà una proposta electoral, aquesta cobertura?

Sí. Si soc alcalde, s’iniciarà la cobertura total de la Ronda de Dalt. Trigaria de vuit a 10 anys a fer-se. Depèn dels estudis de costos, però cada any has de dedicar-li uns diners i anar avançant. Cobrint la ronda guanyaríem 250.000 metres quadrats de nova zona verda. Hi plantaríem 25.000 arbres i hi podríem instal·lar 50.000 metres quadrats de plaques solars.

El tramvia: vostè sempre ha mostrat el seu rebuig de la unió per la Diagonal. Si és alcalde, ¿no passarà del carrer de Girona?

El meu rebuig i el de la ciutat. La gent va votar que no. Si és per mi, no passarà del carrer de Girona.

¿Espera reprendre antigues propostes com la reforma del Morrot, que va quedar en un calaix?

Colau ha parat tot el que jo vaig dissenyar, com el Morrot o acabar la unió de la carretera de les Aigües. Si alguna cosa té és que és molt sectària.

Però vostès van a dinar junts.

Sí. Feia molt que li deia que era ridícul que no tinguéssim una entrevista i un dinar. Aquest dinar havia de ser privat, si hi va haver foto de la trobada va ser per iniciativa de Colau, tot i que no hi vaig tenir res en contra, no em va molestar.

¿Què faria amb la reforma de l’Eixample?

El que no faria és canviar totes les cantonades de l’Eixample, és un error.

¿Com veu el cas de Consell de Cent?

La reforma de Consell de Cent serà un èxit. Si ho hagués fet jo, m’haurien dit que soc un elitista. Vaig néixer a Consell de Cent amb rambla de Catalunya. Els que no quedaran contents són els que viuen al carrer de València. I el que no té sentit és que es faci aquesta aposta contra la pol·lució, és equivocada. La lluita contra la pol·lució passa pel cotxe elèctric.

Eixos verds: ¿ho pararia?

Tots els altres estem a favor d’una altra cosa, arreglar interiors d’illa. Potser Colau ens hauria d’escoltar. Sí, és car, implica comprar, expropiar.

¿Anul·laria la norma que obliga a dedicar a vivenda protegida un 30% de les grans promocions immobiliàries i rehabilitacions?

Sí, per descomptat. És evident que és un fracàs total. Això no funciona. El resultat de la norma és que construïm menys. És una de les coses que anul·larem.

La regulació hotelera de Colau, que ha impedit més hotels al centre, ¿com la veu?

Aquesta regulació l’adaptarem, d’acord amb el sector. Perdre alguns hotels ens fa perdre turisme que ens interessa: normal, familiar, i per què no dir-ho, un turisme de luxe, que generi ingressos importants. Nosaltres estem a favor dels hotels, i d’hotels de cinc estrelles, a la ciutat de Barcelona. La salvatjada màxima és aconseguir que l’edifici del Deutsche Bank no fos un hotel i que sigui un edifici de pisos de luxe que es venen per 40 milions en una tonteria. No va tampoc amb la filosofia de Colau. No ho puc entendre.

A Colau se li atribueix l’èxit en la persecució dels pisos turístics il·legals. Barcelona en Comú sol recordar que va permetre una allau de llicències.

Bé, diu que soc un inútil, però nosaltres vam fer la normativa que va permetre combatre els pisos il·legals. Només vaig estar quatre anys a l’ajuntament, Colau ho oblida de vegades. La gent recorda els meus quatre anys com un èxit.

¿Llavors per què creu que va perdre el 2015?

L’ambient era difícil, vam decidir eliminar el meu partit (Convergència Democràtica de Catalunya), no és una cosa que es vegi cada dia. I el president Pujol va sortir a fer una declaració per a la qual crec que va ser molt mal aconsellat. A més, van tenir l’atreviment d’inventar-se que jo tenia 12 milions (a Suïssa). Aquestes coses tenen un impacte.

Vostè va ser dur amb Pujol en aquell moment. Dilluns era a primera fila de la seva conferència com a alcaldable.

Al president Pujol l’estimo. Som amics i no passen dos mesos sense que no el vagi a veure. Qualsevol que vagi a veure Pujol sap com viu. De vegades hi ha gent que fa disbarats, i el que no pot fer un pare és carregar amb disbarats d’altres. Quant a dilluns, vaig estar interessat que fos a primera fila. Em va trucar i em va dir que no sabia si venir per no perjudicar-me. Li vaig dir que havia de venir i ser a primera fila. El que soc es deu en gran part a Pujol. Em sento orgullós de la feina que vaig fer amb ell.

¿S’ha de frenar el turisme? ¿Els creuers?

Va venir la pandèmia, es va acabar el turisme i després va tornar igual o amb més força que abans. ¿Què fa Colau? ¿No era tan fàcil arreglar-ho? No estem contra els creuers, estem contra els que només fan escala, amb gent que passa a penes unes hores a la ciutat. No hi compren res, mengen al barco. El que és dos dies aquí, aquest sí que hi aporta.

És possible que el 28 de maig, dia de les eleccions municipals, no quedi clar qui és l’alcalde a partir de juny.

El que va passar l’última vegada va ser sorprenent. Qui hauria imaginat que Manuel Valls prendria aquesta decisió. Els que van pagar la seva campanya encara no s’han recuperat de l’ensurt.

¿El va portar a pensar que el 2015 podria haver intentat un acord similar?

No. El meu error el 2015 va ser no proposar una candidatura conjunta amb ERC. Hauria sigut l’intel·ligent. Ni es va parlar. Per al 2019 es va plantejar buscar una persona per a aquesta candidatura conjunta, però no va ser possible.

Vostè té dos possibles socis, la llista de Jaume Collboni, la del PSC, i la d’Ernest Maragall, la d’ERC. ¿Podria pactar amb tots dos?

Puc pactar amb tots dos si s’acosten als meus plantejaments. Si no guanyo, recolzaré el que guanyi d’ells dos. ¿Ells poden dir el mateix? És molt important no fer coses estranyes.

Lluís Rabell ens va dir que un pacte de Trias amb Collboni és inimaginable.

El que no podia imaginar és que el PSC portaria a la seva llista Rabell. Encara recordo la carta que un dia em va enviar a la qual es mostrava dolgut perquè jo havia dit que tot i que ell fos president de la FABV el que volia era dedicar-se a la política. ‘Puc jurar que mai em dedicaré a la política’, em va escriure.

Vostè va deixar clar que, si no guanya, se’n va. ¿Està formalment jubilat?

És clar. Estic cobrant com a jubilat. I amb la satisfacció que m’han apujat un 8% la pensió.

¿Que hi hagi candidats tan grans és una bona notícia?

No, no. El que és lògic no és buscar gent gaire gran, tot i que tampoc és una catàstrofe. La clau és l’equip que t’acompanya. La gràcia és la gent que portes.

Vostè ha defensat la figura d’Antoni Vives, la seva mà dreta quan va ser alcalde, del 2011 al 2015. ¿Manté que la condemna de corrupció que va acceptar no suposa que sigui un corrupte?

No, no, no és corrupció. Vives no s’ha ficat un euro a la butxaca. Va acceptar una condemna per haver donat feina a un senyor que després, per salvar-se, va fer unes declaracions que involucraven Vives. Hi ha hagut una persecució en contra seu. Vives és un fora de sèrie i hi ha gent que no l’hi perdona.

¿Comptarà amb ell si torna a ser alcalde?

És que compto amb ell. Em faig aconsellar. No vindrà a treballar amb mi perquè està en una situació econòmica que no podria igualar. És un home d’èxit.

¿Es planteja un segon mandat?

¡No! Si soc alcalde, hi seré quatre anys.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

O sigui que la incògnita és si al juny tindrà nòmina de jubilat o d’alcalde.

Sí. Probablement, a la meva dona li agradava més que estigués jubilat.