El PSC insta a revertir «la falta de cultura federal» a Espanya

A l’estiu del 2013, Pere Navarro, llavors líder del PSC, enterrava la defensa del dret a decidir a canvi del compromís del PSOE, llavors capitanejat per Alfredo Pérez Rubalcaba, de defensar una Espanya federal. Es va posar negre sobre blanc, entre picabaralles resoltes amb eufemismes per apaivagar la crítica d’alguns barons, en la Declaració de Granada, salpebrada d’un federalisme que es va quedar al terreny teòric mentre l’independentisme va entrar en efervescència. Vuit mesos després, un Navarro que ja no parlava de la consulta pactada per la qual el PSC va trencar dues vegades la disciplina de vot al Congrés, publicava un llibre titulat: ‘Insisteixo, la solució és federal’. Van passar només tres mesos més fins a la seva dimissió com a líder del partit.

«A Espanya no hi ha cultura federal», sentencia una dècada després la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, conscient que l’aposta federal ha sigut com el Guadiana, que ha anat emergint o quedant sepultat del relat socialista en funció del context. Prova d’això és la nova publicació que posen en circulació els socialistes catalans: ‘El futur és federal’, presentada aquest dimecres a la seu del carrer Pallars.

Després de deixar enrere el moment àlgid del procés i ara amb Salvador Illa al capdavant, el PSC torna a onejar aquesta bandera que sempre causa irritació en algun racó del PSOE. Els socialistes catalans creuen que poden obrir-se camí amb Pedro Sánchez ea n la Moncloa després de l’experiència amb la majoria que ha sostingut la legislatura i en un moment en què donen per trencats els blocs a Catalunya i que els partits independentistes són incapaços de recosir la unitat. «Les coses canvien ràpidament si es creen les condicions. Fa cinc anys estaven –els partits independentistes– firmant documents dient que no pactarien amb el PSC», ha recordat l’ara primer secretari.

Un exemple: just aquesta setmana s’ha fet oficial el pacte d’ERC, PSC i Comuns que ha permès que els pressupostos de la Generalitat superin el primer ‘round’ al Parlament. I davant la batalla de les municipals, ni tan sols Junts descarta poder pactar amb els socialistes a Barcelona si així li convé a Xavier Trias. «Ningú creia fa un any que seria possible que avui estiguéssim parlant de ruptura de blocs i d’inversions», ha remarcat Batet, que ha atribuït el mèrit a la batuta d’Illa.

Per al líder dels socialistes catalans i exministre de Sanitat, l’assaig d’aquesta «cultura federal» es va produir durant la gestió de la pandèmia, de la qual sempre ha remarcat la «complicitat» que es va travar entre els responsables autonòmics. Això sí, ha reconegut que, després de les reunions, cadascú posava el focus en «el matís» en què hi havia discrepància. «Hi va haver episodis d’egoisme; hi ha un camí imprescindible per recórrer», ha assenyalat. De nou, el PSC s’erigeix en el xerpa perquè el federalisme impregni el socialisme espanyol.

«Demanar perdó» per pactar

Notícies relacionades

Les vuit travetes de Junts a ERC al Parlament després de la ruptura del Govern

Salvador Illa (PSC): «Intentem governar des de l’oposició»

Batet ha insistit que no pot ser que «cada vegada més», quan s’arriba a un acord amb partits rivals, «gairebé s’hagi de demanar perdó». La política, ha deixat caure, «és això», precisament. De fet, ha confrontat la vocació d’«integrar i unir» del federalisme amb la d’«excloure i separar» del nacionalisme. La gestió de la pandèmia i la guerra a Ucraïna han sigut els dos exemples que ha posat la cúpula del PSC per defensar que és des de la unió que s’és més fort davant els grans reptes. Si després del Brexit el temor era que es produís un «desmantellament» de la Unió Europea, ara, ha dit la presidenta del Congrés, s’està vivint un «momentum europeu».

«La divisió no porta enlloc», ha remarcat Illa, que fins i tot ha fet una menció a la dimissió de la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon. Segons ha argumentat, les «singularitats» de Catalunya es poden defensar millor «de la mà» de l’Estat i d’Europa que en solitari. «Trobem a faltar la Catalunya que era decisiva en la construcció d’Espanya, per això no s’ha de deixar cap tribuna buida, com fa massa vegades el Govern», ha advertit Batet. I aquí, de nou, les mirades del partit se centren en Illa, que aspira a conquerir la presidència de la Generalitat. Però en això, com en el cas del federalisme, serà el futur qui dirà.