El Suprem i el xoc pel 'només sí és sí' desbaraten els plans de Sánchez quan falten 100 dies per a les eleccions

Les rebaixes de penes als agressors sexuals, i els intents del Govern perquè no es tornin a produir en el futur, centren el debat polític des de fa setmanes. Més encara després que al PSOE se li esgotés la paciència i decidís registrar en solitari la seva reforma d'una llei que venia del Ministeri d'Igualtat i que els socialistes havien intentat modificar amb els seus socis de Podem durant mesos. Sánchez, expliquen els seus col·laboradors, pensava que l'acord amb els morats seria possible. Per això va tardar tant a moure fitxa. Però ara, més enllà que la reforma tirarà endavant gràcies al suport del PP, ningú a la Moncloa s'atreveix a vaticinar com acabarà aquest conflicte en el si de l'Executiu.

Així es trobaven els socialistes, enredats en la negociació parlamentària sobre el ‘només sí és sí’, quan el Suprem va divulgar dilluns la seva interlocutòria sobre la revisió de la condemna als líders independentistes catalans. Els magistrats confirmen la inhabilitació absoluta d’Oriol Junqueras, líder d'ERC, fins al 2031. Com en el cas de Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, també li mantenen la malversació agreujada, sense optar pel vessant atenuat que el Congrés va aprovar a finals de l'any passat, que tant el Govern com els republicans consideraven aplicable a l'1-O. I, pel camí, l'alt tribunal no estalvia en crítiques a la derogació de la sedició portada a terme per l'Executiu, que va substituir aquest delicte per un altre de desordres públics agreujats. Segons el parer del Suprem, el canvi suposa crear un «buit normatiu», un espai d’«impunitat» entorn dels processos secessionistes quan no hagi existit violència o intimidació. 

Els segons nivells

Si Sánchez volia girar full del procés amb la seva reforma penal, no ho ha aconseguit, almenys de moment. Un dels objectius del president per aprovar ràpidament les modificacions en sedició i malversació, segons va explicar ell mateix durant una conversa informal amb periodistes per Nadal, era evitar, sobretot després dels indults als líders independentistes, que els gairebé 20 encausats pel referèndum que seran jutjats de manera imminent (els anomenats segons nivells) acabessin entrant a la presó, amb la qual cosa la crisi territorial tornaria al primer pla aquest any electoral. Amb la interpretació del Suprem sobre la malversació, no està gens clar que aquesta meta s’aconsegueixi, més aviat al contrari. 

“Nosaltres hem complert. Després, ja, el que facin els jutges...”, van explicar dilluns fonts de la direcció del PSOE, que van admetre que la decisió del Suprem trastoca els plans en aquesta precampanya. Alhora, mirant de fer de la necessitat una virtut, van assenyalar que la possibilitat que Junqueras fos exonerat de la inhabilitació i es pogués presentar a les pròximes eleccions també hauria tingut conseqüències perjudicials per al PSOE a les urnes.  

La satisfacció del PP

La sentència ha tornat a obrir la caixa dels trons territorials. ERC, un aliat indispensable de l'Executiu, va considerar que la reforma penal havia quedat en “paper mullat” a causa d'una justícia “retrògrada” que havia donat un “cop a la democràcia”. El PP, satisfet pel manteniment de la sanció al líder dels republicans, va celebrar que el tribunal “corregeixi” el Govern davant la “voluntat declarada” de Sánchez de “beneficiar determinats líders independentistes”. 

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

Mentrestant, el PSOE va actuar en públic com si tot això no fos un contratemps i el Suprem no li hagués dirigit cap retret. Al seu lloc, la ministra d’Hisenda i vicesecretària general del partit, María Jesús Montero, va optar per criticar el PP en vista de la interlocutòria del tribunal. “La revisió de la sentència ha posat de manifest que el PP mentia quan deia que la reforma de la malversació i la sedició beneficiaria els protagonistes del procés. La decisió dona la raó al PSOE”, va dir des de la seu del partit.

Poques hores abans, a Brussel·les, la Comissió Europea havia millorat les perspectives per a Espanya, ja que havia situat el país com la gran economia que més creixerà aquest any. Només hi va haver una pregunta a Montero sobre aquesta bona notícia. La llei del ‘només sí és sí’ i la decisió del Suprem van copar gairebé tota la compareixença.