El Govern reforça avui els seus pressupostos amb el PSC i els Comuns davant el veto de la resta de l’oposició

Malgrat les bondats de les xifres que la consellera d’Economia, Natàlia Mas, farà onejar amb la injecció de 1.284 milions més per a la sanitat com un dels principals puntals, aquest no serà, tampoc, un debat plàcid per a ERC. Al fantasma del nou tripartit que agita Junts aprofitant la incomoditat que provoca en els republicans l’aliança amb el PSC s’hi suma la sentència del Tribunal Suprem que confirma les inhabilitacions d’Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull, i que deixa pràcticament en foc d’encenalls la reforma del Codi Penal pactada entre ERC i el PSOE.

Però també la polèmica sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat planarà sobre l’hemicicle just el dia en què un grup d’empresaris presenten la seva proposta de construir una pista flotant sobre el mar, l’última espurna per encendre els ànims de les entitats socials i ecologistes, que ja han convocat una manifestació el 4 de març al centre de Barcelona. I és que els macroprojectes han sigut els veritables protagonistes de la negociació dels pressupostos més enllà de les partides fixades per a sanitat, educació o polítiques socials. Per aconseguir el ‘sí’ del PSC, els republicans van cedir amb la B-40 entre Sabadell i Terrassa, però l’acord amb els socialistes inclou l’aprovació del pla director del complex d’oci Hard Rock i la creació d’una comissió tècnica perquè l’aeroport «guanyi capacitat» i es «modernitzi».

Ni Aragonès ni Salvador Illa tenen interès a transmetre que la seva col·laboració serà estable la resta de la legislatura. El president ja va centrar l’eix del seu discurs la setmana passada quan va retreure a Junts que hagi «abandonat» la responsabilitat de govern en un moment en què els ciutadans esperen resposta de les institucions en un context d’inflació. ERC busca lluir que, malgrat la seva minoria, disposa de la principal eina per continuar capitanejant la Generalitat. I el PSC, per la seva banda, deixarà clar que el seu ‘sí’ no és un aval a un Govern que «no funciona» i al qual aspira a substituir, sinó un exercici de «responsabilitat» davant la ciutadania. Amb aquest gest, Illa entén que guanya una centralitat i un rol decisiu al Parlament que és una inversió de futur per a les pròximes eleccions catalanes mentre l’independentisme perd força a costa de la seva divisió.

També els Comuns tenen interès a desmarcar-se del rol de crossa del Govern. Seran ells els que, a més de la CUP, exerciran de Pep el Grill contra les grans infraestructures. Jéssica Albiach manté el vot favorable als comptes perquè entén com una mera «declaració d’intencions» l’acord d’ERC i el PSC sobre els macroprojectes, sobre els quals recorda que no hi ha cap partida pressupostària assignada. Tot i així, els Comuns ja han advertit Aragonès que la seva legislatura s’allargarà o no en funció del grau de compliment dels pactes segellats i que flirtejar amb qüestions com ampliar l’aeroport és la via més ràpida perquè el seu mandat sigui recordat com el del «Govern dels macroprojectes fracassats».

L’ofensiva dels exsocis

Junts traurà punta durant el debat al vaticini del nou tripartit i obviarà que en els últims tres mesos ha pactat amb el PSC fins a vuit travetes per torpedinar els objectius del Govern. Malgrat que tant ERC com el PSC i els Comuns neguin que la suma que va operar a Catalunya entre el 2004 i el 2010 es pugui repetir, els postconvergents insisteixen que l’acord de pressupostos és la culminació d’un pacte a tres amb tentacles a la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Moncloa. El grup liderat per Albert Batet justifica la seva esmena a la totalitat per la ruptura del bloc independentista i l’«incompliment» dels acords de la investidura d’Aragonès, un argument que ja va fer que trenquessin el Govern l’octubre passat. 

Malgrat la sortida de l’Executiu, una part del partit va voler explorar la possibilitat d’un acord amb ERC i van arribar a presentar algunes propostes. No obstant, el rebuig de la rebaixa d’impostos que defensava l’exconseller Jaume Giró i el posterior acord amb el PSC van fer que adoptessin, sense fissures internes, una oposició frontal als comptes. Així mateix, qualifiquen els pressupostos d’«autonomistes», perquè, a més d’acusar els republicans d’haver renunciat a la independència al pactar amb els socialistes, no hi ha cap partida per obrir noves delegacions a l’estranger. El Govern ho justifica assegurant que primer cal consolidar les actuals. Una de cada tres oficines no estan operatives.

Notícies relacionades

Salvador Illa salva els pressupostos i Pere Aragonès apuntala la legislatura

Més enllà del ‘només sí és sí’: el PSC i els Comuns s’escarrassen també a Barcelona i al Parlament

L’altre soci d’investidura, la CUP, també ha presentat esmena a la totalitat. En el seu cas, van descartar directament entrar en la negociació, després que l’any passat ja trenquessin amb l’Executiu i vetessin els comptes de Giró, que finalment van prosperar amb el suport dels Comuns. Els anticapitalistes no volen donar més oxigen a una legislatura que veuen «esgotada» i acusen Pere Aragonès d’haver virat cap a una «sociovergència republicana» que persegueix «estancar el conflicte» amb l’Estat. A més, veuen «tòxics» els comptes, perquè creuen que «imposen un model de país» basat en «la precarietat» i en «casinos, avions i autopistes». L’acord sobre macroprojectes serveix els anticapitalistes per erosionar els Comuns, que tenen una posició contrària a aquestes infraestructures, però recolzen els comptes. Els últims dies han demanat múltiples vegades als morats que trenquin l’acord.

I és que, més enllà de l’estricte debat econòmic, el ple que arrenca aquest dimarts al Parlament i que culminarà amb l’aprovació dels comptes en un temps rècord el 10 de març serà també l’avantsala del nou cicle electoral que començarà amb les municipals del 28 de maig.