Puigdemont assegura que la sentència europea fa inviables noves euroordres

La primera valoració de l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí sobre la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que acota i limita les condicions en les quals els tribunals de Bèlgica poden denegar una euroordre a Espanya és molt positiva, almenys en públic. Segons Puigdemont, la decisió «deixa en la via morta les extradicions»; fa «inviable» la presentació de noves ordres de detenció i entrega, perquè els dona nous arguments per continuar lluitant contra una entrega, i acosta l’escenari de «tornar lliure» Catalunya.

«Les possibles euroordres venen de fàbrica. Amb raó o sense sempre hi ha hagut euroordres i també ha sigut bastant constant que s’han rebutjat o retirat. Avui el TJUE blinda el que hem estat argumentant durant cinc anys i que ja va començar a quedar clar a la sentència de l’exconseller Puig, que estem defensant drets fonamentals, drets polítics i lluitant contra un estat que ens vol perseguir per raons estrictament polítiques», ha valorat satisfet l’expresident, que ha al·ludit a la sentència del tribunal belga d’apel·lacions que va denegar, a principis del 2021, l’extradició a Espanya de Puig, al qüestionar la competència del Tribunal Suprem per emetre ordres de detenció i entrega contra els líders independentistes i a l’esmentar el risc de vulneració del dret a un procés equitatiu.

Bateria prejudicial

Va ser després d’aquesta decisió que el jutge del Suprem, Pablo Llarena, va decidir remetre una bateria de preguntes al TJUE per demanar-li que acotés les possibilitats dels tribunals d’un estat membre de rebutjar l’execució d’euroordres. Segons la lectura de Puigdemont, la sentència posa tantes condicions a la presentació de noves ordres de detenció que les fa «inviables». A més, afirma que s’allunya de les conclusions emeses el juliol passat per l’advocat general i que els reconeix com un grup objectivament identificat. 

«És a dir, el que som els catalans que volem la independència del nostre país, els catalans que considerem que Catalunya és una nació. El Tribunal de Justícia de la UE incorpora aquest raonament a les condicions per les quals es pot rebutjar una euroordre. Per tant, ens obre un terreny per fer lluita política, més enllà del que puguin dir els codis penals», assegura, i esmentar també que la sentència recull «de manera molt clara» que l’informe del grup de treball de detencions arbitràries del consell de drets humans de les Nacions Unides «es pot tenir perfectament en compte» a l’hora de fonamentar el rebuig d’una euroordre, com va fer el tribunal d’apel·lacions de Bèlgica.

La sentència assenyala que una denegació d’execució ha de ser una cosa excepcional i basar-se en l’existència de «deficiències sistèmiques o generalitzades que afecten el seu sistema judicial» o de «deficiències que afecten la tutela judicial d’un grup objectivament identificable de persones al qual pertanyi l’interessat». Segons Puigdemont i la resta d’independentistes catalans, això permet aclarir dubtes sobre el valor de l’informe del grup de treball sobre detencions arbitràries qüestionat per la justícia espanyola. «La lluita es va aclarint i avui hem consolidat coses que feia cinc anys que treballàvem i que obren una nova fase en què podrem continuar defensant, ara amb més solidesa, la nostra condició de representants polítics perseguits per raons polítiques», ha celebrat.

Nou escenari jurídic

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

La mateixa satisfacció ha mostrat el seu advocat Gonzalo Boye sobre la resolució. «Canvia l’escenari jurídic, es reconeixen una sèrie d’elements jurídics que fa cinc anys que discutim i un que és fonamental i que tindrà conseqüències tant respecte als exiliats com a la gent que ha demandat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans», ha explicat des de la seu del Parlament Europeu, i n’ha fet una valoració «molt positiva en termes generals i particulars». Segons Boye, la conclusió de la sentència és que «Bèlgica ho va fer bé». A més, «reconeix una lluita que ha sigut constant: no hem vingut a defensar persones, sinó conceptes. Aquests conceptes han sigut ratificats al TJUE i això tindrà unes conseqüències més aviat que tard en la demanda del suplicatori, perquè el Tribunal General tindrà en compte aquests conceptes», ha explicat.

Per la seva banda, l’exconseller Puig ha dit que està «content per mi personalment, però també content pensant que Europa avui és més justa, aplicarà més justícia, aplicarà més el respecte als drets fonamentals en totes les causes que puguin sorgir, per als catalans o per a qualsevol altre grup o persones de la resta d’Europa». L’exconseller, l’únic dels que són a Brussel·les que no és eurodiputat i que podria veure reactivat el procés d’extradició amb més rapidesa que el de Puigdemont i Comín, ha criticat que molts mitjans hagin cantat victòria per a Llarena. «La nostra lectura no ens diu això i amb aquesta sentència d’avui estem molt més forts per presentar-nos de manera més valenta i forta davant qualsevol altra petició d’extradició», ha apuntat.